dimarts, 23 de febrer de 2010

1ª Trobada de Gènene Negre al Matarranya



Criminals de Paper

Manel Barrera Pérez, nascut a Peñarroya (Còrdova) al 1955. Llicenciat en Història. Al llarg de dos anys va treballar com a periodista al Diari de Barcelona, així com també va ser col•laborador de l’Avenç. Fins el 2007 va treballar d’arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat, feina de la qual va ser apartat per l’ELA, malaltia contra la qual lluita dia a dia. Ha escrit bàsicament contes, alguns dels quals s’han publicat en la premsa periòdica.


Jordi Pijoan-López, nascut a Tortosa el 1970. Arqueòleg de formació, compta nombrosos textos científics publicats. La seva labor estrictament literària l’ha dedicat a la prosa. Ha estat guanyador del III Concurs de Conte JoEscric.com amb l’obra Una combinació prohibida, finalista al I Concurs Literari d’Humor Negre amb Psicofonia per a principiants i també finalista a les edicions del concurs de contes hiperbreus El Basar de 2005 i 2006 amb les obres Crua Realitat i Sotjada.
Tots dos d’un plegat són autors de Tu no m’estimes (Ed. Llibres de l’Índex – col. Mar Blava), novel•la considerada una de les millors aportacions del 2008 al gènere negre en català segons La Vanguardia.

***
Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil•la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública. Malgrat tot, el socis o afeccionats culés només podem veure la punta de l’iceberg de les intrigues que s’hi generen al voltant de tot això, o bé ens n’assabentem a pilota passada.

El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està al darrera de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims... cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un capellà pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.

Segon lliurament de Tu no m’estimes (http://tunomestimes.blogspot.com/
Sang Culé dóna continuïtat a les aventures que els seus personatges van iniciar quatre anys abans, ara immergint-se encara més al fons de les tèrboles aigües de l’oasi català.


Frederic Cortés i Cortés va néixer el 23 de desembre del 1960 a Falset (Priorat), concretament a casa seva, al barri del Malanyet, ja que en aquells temps encara no era habitual parir als hospitals.

Als quinze anys abandonà el futbol per a formar un grup musical que fos tant famós com els Beatles. No ho aconseguí, però aprengué a tocar la bateria i més endavant li serviria per a guanyar-se la vida.

Descobrí la màgia de les paraules quan estudià literatura a batxillerat i llavors començà a embrutar papers amb versos.

Arribat el moment de tocar de peus a terra cursà Magisteri (que en aquell precís moment acabaven de batejar com a Formació del Professorat) a Tarragona i, per primera vegada, començà a introduir-se en la gramàtica de la llengua que parlava diàriament, amb la qual cosa aconseguí que els papers que embrutava estiguessin igual de bruts però en català.

Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos.

Amb el llenguatge musical i el llenguatge lògic començà a viure en una pluriocupació que no li acabava de solucionar les necessitats materials i, per tant, hagué d’afanyar-se a aprendre el llenguatge numèric de la comptabilitat per a poder assolir una feina normal, de vuit hores i ben pagada.

Les altres setze hores del dia li permeten que de quan es diverteixi escrivint versos o prosa. Amb això ha guanyat un premi del concurs literari de Falset i un altre del Jocs Florals de Torroja.

En l’actualitat continua vivint a Falset, tot i que ha canviat de barri, és casat, té dos filles i és també regidor a l’Ajuntament.