dimecres, 10 de febrer de 2010

Una ambiciosa antologia recupera el Vázquez Montalbán periodista




• La selecció s’ha realitzat entre els més de 9.000 articles que va escriure l’autor

• El primer volum dels tres de què consta l’obra, que apareixerà divendres, inclou del 1960 al 1973


ELENA HEVIA/FOTO: JOAN VILA


BARCELONA

Tres volums recolliran l’obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán (MVM). No la completa, això és impossible. Perquè, infatigable, va firmar més de 9.000 articles en 20 empreses diferents –inclòs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA– que són el millor fresc narratiu per comprendre l’Espanya de la segona meitat del segle XX i especialment les grans transformacions polítiques i sociològiques que van desembocar en l’adveniment de la democràcia. Amb uns articles que irradiaven rigor i un divertit distanciament, MVM va ser un dels analistes més encertats del seu temps.

La primera entrega de l’antologia en tres volums, realitzada per Francesc Salgado i titulada La construcción del columnista (Debate), explica el treball dels primers anys del periodista des del 1960, quan amb tan sols 21 anys va firmar el seu primer article, fins al 1973, a les acaballes del franquisme, moment en què es consolida i es popularitza la seva figura i comença a diversificar-se en altres àmbits com la poesia, la novel·la i l’assaig. Els altres dos volums de l’antologia apareixeran el 2011 i el 2012.

Abans de transformar-se en el periodista seguit amb devoció per les seves columnes La capilla sixtina, a la revista Triunfo, i Del alfiler al elefante, al diari Tele/eXprés –que formen el gruix del volum–, MVM passa per gairebé totes les petites misèries de la professió. Així treballa en l’anonimat com a redactor de taula, dirigeix revistes de meteòrica existència (Siglo 20) i col·labora en els mitjans més impensats, com Hogares Modernos, una revista de decoració on fa les primeres passes narrativojocoses, CAU, una selecta publicació del Col·legi d’Aparelladors. Abans s’ha estrenat fent les mil i una piruetes verbals i d’intenció a la Soli, el diari falangista Solidaridad Nacional.



PERSONALITAT PLURAL / «L’obra d’un periodista que es manté en primera línia de l’actualitat durant 40 anys i que utilitza multitud de pseudònims està plena de sorpreses –escriu Francesc Salgado en el pròleg–.

S’ajusta, per descomptat, a la imatge que les seves columnes han deixat en la memòria popular, el brillant intel·lectual que fa unes observacions que s’esperen cada setmana amb interès, entre altres raons perquè augmenten la perspectiva del lector. Però conviuen diversos periodistes superposats en el seu interior». El llibre desgrana aquestes múltiples personalitats: reporter de comarques catalanes, analista de política internacional, escriptor de cròniques sentimentals i de les transformacions socials del moment, fi humorista i, finalment, important intel·lectual.



TRAMPA / I en la selecció s’han de destacar perles com XXVI veces amaneció el 18 de julio, un article encarregat pel director de la Soli per desemmascarar el periodista sospitós (amb tot fonament) de militar al PSUC. MVM se’n va per la tangent amb un article en el qual es limita a recollir el que ha dit la premsa al llarg de totes les celebracions de la data. ¿Resultat? Es va guanyar les suspicàcies tant dels franquistes com dels seus companys de cèl·lula.

El rerefons d’altres articles també retrata el periodista fosc que és en aquella època. El seu viatge de nuvis a les muntanyes del Montseny és reciclat com a article turístic a la revista El español. O, ja convertit en un dels nou poetes novíssims de l’antologia de Castellet, entrevista per a Triunfo el seu mentor, de qui afirma: «És molt amable en les respostes i s’amaga amb amabilitat. És a dir, a qualsevol dels que preguntin telefònicament per ell, sense resultat, li queda el convenciment que Castellet ho ha sentit molt».

La selecció d’aquest primer volum s’acaba l’any 1973, a les portes de la que serà l’aposta més apassionada i expansiva de l’autor, Por favor, la revista d’humor que va interpretar amb acidesa els decisius anys de la transició democràtica i que tan sols va sobreviure quatre anys.