dijous, 11 de febrer de 2010

Elmer Mendoza: «L’art sobre el narcotràfic crea consciència i també angoixa»



XERRADA SOBRE ‘NARCOCULTURA’.

Casa Amèrica. Còrsega, 299. A les 19.00 hores.


SONIA GARCÍA GARCÍA/ FOTO: JOSEP GARCÍA


BARCELONA

Elmer Mendoza va néixer a Culiacán, estat mexicà de Sinaloa, on han nascut els principals capos de la droga dels últims anys. Professor i escriptor, va guanyar el tercer premi Tusquets de novel·la per Balas de plata. Avui parlarà sobre Narcocultura a Casa Amèrica.


–¿Què dirà de la narcocultura?

–Parlaré d’una estètica de la realitat, sense utopies. L’art crea consciència, però l’art sobre el narcotràfic crea angoixa, perquè reflexiona sobre la realitat «real».


–¿Com és aquesta narcoestètica?

–Els artistes hem creat un moviment, amb una consciència estètica i no econòmica, que té a veure amb la sinistra realitat que viu Llatinoamèrica.


–¿L’art de la violència?

–Busquem provocar una visió diferent, no sublim sinó grotesca.


–Però l’art no és violent...

–Quan ets allà convius amb els vius i amb els morts, amb els amenaçats... l’atmosfera és diferent.


–La realitat supera la ficció.

–A Mèxic, sí. És esgarrifós. Som un poble molt dur d’explicar, podem ironitzar amb la corrupció però descriure un cos sense cap o un riu de sang no és fàcil.


–Ha escrit que l’humà és corrupte per naturalesa

–Sí. Tots els éssers humans que conec actuen per alguna finalitat i negocien amb intel·ligència o encant.


–¿I com es negocia a Mèxic?

–Amb diners. Negociem una multa perquè ens hem saltat un stop o per no pagar impostos o per sembrar 80 hectàrees de cànnabis, o per un ascens o una beca d’artista.


–¿Han canviat els narcos?

–Abans es parlava d’una ètica narco. No mataven nens, no vexaven dones, intentaven tenir una família i envellir. Però ara només actuen bandes de sicaris.


–Els professionals com vostè són herois de la vida quotidiana.

–Som supervivents. Sobrevisc perquè explico històries de ficció.


–¿Sap si el llegeixen els narcos?

–No gaires. Només un ex que havia estat a la presó em va dir que estava bé el que escrivia, però que no hi indagava gaire.


–¿Encara hi ha execucions a Mèxic?

–Una mitjana de 23 morts per dia i el gram de cocaïna continua costant el mateix al sud dels EUA.


–¿Què s’hauria de fer?

–Suïcidar-nos tots [riu]. Seriosament: negociar, com a la guerra.

–¿I els consumidors?

–Ningú hi pensa. Jo explico com els arriba la droga.


www.elperiodico.cat/