dijous, 17 de novembre del 2011

El jardí oblidat/ Kate Morton





UNA NENA DESAPAREGUDA EN EL SEGLE XX…

En vigílies de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l'Autora, ha promès cuidar d’ella, però l'Autora desapareix sense deixar cap rastre.

UN TERRIBLE SECRET SURT A LA LLUM…

La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O'Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s'embarca en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arriba a la ventosa costa de Cornuella.


UNA MISTERIOSA HERÈNCIA QUE ARRIBA EN EL SEGLE XXI

Quan la Nell mor, la seva néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornuella i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Aquí és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remunta un segle, d'una nena desapareguda.

Amb un virtuosisme propi dels grans mestres, Kate Morton orquestra en aquesta novel·la una bella història a tres veus en tres moments diferents per desembocar en un tot perfecte, impecable, on les peces encaixen i adquireixen sentit. Hereva de l'extraordinària tradició de la literatura anglosaxona, El jardí oblidat posa en mans del lector una obra amb reminiscències de tots els gèneres: des de la gran novel·la victoriana als contes de fades i els relats de suspens i misteri. Una novel·la intensament commovedora que ens retorna el plaer per la lectura que ens van fer sentir els grans clàssics.

«Una vegada més, com a La casa de Riverton, Kate Morton desplega amb delicadesa un misteri que es remunta en el temps… que converteix El jardí oblidat en una novel·la exuberant i perfecta per evadir-se».

Daily News New York

«Ambdós llibres són una mostra que Morton és una autora amb un suprem control del seu material, i aquí encerta de nou amb una altra saga històrica molt atmosfèrica, ordida amb misteris i secrets, grans passions i històries tràgiques».

The Sunday Mail

«Pensa en cinc joves autores australianes… És més, parlem de Literatura amb “L” majúscula. Hi ha alguna Marian Keynes, alguna Helen Fielding? Alguna autora jove capaç de crear històrics que enganxin? Et presentem a Kate Morton».

Vogue

«Una entretingudíssima història que podries devorar en només un cap de setmana».

Daily Express

«Kate Morton, [...] és l’últim fenomen literari dins la tradició de literatura clàssica anglosaxona. [...] Captiva els lectors per la seva forma de narrar gustosa, minuciosa, victoriana».

El País Semanal

«El jardí oblidat reuneix tots aquells elements d’una autèntica novel·la romàntica anglesa que tant agraden a determinats lectors. [Presenta] evocacions evidents a Charles Dickens, Jane Austen o les germanes Brönte».

La Vanguardia

«Kate Morton ens duu a través de tres continents a la recerca del veritable nom d'una nena pèl-roja abandonada en un moll, abraçada a la seva maleta. És la història d'una saga de dones que no creien en els contes de fades però que els escrivien».

Eugenia Rico

«Morton posseeix una habilitat magistral per crear històries misterioses en ambients propis de llegendes. Quan t'endinsis en el jardí que suggereix aquesta novel·la no el voldràs oblidar».

Mari Pau Domínguez

«D'entre els innombrables llibres llegits aquest estiu, a l'ombra d'un arbre, em va commoure especialment El jardí oblidat, en què una autora desconeguda per a mi, Kate Morton, desgrana una magnífica història escrita a la manera dels clàssics del XIX però amb un encant actual».

Concha Quirós, Libreria Cervantes (Oviedo)

«Memòries, intrigues i secrets de família entreteixits en un laberint absorbent de trames complementàries que ens arrosseguen a una lectura plena de força, tendresa i emoció. Amb un estil àgil i seductor, Kate Morton ens commou amb una magnífica història difícil d'oblidar».

Maria Dueñas, autora de El tiempo entre costuras.

«Una nena protagonista, el rerefons històric de la Primera Guerra Mundial, un thriller absorbent, una autora enlluernadora. Seguiu Kate Morton».

Alex Rovira

«Entre les seves pàgines se senten ecos del millor Maupassant, del llunyà Bradbury i les seves tempestes internes, i del psicològic Henry James i els seus personatges inquietants. Però, sobretot, Morton ha donat vida a un territori mític i incognoscible: la possessió més valuosa de l'ésser humà: els records».

Ángeles López, Qué leer.



El jardí oblidat
Kate Morton
Suma de Letras 2011

dimarts, 15 de novembre del 2011

La belga “Rundskop” s’endú el Plácido de Plata al Fecinema 2011




El Plácido de Plata per a la millor pel·lícula a concurs dins la secció oficial de cinema negre, del Fecinema 2011, ha estat per a la pel•lícula “Rundskop”, de Michaël R. Roskam, seleccionada per representar Bèlgica als Òscars de Hollywood. El film narra la història d’un jove ramader a qui proposen un negoci rodó a base d’hormonar el bestiar per obtenir-ne un major rendiment. Un assassinat i el descobriment d’un antic secret del protagonista fan que els esdeveniments es vegin abocats a la tragèdia. Un thriller que desenvolupa la temàtica de les màfies que trafiquen amb les hormones per engreixar vedells i es va convertint en una història d´amistat, destins inclements i pèrdua d’innocència.




El jurat que ha decidit el guanyador del Plácido de Plata estava format per:

• José Luis Rebordinos, director del Festival de Donosti

• Joaquim Noguero, crític, professor i comissari d’una vintena d’exposicions

• Esteve Soler, dramaturg i periodista cinematogràfic

• Carlos Losilla, crític de cinema

• Alex Gorina, expert cinematogràfic



El guardó serà entregat en la gala de cloenda d’aquest vespre en què també s’entregaran els altres premis d’aquesta edició:



• Premis d’Honor per a l’actor Sergi López i el director Álex de la Iglesia.

• Plácido al millor curt per a “La casa del lago”, de Galder Gaztelu-Urrutia.

• Premi Toni Galindo al millor cartell per David Calvet.
 
http://www.cinemanresa.com/
 

dilluns, 14 de novembre del 2011

Negra i mallorquina Orígens i evolució de la novel·la policíaca a Mallorca/ Alejandro Casadesús Bordoy





Aquest assaig neix amb la intenció de presentar tota una sèrie d’autors mallorquins, de naixement o d’adopció, que han tractat en algun moment de la seva trajectòria literària el gènere policíac en llengua catalana. L’estudi de les seves obres permet comprendre millor la realitat social i política mallorquina de les darreres dècades.



Negra i mallorquina Orígens i evolució de la novel·la policíaca a Mallorca
Alejandro Casadesús Bordoy
Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2011

divendres, 11 de novembre del 2011

Presentació de "La Cua de Palla V.2011" en Negra i Criminal




Si senyors, com no s´acaba el món. Demà a Negra i Criminal ...


“Tot allò que vosté hauria volgut saber

sobre La Cua de Palla

i mai no havia sabut a qui preguntar-li”


Amb la presencia dels autors

Jordi Canal i Àlex Martín Escribà





DISSABTE 12 DE NOVEMBRE

A LES 13 HORES

a

Negra i Criminal



Sal,5

932955922



08003 Barcelona (Barceloneta)






dijous, 10 de novembre del 2011

La Gomorra catalana/ Joan Queralt





La investigació periodística més rigorosa realitzada fins ara sobre la presència de la Camorra a Catalunya

L'última de les guerres més sagnants de la història moderna de la Camorra va ser la que va enfrontar els clans Amato-Pagano i Di Lauro entre el 2004 i el 2005. L'escenari napolità es va omplir de sang, però hi va haver un segon escenari, Barcelona, escollida com a base d'operacions pel clan Amato. A partir de la reconstrucció d'aquest episodi pràcticament desconegut a Catalunya, Joan Queralt desvetlla la creixent implantació dels grups criminals napolitans a casa nostra, en paral·lel al desinterès públic i institucional.

Durant més de dos anys i sense que la ciutat i les seves autoritats percebessin un sol senyal de conflicte, la capital catalana va quedar unida a Nàpols per invisibles ponts transitats per un incessant tràfic de combatents, sicaris, espies, drogues, armes i diners. Un itinerari d'anades i tornades que va alimentar simultàniament l'estadística dels morts als carrers napolitans i l'agitada vida nocturna barcelonina.

El gran coneixement de Joan Queralt sobre el crim organitzat li permet no tan sols radiografiar la seva implantació al territori català, sinó també abordar el procés de globalització de la criminalitat i el perill creixent de les seves ramificacions en els òrgans de govern mundials, tant polítics com financers.



Joan Queralt

Periodista i escriptor nascut a Barcelona, resideix a Buenos Aires durant els anys setanta, des d'on cobreix la informació política del Con Sud per a diversos mitjans espanyols. El 1973, les seves revelacions sobre la participació dels EUA al cop d'estat de Xile van ser reproduïdes per tota la premsa europea. Ha col·laborat en importants publicacions nacionals, d'Europa i d'Amèrica Llatina: Revista de Occidente, El Viejo Topo, El País, El Periódico de Catalunya, Diario 16, Avui, La Repubblica, La Opinión i Granta, entre d'altres.

El 1989 comença un minuciós procés d'indagació del fenomen mafiós i centra les seves investigacions i treballs periodístics en el tema. Fruit d'això escriu i dirigeix el documental Jueces en tierra de mafia (1995) i els llibres, Crónicas mafiosas, Sicilia 1985-2005 (2006) i El enigma siciliano de Attilio Manca (2008), traduït a l'italià. Participa regularment en conferències, jornades i programes de ràdio i televisió relacionats amb el coneixement del fenomen criminal.


La Gomorra catalana
Joan Queralt
Angle Editorial 2011

dimecres, 9 de novembre del 2011

A la recerca de l´April/ Benjamin Black





April Latimer és una rara avis al Dublín dels anys 50. Doctora resident a l’hospital local, és coneguda per la seva independència. Ara sembla que s’ha esvaït, i la seva amiga Phoebe Griffin està preocupada, així que demana ajuda al seu pare, el brillant però erràtic forense Quirke. Sobri després d’una estada a la Casa de Sant Joan de la Creu per recuperar-se del seu alcoholisme, Quirke comença a seguir la pista de l’April per alguns dels camins més foscos de la ciutat. Cada vegada més involucrat en aquest tèrbol assumpte, es trobarà cara a cara amb veritats incòmodes sobre la violència familiar, la crueltat amagada sota la doctrina catòlica i el racisme.

Aquest darrer títol, el quart que John Banville signa com a Benjamin Black, combina una trama absorbent amb una prosa elegant i precisa.

 
A la recerca de l´April
Benjamin Black
Bromera 2011

dimarts, 8 de novembre del 2011

Cabaret Pompeya/ Andreu Martín

.

Barcelona 1920, la ciutat de les pistoles. Al so dels tangos de la deliciosa cantant Aurora, els joves Miquel i Víctor coneixen el Fernando, un bandoneonista del Cabaret Pompeya, aquell mític music hall que hi havia al Paral·lel que va volar en esclatar una bomba. Tots tres tenen vint anys, comparteixen inquietuds socials en un ateneu anarquista i estan disposats a menjar-se al món.Mentre el Ferran es dedica a la música, els altres dos treballen al port. Però aviat en Miquel decideix portar pistola i inevitablement enmig dels tiroteigs inicia un perillós doble joc. Posat a prova, el fort lligam dels tres amics encara rep més envestides en la Guerra Civil i la postguerra, en què la infiltració d'aquest jove agent en els ambients anarquistes resulta útil tant en el fosc rerefons de la policia republicana com en la dura repressió franquista.Amb aquesta magnífica novel·la, que constitueix tot un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle XX, Andreu Martín fa un cant a favor de les víctimes de moviments polítics que, com les dels protagonistes, marquen dramàticament les vides de les persones.



Cabaret Pompeya
Andreu Martín
Edicions 62 2011

dilluns, 7 de novembre del 2011

La triple vida de Michele Sparacino/ Andrea Camilleri



L’atzar té el caprici de fer nàixer Michele Sparacino al voltant de la mitjanit, un fet que resultaria intranscendent si no fóra perquè hi ha qui afirma que el rellotge del poble s’avança deu minuts. Aleshores... en quin dia ha nascut realment? El problema es fa més i més gran quan apareix en escena un altre Michele Sparacino, un agitador de masses que aconsegueix que els treballadors de les mines es revolten contra els amos per no pagar-los aquests deu minuts de més que han fet cada dia.

Aquest segon Sparacino, però, no existeix realment. És el resultat de la fantasia de Liborio Sparuto, un periodista mandrós i mentider que s’inventa aquesta figura esmunyedissa fora de la llei per explicar la revolta. El Michele Sparacino de carn i ossos pagarà tota la vida per les mentides de Sparuto. Potser encara tindrà una tercera vida per a reparar aquestes equivocacions, però ni tan sols així deixarà de ser un home qualsevol marcat per un destí immerescut.



La triple vida de Michele Sparacino
Andrea Camilleri
Bromera 2011

divendres, 4 de novembre del 2011

XIII FECINEMA (Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa)



Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa 2011 del 9 al 13 de Novembre de 2011

Tota la informació a: http://www.cinemanresa.com/index.php

L´Espantaocells/ Michael Connelly




Jack McEvoy té els dies comptats com a periodista de premsa. L’era digital i les retallades han eclipsat els seus moments de glòria i el Los Angeles Times l’ha afegit a la llista dels “cessats involuntàriament” per substituir-lo per una noieta sense experiència que sap fer servir Twitter a la perfecció.

Tanmateix, McEvoy encara conserva un cartutx: durant els darrers quinze dies a la redacció, es proposa d’escriure la crònica criminal més impactant de la seva carrera i tria un homicidi injustament imputat a un adolescent negre. Es tracta de demostrar que un bon periodista a l’antiga és capaç de molt més que policies i jutges.

Però McEvoy no sap de què és capaç Internet. No sap que s’hi mouen paios molt més foscos que els delinqüents dels barris negres, paios encorbatats que tenen accés a milions de dades confidencials. Quan comença a descobrir-ne el poder, demana ajut a l'agent Rachel Walling, de l'FBI, i junts es posen a investigar el que serà el cas més inquietant de la carrera de Jack McEvoy.

 
L´Espantaocells
Michael Connelly
Club Editor 2011

dijous, 3 de novembre del 2011

dimecres, 2 de novembre del 2011

Presentació de Quan la nit mata el dia d´Agustí Vehí en Negra i Criminal


El delegat local de la Falange a Figueres, Juan Antonio Hinojosa, apareix mort al seu llit una nit de març de 1958. Està mig nu i algú li ha clavat al crani una pesada creu de fusta i metall i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d'abastiments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor del moment. El panorama aconsella al comissari esparar instruccions de Madrid abans de decidir com procedir amb el cas. I Madrid mana silenci. Oficialment, Hinojosa ha estat cridat a la capital. Oficiosament, s'haurà d'investigar fins on es pugui. Els inspectors Iríbar, de la Brigada d'Investigació Criminal, i Lopera, de la Político-Social, tenen punts de vista diferents. Mentre el primer malda per descobrir la identitat de l'assassí o assassina, el segon es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. ¿Es troben davant d'un cas polític, econòmic, passional o d'una venjança? Mentre acaricia amb la mà tensa una medalla trobada a l'escenari del crim amb les inicials G. M. N, Iríbar pensa que amb els antecedents d'Hinojosa qualsevol cosa és possible.



DISSABTE 5 DE NOVEMBRE

a les 13 hores


Negra y Criminal

presenta el llibre de


 
Agustí Vehí

Quan la nit mata el dia

( IV Premi Crims de Tinta )



Presentarà l´ acte Paco Camarasa, President del Jurat

Amb la presencia de l´autor



Negra y Criminal

Sal,5

932955922



08003 Barcelona (Barceloneta)