dijous, 30 de desembre del 2010

El camí fosc/ Asa Larsson


Rebecka Martinsson, l’advocada protagonista de les anteriors novel•les de Larsson, es recupera a la casa familiar de Kiruna del shock patit al final de Sang vessada.

Mentrestant, a la inspectora Anna-Maria Mella se li gira feina. En una cabana d’un llac gelat es descobreix el cadàver d’una dona amb evidents signes de tortura i la inspectora sap que necessitarà ajuda. La dona morta era una peça clau d’una companyia minera local amb tentacles arreu del món i Anna-Maria buscarà un advocat que l’ajudi a explicar-se moltes coses. I sap que Rebecka Martinsson és la persona adequada per aquesta feina.

Estan a punt de destapar un drama ple de secrets, perversió i crim. Un cas que posarà al descobert una història terrible i trista sobre l’obsessió d’un home, la solitària mort d’una dona i el cor congelat d’un assassí.



El camí fosc
Asa Larsson
Columna 2011

dimecres, 29 de desembre del 2010

L'art de l'assassí/ Mari Jungstedt


Un gèlid matí d’hivern apareix penjat a la porta medieval del pintoresc poble de Visby, el cadàver malmès i despullat d’Egon Wallin, un marxant d’art molt conegut al municipi.

Mentre l’Inspector Knutas comença la investigació, els secrets d’Egon Wallin van emergint ràpidament. La seva mort va tenir lloc tot just la nit abans de deixar la seva dona. El cercle cultural local està en estat de xoc mentre els secrets del galerista es van connectant amb el robatori d’una famosa pintura.

Una nova mort i un nou robatori amplien la recerca de l’assassí. Mentre la policia va ajuntant les proves, els escàndols es van succeïnt i l’Inspector Knutas descobrirà que entre la pàtina de glamour d’alta societat, el món dels col•leccionistes d’art amaga molts de secrets…i per alguns fins i tot val la pena matar.
Autora present a BCNegra 2011.


L'art de l'assassí
Mari Jungstedt
Columna 2011

dimarts, 28 de desembre del 2010

IV edició del Premi Crims de Tinta de novel•la negra, d’intriga i policíaca


S’obre el termini per presentar els originals a la quarta edició del Premi Crims de Tinta de novel•la negra, d’intriga i policíaca

El premi, creat l’any 2007 pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, fomenta la creativitat literària en català de temes policials i pretén apropar la cultura i la policia.

• El concurs, amb un premi de 20.000 euros, compta amb la col•laboració de l’editorial La Magrana i es tracta del premi de novel•la negra en català amb la millor dotació econòmica.

• Els originals es podran presentar des de demà i fins al 18 de febrer de 2011.


El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat avui dimarts les bases de la quarta edició del premi literari Crims de Tinta, creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i que té per objectiu fomentar la creativitat literària en català de temes policials i apropar la cultura i la policia.

El premi Crims de Tinta és el guardó literari en català de novel•la negra més ben dotat i un dels pocs que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.

El premi va ser creat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col•laboració de l’editorial La Magrana i el llibreter Paco Camarasa, per fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials de la conselleria i per aprofundir en la integració social dels fets policials.

Atès l'interès cultural i socialitzador que té pel que fa a la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, per la seva condició de policia ordinària i integral de Catalunya, implantada a tot el territori, aquest premi vol reflectir la realitat social i cultural en la qual actua aquest cos de policia.
Els originals que es presentin al concurs, dotat amb 20.000 euros, han de ser en català, originals i inèdits, i podran presentar-se fins a les 14.00 hores del 18 de febrer del 2011. (Adjuntem les bases completes del concurs.)
La tercera edició del premi la va guanyar la novel•la Negres tempestes de l’escriptora Teresa Solana, que ha arribat a la 5a edició en llengua catalana i es publicarà properament en llengua castellana. L’obra, de tall clàssic, divertida i vibrant, està protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, Norma Forester, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar.

A la segona edició del premi va resultar guanyadora la novel•la La solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, que també s’ha publicat en llengua castellana. L’obra, inspirada en un fet real succeït a Catalunya aquests darrers anys, narra la història d’una jove periodista que haurà d’anar recomponent les peces d’un cas en què s’acaba involucrant més enllà de l’aspecte professional, posant en perill la pròpia vida.

La guanyadora de la primera edició, La mala dona de Marc Pastor, ja ha arribat a la 5a edició en llengua catalana, i també s’ha publicat en llengua castellana, italià i alemany. L’obra, inspirada en un fet real succeït al Raval de Barcelona a principis de segle, explica la història de l’Enriqueta Martí, també anomenada, la vampira del carrer Ponent.

Bases de la quarta edició del Premi Crims de Tinta de novel•la negra, d’intriga i policíaca (DOGC núm. 5774-14/12/2010)


1. Règim jurídic


El règim jurídic aplicable és el que preveu el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.


2. Objecte i finalitat


Aquest concurs té com a objecte la concessió d'un premi de 20.000 euros per a la novel•la guanyadora del concurs de novel•la negra d'intriga i policíaca escrita en llengua catalana, original i inèdita.


3. Destinataris/àries


El concurs de novel•la s'adreça a escriptors/ores de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència.


4. Dotació econòmica


El premi té una dotació econòmica de 20.000 euros, amb les retencions legals corresponents.
El premi s'atorga en concepte de remuneració a compte per la cessió i explotació dels drets dels primers 5.000 exemplars venuts de l'obra guanyadora.


5. Llocs de presentació dels treballs


Les obres s'han de presentar indicant que són per al Premi Crims de Tinta, i es poden presentar al registre del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Diputació, 355, 08009 Barcelona); als registres dels serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a: Barcelona (Almogàvers, 119-123, 08018 Barcelona), Girona (pl. Pompeu Fabra, 1, 3a planta, 17002 Girona), Lleida (Vallcalent, 1, 25006 Lleida), Tarragona (c. del Comte de Rius, 2-8, 43003 Tarragona), les Terres de l'Ebre (Lluís Canalda, 2, 43500 Tortosa), la Catalunya Central (Àngel Guimerà, 14, 08241 Manresa) i l'Alt Pirineu i Aran (Comtat d'Urgell, 10, 25700 la Seu d'Urgell), o per qualsevol dels mitjans que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


6. Documentació que s'ha de presentar


a) Declaració sobre si s'han obtingut altres premis per la novel•la presentada al concurs.
b) L'obra ha de tenir una extensió entre 150 i 300 DIN A4, escrites per una cara, a doble espai amb lletra Times New Roman de cos 12, en format rtf, Windows 97, Windows 2000 o XP. Els originals s'hauran de presentar en tres exemplars degudament enquadernats, afegint-hi a més una còpia de la novel•la en disquet o CD.
Les obres poden estar firmades per l'autor amb pseudònim.
c) Una plica a part i identificada amb el pseudònim, si escau, i el títol de la novel•la, amb les dades biogràfiques de l'autor/a, número de DNI o passaport, adreça postal, telèfons i adreça electrònica.
d) Una declaració jurada en la qual manifesti que els drets de la novel•la són lliures a tot el món. Si l'autor/a pretén que l'obra sigui divulgada sota pseudònim, en el cas que li sigui atorgat el premi, ho haurà de fer constar expressament a la plica.


7. Termini d'admissió d'originals


El termini d'admissió d'originals serà des de l'endemà de la publicació de les bases al DOGC fins al 18 de febrer de 2011, en què finalitzarà l'admissió a les 14 hores.

8. Comissió de selecció


El jurat, nomenat per resolució del conseller, estarà integrat, a més dels representants del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per especialistes del gènere seleccionats, i decidirà un premi únic i indivisible.


La composició del jurat es farà pública el mateix dia en què es faci públic el nom del guanyador/a del premi.
La condició de membre del jurat és incompatible amb la presentació d'una obra al premi.
El jurat haurà d'elevar la seva proposta, com a màxim el dia 14 d'abril de 2011, al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que haurà de formalitzar la concessió del premi mitjançant una resolució, amb data no superior al 15 d'abril de 2011, data en que es farà públic el veredicte. La concessió del premi es pot declarar deserta si la qualitat de les obres no assoleix el nivell exigit pel jurat.
El jurat valorarà la qualitat literària de l'obra.


9. Publicitat


El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació lliurarà el premi el Dia de les Esquadres, i comptarà amb la presència del guanyador/a.
La Resolució del conseller s'exposarà en el tauler d'anuncis de la seu del Departament, al vestíbul de l'edifici situat al carrer de la Diputació, 353-355 de Barcelona. Atès que el premi és superior a 3.000 euros es publicarà al DOGC.


10. Forma de pagament


El pagament del premi es farà en metàl•lic.


11. Drets i obligacions dels/de les participants


Els/les participants han de comunicar si obtenen algun premi per l'obra presentada al concurs i renunciar per escrit a participar-hi.
La inscripció de l'obra presentada al premi en el Registre de la propietat intel•lectual i els efectes de la seva no-inscripció davant tercers, queda sota l'exclusiva responsabilitat de l'autor/a.
El Departament es reserva el dret de negociar amb els autors participants no premiats la possible publicació de les seves obres, en un termini de seixanta dies a partir de l'anunci públic del jurat.
No es retornaran els originals presentats a concurs no premiats i, transcorreguts seixanta dies, seran destruïts, quedant els organitzadors exempts de qualsevol responsabilitat sobre els originals esmentats.
El fet d'optar al premi implica l'acceptació d'aquestes bases i del veredicte del jurat per part dels autors participants. Totes les incidències no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat quan estigui constituït.


12. Revocació


El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació pot revocar, amb audiència prèvia del guanyador/a la concessió del premi per l'incompliment d'aquestes bases i de les condicions que s'hi estableixen.
En els supòsits de revocació o renúncia al premi, aquest es podrà donar, dins l'ordre establert, a la segona obra millor valorada pel jurat.
En el cas de renúncia o revocació, es resoldrà, atenent a la normativa vigent i a les circumstàncies concurrents, si correspon o no la devolució total de la quantitat satisfeta.




Per a més informació podeu contactar amb el Gabinet de Comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: 93 551 2148/2248/ 2269 o al correu electrònic comunicacio.direp@gencat.cat.

dilluns, 27 de desembre del 2010

I Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila | RBA


La Biblioteca i el Centre Cultural la Bòbila, amb la col•laboració de l’editorial RBA, engega un nou concurs de microrelats negres amb l’intenció de fomentar la creació de ficcions criminals i l’ús de les xarxes socials.


BASES


1. Els participants hauran de ser majors de 18 anys i participar des del seu compte de Twitter o Facebook. Es considerarà autor el propietari del compte.

2. Els microrelats poden estar escrits en català o en castellà, i han de tenir una extensió màxima de 140 caràcters a Twitter, incloent l’etiqueta #relatsnegres. Per als participants que ho facin des de la plataforma Facebook, caldrà que ajustin el text amb el comptador de caràcters que trobaran a: http://bobila.blogspot.com/.

3. Els microrelats hauran de ser obres originals i inèdites, i es podran presentar a partir de l’1 de febrer des de les 00.00h. fins el 20 de febrer de 2011 a les 23.59h, en GTM+1.

4. Es podran enviar tants relats com es vulgui, però només s’optarà a un premi per compte.

5. Hi haurà 2 guanyadors, un escollit pels lectors i un altre pel jurat. Cadascun d’ells guanyarà un lot de llibres de gènere negre i policíac, que se li farà arribar a casa.

6. El jurat es reunirà en el Centre Cultural la Bòbila i donarà a conèixer el veredicte el 16 de març.

7. Tots els continguts estaran subjectes al tipus de llicència sota la qual hagin estat generats pel seu autor, és a dir, els relats són dels seus creadors i l’ús que se’n pugui fer dependrà dels seus autors.

8. El jurat estarà format pel comissari de BCNegra, un responsable de Biblioteques de L’Hospitalet, el director del Centre Cultural la Bòbila, el director de la Biblioteca la Bòbila i un membre del Club de Lectura de Novel•la Negra.

9. La participació en el concurs comporta l’acceptació d’aquestes bases.



Jordi Canal
BIBLIOTECA LA BÒBILA
canalaj@gmail.com

dimecres, 22 de desembre del 2010

“Intentu d’escritura” va presentase en Candás. Xueves 23 D´Avientu


Suburbia Ediciones invítavos a la presentación de la novela de Xurde Fernández Intentu d’escritura. Va facese en Candás, nel Creisi Bar (na cai La Estrecha), el xueves 23 a les 19 hores. Amás del autor van intervenir Xandru Fernández y Silvia Cosio.


XURDE FERNÁNDEZ ESCRITOR

«La llingua necesita la oficialidá pa tener futuru»
Xurde Fernández llega agora a les llibreríes con una nueva novela, ‘Intentu d’escritura’, d’estructura complexa que pue ser incluyía dientro del xéneru negro

ENRIQUE CARBALLEIRA

Entrevista a Canal ASTURIES


Xurde Fernández (Podes, 1975) ye un de los escritores más prolíficos del paisaxe lliterariu asturianu. Depués de presentar fai dos meses un volume de lliteratura xuvenil ‘Febreru, 29’ escritu a comuña con Marián García, llega agora a les llibreríes con una nueva novela, ‘Intentu d’escritura’, d’estructura complexa que pue ser incluyía dientro del xéneru negro. Nella, Xurde Fernández fai una reflexón sobre’l oficiu d’escritor, les obsesiones, o l’amor, al traviés d’una rede de personaxes con vides rotes. Mentantu, espubliza con Marián, nesti periódicu, una nueva entrega del cursu d’asturianu.

–¿’Intentu d’escritura’ ye’l so trabayu más ellaboráu hasta’l momentu?

–Ye la segunda novela qu’escribo y, anque toi más avezáu a les hestories pequeñes que llevo escribiendo bastantes años, desque m’ocupaba d’estes páxines nel diariu EL COMERCIO; dacuando préstame perdeme dellos meses pela vida de dalgún personaxe, sintiendo lo qu’él siente, viviendo lo qu’él vive. Con ‘La Espera’ viví per primer vegada esi procesu, y con ‘Intentu d’escritura’ esi procesu foi tovía a más porque hai más d’un añu que la primer versión tuvo acabada y, a partir d’esi momentu, hebo delles procesos d’escritura y reescritura hasta llegar a lo que yo exactamente quería.

–Tamos ante una narración que pue ser incluyía dientro’l xéneru negru. ¿Cómo surdió la idea d’esti argumentu, complexu y que xuega con temes como la lliteratura, l’amor, la muerte?

–De neñu nun me perdía nenguna de les películes de xéneru negru que cada ciertu tiempu echana TVE. Cuando estudiaba Filoloxía n’Uviéu diba toles selmanes a la biblioteca d’El Fontán a por noveles negres que nun había na biblioteca de Candás. Anque me prestaben muncho, el tiempu de lleer novela negra foi pasando (anque anguaño son munches les que duermen na mio biblioteca) y nos últimos años volví a ella como llector incluyendo munches de les noveles nórdiques que tán tan de moda. Nos años d’estudiante yá pasaben pela mio cabeza dalgunes hestories d’esta mena; pero nun foi hasta agora cuando me decidí a nun dexar un cuerpu muertu abandonáu, como yá ficiere en dalgunos cuentos, sinón tamién investigar qué pudo pasar pa llegar a soceder l’asesinatu y ehí ye cuando apaecen l’amor, l’amistá, la lliteratura. La idea primera fue la muerte d’Ágata que yá apez na primer fueya; a partir d’esa muerte desarróllase la so hestoria y la de toles persones que la arrodiaron en vida y en muerte.

–¿Como autor siente tamién de xemes en cuando esa obsesión por finar un trabayu, una novela, un cuentu...?

–Cuando escribo cuentos nun hai nenguna obsesión. Voi escribiendo cuasi tolos díes, atropando y buscando una característica común a toos ellos pa intentar da-yos una unidá qu’avecen a tener.

–¿Sintió dalguna vez esi mieu a enfrentar la fueya en blancu, a que nun lleguen les idees?

–Nun sé si ye mieu, pero momentos llargos ensin escribir nin una llinia téngolos.

–La so producción lliteraria tamién ye bayurosa, ¿dedíca-y munches hores al día?

–Como dicía enantes hai momentos de más y de menos producción. A lo llargo del añu suel haber ún o dos momentos d’escritura compulsiva y el restu del añu más que nada atropo o refaigo idees. Nesti cursu escolar qu’encaro poner clas nel turnu diurnu y nel nocturnu lo que faigo, dende hai poco más d’un mes, ye llevar una vida muncho más organizada de la qu’avezaba a llevar pa poder tener tiempu pa too, incluyida la lliteratura.

–¿La novela necesita un esfuerzu especial a la hora d’escribir?

–Yo necesito demasiaos esfuerzos pa ser a llevar la vida de los personaxes qu’apaecen na mio novela; supongo qu’en dalgún momentu futuru los personaxes de les mios noveles llevarán una carga problemática menor y, entós, el sufrimientu que s’apodera de min nun sedrá tanto. Pero pese a esi sufrimientu cuando too ta acabao y ves el resultáu en forma de llibru ye de muncha satisfacción. Na forma final d’Intentu d’escritura tienen muncha importancia la semeya de la portada de Jandro Llaneza y les idees de Silvia Cosio (de Suburbia Ediciones) pa lo que se ve cuando s’abre’l llibru.

–Va pocos díes tamién presentó’l trabayu ‘Febreru, 29’ a comuña con Marián García, accésit del premiu Asturnews, ¿cómo foi la esperiencia d’escribir esti llibru?

–Yeuna suerte poder escribir con Marián, a la que conozo desque entamamos a la universidá, y poder facelo pa dirixinos a los alumnos de secundaria, que son una parte de la nuesa vida, entá ye una suerte mayor. El llibru son 29 hestories que se desarrollen nun mes de febreru d’hai munchos años. Eses ventinueve hestories toquen temes que nos prestaba trabayar col alumnáu. Y nacieron caúna de min o de Marián, pero esa forma primixenia foi desapaeciendo hasta llegar al resultáu final onde cada hestoria tien tanto d’ún y d’otru que nun reconocemos, en munchos caos, d’ónde salió caúna.

–¿La lliteratura pa neños y mozos necesita unos códigos especiales, distintos de la obra p’adultos?

–Nós trabayamos y falamos tolos díes con neños que dicen que nun-yos gusta lleer nin n’asturianu nin en castellanu. Como docentes que somos trabayamos pa que deprendan la nuesa llingua, pero tamién pa que-yos guste lleer. Y con ‘Febreru, 29’ intentamos da-yos lo qu’ellos piden (o lo que dicen que piden) a la lliteratura pa que-yos guste. Anque’l procesu de creación d’un cuentu ye más o menos asemeyao, independientemente del públicu, la cabeza nun ta nel mesmu sitiu: cuando escribo pensando nun públicu adulto pienso en min como públicu; cuando escribo pa un públicu más mozu pienso nos mios alumnos, los d’agora y los d’años atrás, como públicu.

–Como autor, ¿siente que la lliteratura n’asturianu necesita más sofitu por parte de la sociedá?

–La llingua asturiana necesita más sofitu de la sociedá. Necesita de la oficialidá pa poder tener futuru, pero esa ye una decisión más política que llingüística. La lliteratura asturiana tamién necesita de la oficialidá pa dir a más. Los editores faen cada vez meyores llibros, los autores trabayamos tamién por escribir hestories meyores, pero sin la oficialidá ye mui difícil que lleguemos al públicu.

–Col ritmu de trabayu que lleva, de xuru que yá tien dellos proyeutos enriba la mesa, ¿equivócome?

–Depués d’un branu cuasi ensin escribir y un entamu de cursu ensin organizame hai dalguna cosa dándome vueltes a la cabeza. Pero lo más importante del futuru ye lo que ta a piques d’asoleyase, dos trabayos a comuña con Marián García. El primeru una nueva edición del cursu d’asturianu que dende’l 30 de payares asoleyen tolos martes y xueves EL COMERCIO y LA VOZ DE AVILÉS. El segundu, yá en 2011, un llibru pa un públicu infantil tituláu ‘L’árbol de la verdá’.

http://canales.elcomerciodigital.com/extras/asturies/index.htm

divendres, 10 de desembre del 2010

Literata 33, la teva publicació gratuita en pdf


LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.


Descarrega't la revista!

LITERATA 33

dilluns, 6 de desembre del 2010

Fanzine L'H Confidencial #78 Coca-Cola & Novel•la Negra


A primera vista res sembla més allunyat de la novel•la negra que el refresc dolç i carbonatat inventat pel farmacèutic John Pemberton l'any 1885. De fet, no se'n troba rastre en l'obra de Hammett o Chandler, ni en la dels altres clàssics de la novel•la negra nord-americana.
Però la novel•la policíaca actual, reflexe de la vida quotidiana, es plena de referències a marques comercials multinacionals, i aquesta beguda gasosa i cafeínica segurament és la que més vegades apareix, ja que deu ser la marca comercial més coneguda arreu del món.


Segurament el detectiu de ficció que més Coca-Cola consumeix és el mexicà Héctor Belascoarán Shayne, creat per Paco Ignacio Taibo II --també ell gran consumidor de la beguda--, a qui dediquem aquest L'H Confidencial.


Ha aparegut un nou còctel, la coca-cola amb novel•la negra, i és que, deixem-nos d'orgues, la novel•la negra combina amb tot.


Si l'una és la xispa de la vida, l'altra és la de la mort.


Que disfruteu!


Enjoy Coca-Cola & Novel•la Negra.

descarrega'l des de http://www.l-h.cat/biblioteques/lhconfidencial.aspx


Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques

divendres, 3 de desembre del 2010

Al mes de desembre tenim de escriptora de capcelera a Patricia Highsmith


L'Autora del Mes de desembre serà la més inquietant de les autores, Patricia Highsmith. Un bon moment per recuperar aquella novel•la que sempre vam voler llegir, però que haviem oblidat. Ara és el moment!

Patricia Highsmith
(1921, Fort Worth, Texas, USA - 1995, Locarno, Suïssa)

Una Afició perillosa : contes 1952-1982 / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona : Columna, 2003
L'Amic americà : el joc de Ripley / Patricia Highsmith ; traducció de Lluís Massanet i Galmés. Barcelona : Trapezi, 1992
Carol / Patricia Highsmith ; traducció de Montserrat Morera. Barcelona : Trapezi, 1992
Clara també / Patricia Highsmith. Barcelona : Edicions 62, 1966
La Coartada perfecta / Patricia Highsmith. Barcelona : Primera Plana, 1993
L'Enginyós senyor Ripley / Patricia Highsmith ; traducció d'Anna Noguera i Pous. Barcelona : Edicions 62, 1995
L'Equívoc / Patricia Highsmith ; traducció de Ramon Folch i Camarasa. Barcelona : Edicions 62, 1984
L'Equívoc / Patricia Highsmith ; traducció de Ramon Folch i Camarasa. Barcelona : Edicions 62, 1994
Llibertat provisional / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Tomàs. Barcelona : Laia, 1984
El Noi que va seguir Ripley / Patricia Highsmith ; traducció d'Elisabeth Ràfols. Barcelona : Edicions 62, 2003
Ocells a punt de volar : contes 1938-1949 / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona : Columna, 2002
Ocells a punt de volar : contes 1938-1949 / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona : Columna, 2002
Ripley enterrat / Patricia Highsmith ; traducció d'Assumpta Camps. Barcelona : Edicions 62, 1995
Sirenes al golf / Patricia Highsmith ; traducció de Carles Urritz i Carme Geronès. Barcelona : Columna, 1985
El Tremolor de l'engany / Patricia Highsmith ; traducció de Laura Santamaria. Barcelona : Edicions 62, 1985
Trobada al carrer / Patricia Highsmith ; traducció de Josep-Lluís Castillo i Anna Jené Palat. Barcelona : Columna, 1987


Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques

Crims.cat, collita de narradors del gènere negre en català/ Àlex Martín Escribà i Sebastià Benassar (Antòlegs)


Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara,la novel•la negra en català travessa un excel•lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se:cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos,lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català.
Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.


Relat de Clàudia Pujol


Crims.cat, collita de narradors del gènere negre en català
Autors : Disset sospitosos habituals
Àlex Martín Escribà i Sebastià Benassar (Antòlegs)
Editorial Alrevés 2010

divendres, 26 de novembre del 2010

2ª Trobada de gènere negre al Matarranya


"Gènere Negre i Territori"

Dissabte 12 de febrer, Llibreria Serret (Vall-de-roures)


12 h. - Trobada d'autors a la Llibreria Serret i signatures d'exemplars d' “Un riu de crims”.
14:30 h. - Dinar Negre i Ebrenc a Lo Trull de les Raboses
16 h. - Sobretaula amb:

• Lectura de haikús negres
• Solució del joc literari negre de Jesús Mª Tibau que s'ha presentat al dinar
• Música de gènere negre mediterrani amb guitarra, per Josep Igual

17 h. - Presentació d' “Un riu de crims” i taula rodona “Gènere Negre i Territori”, amb Mª Antònia Oliver, Àlex Martín Escribà, Fede Cortés i Jordi Pijoan-López; Cisco Sánchez mos pot presentar.
18 h. - Torn obert de paraules dels autors i presents.

HI SOU TOTS CONVIDATS!! NO HI MATAREM NINGÚ!!

Els còmplices d'aquest pla són:


Jordi Pijoan-López & Fede Cortés

dijous, 25 de novembre del 2010

Proper dissabte, Crims.cat a Negra i Criminal


PROPER DISSABTE
DIA 27 DE NOVEMBRE
A LES 13 HORES

TOTA UNA COLLITA DE NARRADORS DEL GÈNERE NEGRE EN CATALÀ

A NEGRA I CRIMINAL

Una excel•lent collita coordinada per
Àlex Martín Escribà i Sebastià Bennassar

I DISSET SOSPITOSOS HABITUALS DEL GÈNERE NEGRA EN CATALÀ

Albert Villaró ; Pau Vidal; Miquel Vicens; Agustí Vehí; Ramon Usall;
Josep Torrent; Teresa Solana; Claudia Pujol; Jordi Pijoan-López ;
Marc Pastor; Sebastià Jovani ; Salvador Iborra; Albert Hernández;
Joan Francesc Dalmau; Jordi de Manuel i Jordi Cervera



...i el vi i els musclos de tots els dissabtes





Negra y Criminal
Sal,5
932955922

08003 Barcelona (Barceloneta)
http://www.negraycriminal.com/
http://negraycriminal.blogcindario.com/

dilluns, 22 de novembre del 2010

Lloseta Negra 2010


És un plaer anunciar-vos que aquesta setmana l'escriptor Manuel de Pedrolo serà un dels grans protagonistes culturals a Mallorca.

DIES 24 I 25, Homenatge a Manuel de Pedrolo a Can Alcover, i DIA 26, festival Lloseta Negra. A continuació el programa, i si en podeu fer difusió us estarem molt més que agraïts!!!



24- CAN ALCOVER. 19.00 hores.

-Audiovisual: Manuel de Pedrolo, Balanç fins a l'eternitat. (De Carolina Novell i Sebastià Bennassar)
-Manuel de Pedrolo, periodista. A càrrec de Tomeu Martí.
-Els mitjans de comunicació en català avui, taula rodona amb Miquel Serra, director del Diari de Balears; Rosa Campomar, directora del programa Això no és Sicília i Sebastià Bennassar.

25-CAN ALCOVER. 19.00 HORES.

-Lectures coetànies del Mecanoscrit del Segon Orígen. Sebastià Bennassar.
-Taula rodona amb Àlex Volney, Sebastià Serra i Maria Canelles.
-Audiovisual: Manuel de Pedrolo, Balanç fins a l'eternitat.

26- TEATRE DE LLOSETA, LLOSETA.

17.00 hores. Homenatge a Manuel de Pedrolo, pare de la novel·la negra en català.
18.00 hores. Presentació del llibre Crims.cat amb Josep Forment, Miquel Vicens i Sebastià Bennassar.
19.30 hores. Taula rodona, dels 90 a l'actualitat, amb Alejandro Casadesús, Gracià Sànchez i Maria Canelles.
20.30. Audiovisual. El crim dels existencialistes.


Sebastià Benassar

divendres, 19 de novembre del 2010

Vine a la Montbau. El 23 tenim una bona xerrada


Data: Dimarts 23 de novembre a les 19h.
Títol de l’activitat: Cicle Crims de Paper: Els fiscals a la novel•la negra i els fiscals a la realitat. A càrrec d’Elena Linares, fiscal, i Paco Camarasa.
Descripció: Xerrada.

dimecres, 17 de novembre del 2010

L'assassí del làser/ Gellert Tamas


Més de 200.000 exemplars venuts a Suècia

Entre els anys 1991 i 1992 Estocolm és una ciutat dominada pel terror. Un desconegut dispara amb un fusell proveït amb una mira làser contra 11 persones en 10 atemptats diferents. Resultat: un mort i diversos ferits amb lesions greus per a tota la vida. L’única característica en comú entre les víctimes era que tenen els cabells negres i la pell fosca. Al mateix temps una greu crisi econòmica i un atur galopant alimenten un discurs polític que atia els ànims contra la immigració. ¿És aliè l’assassí del làser al creixement de la xenofòbia?

El periodista i autor Gellert Tamas ha fet una feina de documentació extraordinària: escoltar i parlar amb l’assassí quan ja és a la presó, les víctimes, els parents, els amics, els veïns i els companys de feina i de mili de l’home del làser... Alhora disposa d'un valuós document: el dietari del policia que va dirigir el cas, i al mateix temps, a través dels arxius periodístics, reconstrueix l’escalada política de l’extrema dreta.

L’assassí del làser aconsegueix, com en un trencaclosques, seduir-nos a cada capítol. En alguns el lector hi reviu el camí de John Ausonius, que va des del bon estudiant i especulador de borsa fins a l’assassí en sèrie racista. Cada escena, cada personatge, bateguen amb una força i una penetració novel·lesques.
En altres capítols el que se'ns enduu és la investigació policial. Com en un thriller trepidant, acompanyem el comissari des del desconcert inicial fins a la persecució i detenció finals.
Entre els diferents mons que s’entrecreuen en aquesta narració periodística –com un contrapunt revelador–, les paraules del mateix Ausonius, en primera persona, converteixen L’assassí del làser en un personatge que crea més addicció que la millor novel·la.

Una història real, a la manera d’A sang freda, de Truman Capote.





L'assassí del làser
Gellert Tamas
La Camapana 2010

divendres, 12 de novembre del 2010

Vine al teatre per 5 euros


Hola, una oportunitat per veure l’obra Pluja Constant, de Keith Huff en sessions de pre-estrena a molt bon preu!

Preu especial 5€

Per a les sessions de divendres 12 (21,30 hores), dissabte 13 (21,30) i diumenge 14 (18,30) de novembre.

El procediment: respon aquest correu abans de divendres 12 a les 15.00 a speralta@fundacioromea.com

Rebràs una confirmació si encara queden entrades disponibles. (La capacitat del teatre és limitada) Afanya’t!

Que disfrutis!



Pluja Constant (A Steady Rain, de Keith Huff), a partir del 12 de novembre a La Villarroel.

Sota la direcció de Pau Miró, dos grans de l’interpretació com Joel Joan i Pere Ponce es posen a la pell d’aquesta peculiar parella de policies que viuen i treballen, moltes vegades, al límit de la legalitat i la moralitat humana.

Un thriller policial, dur i punyent que envolta a dos amics i companys de feina involucrats en una disputa en un barri de Chicago, que els posarà a prova i canviarà per sempre més les seves vides.

dijous, 11 de novembre del 2010

Literata 32, la teva publicació gratuita en pdf


LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.


Descarrega't la revista!


LITERATA 32

dimarts, 9 de novembre del 2010

Avui, Carles Quílez a la Bòbila




Carles Quílez a la Bòbila
dimarts, 9 de novembre, a les 19 h.

El periodista i escriptor de novel•la negra Carles Quílez (Montcada i Reixac, 1966) ens parlarà de la mala vida, és a dir, d'atracadors sanguinaris, d'assassins politoxicòmans i de policies gens ortodoxes.



Carles Quílez ha estat cap de la secció de Tribunals i Policia a la Cadena SER; ha escrit diversos llibres sobre la delinqüència com Psicópata, Atracadores i Mala vida; novel•la negra amb l'Andreu Martín, com Cop a la Virreina i Piel de policía; i guanyador en solitari del premi Crims de Tinta 2009 amb La solitud de Patricia. Actualment és director de l'àrea d'anàlisi de l'Oficina Antifrau de Catalunya.



Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438

dilluns, 8 de novembre del 2010

Nou dracs/ Michael Connelly


L'amo de Fortune Liquors, una botigueta d'un barri conflictiu de Los Angeles, ha estat assassinat. Els primers indicis apunten cap a un atracament vulgar. Però a en Bosch no li agraden les explicacions simples. A partir del que va descobrint sobre el submón cultural dels xinesos immigrats, són els tentacles obscurs de les tríades, un cercle criminal molt influent, que l'atrapen de mica en mica, a ell i també a la persona que més estima. I en Harry se'n va fins a Hong Kong i s'ho juga tot per recuperar el que ha perdut.



Nou dracs
Michael Connelly
Club Editor 2010

divendres, 5 de novembre del 2010

Parlem amb... John Banville conversa amb Rodrigo Fresán



John Banville (Wexford, Irlanda, 1945) va ser l'editor literari de l'Irish Times del 1988 al 1999 i col·labora habitualment amb The New York Review of Books. La seva primera novel·la va aparèixer el 1970. Considerat l'escriptor irlandès estilísticament més rellevant de la seva generació, Banville és un novel·lista filosòfic interessat a plasmar els mecanismes de la percepció, el conflicte entre la imaginació i la realitat, i la isolació existencial de l'individu. Entre altres premis, ha rebut el James Tait Black Memorial Prize i el Guardian Fiction Prize. Amb El mar va obtenir el Man Booker 2005 i el Hughes & Hughes Irish Novel of the Year. Anagrama n'ha publicat els títols següents: El libro de las pruebas (finalista del Premi Man Booker 1989 i guanyadora del Guinness Peat Aviation Award), Eclipse, El intocable, Imposturas i El mar. En català l'editorial Bromera ha publicat El mar.

Rodrigo Fresán parlarà amb l'autor de la seva darrera novel·la Els infinits (Bromera) / Los infinitos (Anagrama)

El podreu veure el divendres, 5 de novembre a la Bilbioteca Jaume Fuster conversant amb Rodrigo Fresán.

Col·laboren:

Anagrama
Bromera
Europes

dijous, 4 de novembre del 2010

Cicles de Cinema Negre a La Bòbila. Quatre autors de BCN




L'H Confidencial. Cicles de Cinema Negre
Quatre autors de BCN

Els anys vuitanta van representar un autèntic boom pel que fa a la novel•la negra a casa nostra. Això també es va reflectir en el cinema negre.
En aquest cicle que us proposem, tenim l’oportunitat de veure quatre adaptacions dels més significats autors barcelonins del gènere: Manuel Vázquez Montalbán, Jaume Fuster, Andreu Martín i Francisco González Ledesma. Una oportunitat per rellegir aquests autors i per veure aquestes quatre adaptacions que no us podeu perdre. Seria un crim!

PROGRAMACIÓ:

4 de novembre. Asesinato en el Comité Central, de Vicente Aranda (1982)
11 de novembre. De mica en mica s’omple la pica, de Carles Benpar (1984)
18 de novembre. Fanny Pelopaja, de Vicente Aranda (1984)
25 de novembre. Crónica sentimental en rojo, de Francisco Rovira Beleta (1985)

Projeccions a les 19 h. Entrada lliure


Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438


dimecres, 3 de novembre del 2010

dimarts, 2 de novembre del 2010

dijous, 28 d’octubre del 2010

Parlem amb... Scott Turow conversa amb Antonio Lozano


Scott Turow és escriptor i advocat, autor de vuit bestsellers, d'entre els quals destaquen la seva primera novel·la, Presunto inocente (Debolsillo, 2010), i Héroes corrientes (Mondadori, 2006). La seva novel·la curta Punto débil (Mondadori, 2008) va ser publicada per primera vegada per entregues a The New York Times Magazine. Turow és soci del despatx de Chicago de Sonnenschein Nath and Rosenthal, un bufet d'advocats fundat el 1906 especialitzat en la defensa criminal de professionals, on compagina la seva feina amb programes d'ajuda legal per a desfavorits. Ha servit en nombroses institucions públiques, inclosa la Comissió d'Illinois sobre la Pena Capital. Turow ha estat el primer president de la Comissió Executiva Ètica del govern d'Illinois, creada el 2004. També ha estat president de l'Associació d'Autors i actualment forma part del Consell d'Administració de l'Amherst College. L'autor parlarà amb el periodista Antonio Lozano de la seva darrera novel·la, Inocente (Mondadori, 2010).

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Un total de 88 obres opten al Premi L’H Confidencial 2011 de novel•la negra


Promogut per la Biblioteca la Bòbila i convocat per l’Ajuntament de L’Hospitalet i Roca Editorial, el Premi internacional de novel•la negra L’H Confidencial 2011 ha rebut a concurs un total de 88 originals, i arriba a la seva plena consolidació.
En aquesta cinquena edició s’han rebut 20 originals de Catalunya, 47 de l’Estat espanyol, 2 de Suïssa, 2 d’Holanda, 16 d’Amèrica Llatina (Cuba, Colòmbia, Xile, Mèxic, Argentina, Uruguai i Puerto Rico), 1 dels Estats Units i 2 d’agències literàries. En distribució per llengües, 7 són en català i 81 en castellà.
L’obra guanyadora del Premi L’H Confidencial 2011 rebrà 12.000 €, serà publicada a la col•lecció Roca Criminal, i es presentarà al públic el 26 de març de 2011 a la Biblioteca la Bòbila, en un acte que comptarà amb la presència de l’autor guanyador.
El jurat ―presidit pel tinent d’alcalde de l’Àrea d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de L’Hospitalet i format per un representant de Roca Editorial, el director de la Biblioteca la Bòbila i dos lectors apassionats de la novel•la negra― farà públic el seu veredicte a mitjans de gener de 2011.
En anteriors edicions el Premi L’H Confidencial, que pren el nom del fanzine del Club de Lectura de Novel•la Negra de la Biblioteca la Bòbila, i que s’ha convertit en un dels més prestigiosos en l’àmbit de la novel•la negra, ha estat guanyat per Erlantz Gamboa, Julián Ibáñez, Raúl Argemí i Joaquín Guerrero-Casasola.



Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438

mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques

dimarts, 26 d’octubre del 2010

InfoBòbila 34 | octubre de festivals


Biblioteca la Bòbila
fons especial de gènere negre i policíac
http://bobila.blogspot.com/


Octubre de festivals


Aquest final d'octubre ve carregat de festivals. El 27 hi ha una extensió del festival Getafe Negro a Viladecans. Una oportunitat de fer un intensiu en un sol dia: 18 h. taula rodona: El crim en català, amb Teresa Solana, Marc Pastor, Carlos Zanón i Josep Torrent, moderats per Rosa Mora. 19.30 h. El germen de la violència: conversa de Philip Kerr i Lorenzo Silva. 21 h. Homenatge a Alfred Hitchcock: conversa de Carles Balagué i David Barba.
http://cartelleranoir.blogspot.com/2010/10/getafe-negro-viladecans.html


I avui arrenquen els 39 Premis Octubre, amb el XXII Encontre d'Autors, que aquest any està dedicat a "Novel•la Negra, Novel•la Social". Amb la participació dels autors europeus Philip Kerr i Veit Heinichen; periodistes com Carles Quílez, Joan M. Oleaque o Joan Queralt; autors del país com Ferran Torent, Mariano Sánchez Soler, Andreu Martín, Lorenzo Silva, Alicia Giménez Bartlett, Francisco González Ledesma, Raúl Argemí... I nous autors com Andrea Robles, Jordi Pijoan, Jaume Benavente, Xavier Aliaga, Sebastià Bennassar o Juli Alandes; i especialistes com Georges Tyras o Àlex Martín Escribà. La Bòbila hi participarà amb la xerrada "Els fons negres de la Bòbila, una experiència única".
http://www.octubre.cat/activ_fitxa.php?id_activitat=1195

Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438

divendres, 22 d’octubre del 2010

Sé el que estàs pensant/ John Verdon


Un home rep una carta que li demana que pensi un número, un qualsevol. Quan, seguint les instruccions que figuren a la mateixa carta, obre el petit sobre que acompanya la missiva, s'adona que el número que hi ha escrit és exactament el que havia pensat. David Gurney, un policia que després de vint-i-cinc anys de servei s'ha retirat al nord de l'Estat de Nova York amb la seva dona, es veurà complicat en el cas quan un conegut, el que ha rebut la carta, li demana ajut per trobar-ne el remitent amb urgència. Però el que en un principi semblava poc més que un xantatge s'acaba convertint en un cas d'assassinat que, a més, guarda relació amb altres d'ocorreguts en el passat. Gurney haurà de resoldre l'enigma ?com aquest criminal sembla capaç de llegir la ment de les seves víctimes?? en primer lloc, per poder establir el patró que li permeti atrapar l'assassí.


Sé el que estàs pensant
John Verdon
Proa 2010

dijous, 21 d’octubre del 2010

Novel·la negra sobre Ciutat Vella. La veritat.


Joaquim Coll
Historiador

És indubtable l'èxit que avui té la novel·la policíaca i de sèrie negra, la popularitat d'autors com Mankell, Ellroy o Larsson. Encara que també aquí comptem amb una llista voluminosa de creadors en aquest gènere, que va des de Manuel de Pedrolo fins a Ferran Torrent, passant per Vázquez Montalbán, González Ledesma o Andreu Martín. Tenim biblioteques i llibreries especialitzades i cada any se celebra a Barcelona una interessant setmana negra i criminal. La nostra cultura està avui tan infestada de les claus narratives de la novel·la negra urbana que el mal periodisme les utilitza a vegades per crear relats sense atenir-se als fets. Ho hem pogut comprovar aquestes últimes setmanes pel to d'algunes de les informacions publicades sobre la corrupció de dos funcionaris a Ciutat Vella i una trama de suborns i extorsions en la concessió de llicències. Hem llegit cròniques marcades per expressions com «fangar» o «pudor», on es comparava el clima social i polític d'aquest districte amb el del literaturitzat Chicago de màfies i polítics corruptes.


Fins ara, la sorollosa revelació que la premsa conservadora, a les seves pàgines salmó, ha fet de parts del sumari, teòricament secret, no revela res de nou, ni tampoc s'acompanya d'una labor d'investigació periodística. S'insinuen acusacions greus però sense concreció ni cap prova. De moment, l'única cosa certa és que el tripijoc del director de llicències de Ciutat Vella, Heliodoro Lozano, amb l'enginyer i intermediari Joaquín Quílez es va descobrir quan, en aplicació del pla d'usos del districte sobre apartaments turístics, la regidora Itziar González va detectar el 2008 mancances importants en la documentació de molts expedients. A partir d'allà, González va decidir tallar pel dret i llavors tant ella com altres persones del seu equip van rebre amenaces anònimes dels extorsionadors. Quan l'assumpte va passar a mans de la justícia, Lozano i Quílez van ser detinguts i imputats, i és l'ajuntament qui exerceix de part acusadora. Tota la resta és pura fabulació, sospitosa insistència a fabricar novel·la negra sobre Ciutat Vella.


http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/20101020/novella-negra-sobre-ciutat-vella/545018.shtml

dimecres, 20 d’octubre del 2010

L'últim cop que vaig veure n'Aina/ Miquel Vicens Escandell


Agustí i el seu amic de l'ànima, en Sebastià, estan en hores baixes. N'Aina ha marxat i n'Agustí fa mesos que no en sap res d'ella. L'enyora. En Sebastià, en canvi, s'ha enamorat perdudament de Ilina, una prostituta russa que les ha passades de tots colors. El pitjor de tot, però, és que Ilina és la jove d'un búlgar mal lletat i venjatiu que regenta un club nocturn amb altres dos socis, i que no pensa deixar-la fugir ni per tot l'or del món. L'assumpte s'embolica i el detectiu es veu en l'obligació d'intervenir.

Tanmateix n'Agustí té un altre cas que també el porta de corcoll. Una mare anguniada vol salvar la seva única filla de les urpes d'un bruixot vingut de l'Àfrica que la té dominada. El problema de la immigració i la intolerància surten a relluir, i també com n'és d'impossible la integració si primer no s'assegura el respecte mutu i la dignitat individual i col·lectiva, però sobretot el dret de gaudir d'un plat calent a taula cada dia i un habitatge decent.

Per afegitó, la ciutat està a l'aguait perquè en un camp ras prop de les instal·lacions esportives del Real Mallorca, a Son Bibiloni, han trobat penjat d'un arbre un director de banc conegut i ben valorat. L'han assassinat i després han exposat el cos per enviar un missatge a tots aquells que precisin interpretar-lo. No era tan ximple i bona persona com semblava, el director. En qualsevol cas, aquesta pràctica mafiosa fa témer a la policia un bany de sang. I, per com es desenvolupen els esdeveniments, resulta que no anava tan mal encaminada.


L'últim cop que vaig veure n'Aina
Miquel Vicens Escandell
Palma, El Tall 2010

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Fanzine L'H Confidencial #77 James M. Cain


"No tinc interès per la violència. Hi ha més violència a Macbeth i a Hamlet que no pas en els meus llibres. Jo escric històries d'amor" (James M. Cain)

Un número de L'H Confidencial dedicat a l'autor nord-americà James M. Cain, autor de títols com L'amorós simulacre de l'amor, El carter sempre truca dues vegades, Doble indemnització o Serenata.

Consulta'l des de la pàgina oficial de L´H CONFIDENCIAL

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Jornades: octubre 2010 gener 2011. Una altra Suècia. El país de la novel•la negra


Jornades: octubre 2010 gener 2011

Una altra Suècia.. El país de la novel •la negra

Construcció , traducció i personatges en la novel.la policíaca


Divendres 15 d’octubre de 2010

INAUGURACIÓ

La novel•la negra: origen i evolució d’un gènere

Moderadora: Dra. Emma Martinell, UB

19.00 Dr. Bill Phillips, UB: La tradició de la novel•la negra durant el segle xx als països angloparlants.
20.30 Dra. Rosa Ribas, novel•lista: Cornelia Weber-Tejedor: una comisaria hispano- alemana entre dos aguas.

Divendres 22 d’octubre 2010

La novel•la negra sueca

Moderadora: Dra. Emma Martinell, UB

19.00 Linda Maeding, UB: Los personajes en la literatura de Rosa Ribas.
19.45 Philippa Norman, Stockholms Stadsmuseum: En la senda de Stieg Larsson (En suec, amb interpretació consecutiva a càrrec d’Irene Mateo).
20.30 Sofie Flensburg, Visit Stockholm: Paseos por los lugares de residencia de los escritores de novela negra en Suecia
(En suec, amb interpretació consecutiva a càrrec d’Irene Mateo).

Divendres 5 de novembre 2010

19.00 Dr. Alejandro Casadesús Bordoy, UIB: ¿Es Suecia lo que parece? La novela policíaca de Henning Mankell como instrumento de interpretación.

Dimecres 10 de novembre 2010

20.00 Dr. Martin Simonsson, traductor i escriptor, UPV/EHU: Sangre, miedo y dinero fácil en la ciudad de Jens Lapidus: cómo escribir la ley del macho más fuerte.

Divendres 19 de novembre 2010

19.00 Carolina Moreno Tena, UB: Henning Mankell i la traducció del best-seller.

20.00 Yvonne Ruz Sabra, UB: Contradicción y subversión en las novelas de Karin Alvtegen y Viveca Sten.

Divendres 26 de noviembre 2010

Martin Lexell, traductor de les novel•les de Stieg Larsson.

19.00 Una panorámica de las novelas policíacas suecas.
20.30 La obra de Stieg Larsson.

Divendres 29 de gener 2011

Taula rodona amb Arne Dahl, escriptor suec.

Jornades finançades per l’Institut Suec (SI) i organitzades per Yvonne Ruz Sabra (Departament de Filologia Anglesa i Alemanya, UB)i Carolina Moreno Tena (secció de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, UB).
Lugar: UB, edificio histórico,
Plaza de la Universidad
Les conferències s'impartiran en la llengua en què s'anuncien
Contacto: Yvonne Ruz Sabra (yvoruz@ub.edu)
Carolina Moreno Tena (carolina.moreno@ub.edu)

divendres, 8 d’octubre del 2010

Afers: Entrevista a Jordi Canal per Sebastià Bennassar


Entrevista al Suplement del diari de Balears per Sebastià Benassar, foto per Carles Domènec.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Un traïdor com els nostres/ John Le Carré


El segon dia de les vacances coneixen un ric i carismàtic milionari rus d’uns cinquanta anys, en Dima, que llueix un esplèndid rellotge d’or amb incrustacions de diamants i un curiós tatuatge al polze dret. De manera espontània, almenys aparentment, els proposa jugar un partit de tennis.

Alguna cosa més vol, en Dima, però, a més de guanyar el partit. Sigui el que sigui, aviat els joves enamorats es troben immersos en una tortuosa carrera mortal que els condueix per mitja Europa i que a poc a poc els endinsa en les llòbregues profunditats de la cobdícia i la corrupció.

Amb aquesta història absorbent i actual, John Le Carré fa un retrat penetrant de les noves xarxes del crim internacional i una crua denúncia a les fosques aliances en el si del poder. Una obra magistral.


Un traïdor com els nostres
John Le Carré
Edicions 62, 2010

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Presentació de Negres Tempestes de Teresa Solana, a Negra i Criminal


Presentació a

dimecres 6 d‘octubre a les 19.30 h

a

Negra i Criminal


Negres tempestes

de

Teresa Solana



Negres tempestes, o Norma Forester i família. Perquè així es podrien titular també els aventis protagonitzats per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla okupa, un ex homosexual que és també el seu cunyat, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. I tots plegats conformen una colla francament curiosa. Però com sabem molt bé, no tot és harmonia, en aquest món de déu, i tant la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'Història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaire pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès en parell de setmanes abans al Poble Sec i unes memòries en què es relata la misèria moral i material de la postguerra.de misèria moral i material de la postguerra.


Obra guanyadora del III Premi Crims de Tinta de Novel•la Negra

La presentació anirà a càrrec de Cristina Manresa,
comissària del cos de Mossos d’Esquadra de Catalunya



Negra y Criminal
Sal,5
932955922
08003 Barcelona (Barceloneta)
http://www.negraycriminal.com/
http://negraycriminal.blogcindario.com/

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Carta del llibreter


Intentarem mitjançant aquestes cartes subratllar que el gènere negrocriminal també parla català, malgrat que durant un temps els editors van decidir que no s’havien de traduir al català P.D. James, Michael Connelly, Ruth Rendell o Dennis Lehane. Com enyorem els temps en què La Cua de Palla feia que hi hagués més títols publicats en català que en castellà de James Crumley o de Don Tracy.

Avui els volem convidar a la presentació del III Premi Crims de Tinta: Negres tempestes de Teresa Solana, editat per La Magrana, en la seva renascuda col•lecció La Negra.

El Crims de Tinta s’està convertint en un dels premis importants en llengua catalana, per la difusió que va tenint. Després de Marc Pastor i Carles Quílez, Teresa Solana ajuda a consolidar-lo, amb una novel•la en què la ironia, els matisos, el procediment policial i la intriga s’encreuen perfectament. I a Negres tempestes assistim al naixement d’uns personatges que, intuïm, vénen per quedar-s’hi, en la millor tradició de la família Brunetti o la tribu Malaussène.

La presentarem dimecres que ve a Negra i Criminal a dos quarts de vuit del vespre, amb una presentadora excepcional. Per parlar-nos de procediments d’investigació, aquí a Catalunya, i de Norma Forester, la protagonista de Negres Tempestes, hi haurà la comissària Cristina Manresa.I naturalment, l´autora .

I si vostè no pot venir però vol un llibre dedicat per Teresa Solana, només cal que ens digui, abans de dimecres al migdia, a nom de qui s’ha de fer la dedicatòria.

I no deixin de llegir-lo. Es llegeix de pressa i bé, perquè està ben escrit. Tan bé que si no fos del gènere negrocriminal hauria ocupat tots els llocs de “crítica” literària.

Salutacions negrocriminals i bona lectura.



www.negraycriminal.com/

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Literata 31, la teva publicació gratuita en pdf


LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.


Descarrega't la revista!

LITERATA 31

divendres, 1 d’octubre del 2010

39 Premis Octubre. València del 26 al 30 d´octubre de 2010


XXXIX Premis Octubre


Des del 26.10.2010 fins al 29.10.2010

XXII Encontre d'Escriptors

"Novel·la negra, novel·la social"

L'enèsim reviscolament de l'anomenada novel·la negra (al qual no n'és aliè l'èxit comercial extraordinari de l'autor suec Stieg Larsson) ha posat una vegada més en evidència com aquest gènere transcendeix els límits estrictament literaris per a convertir-se en una eina de primera importància en l'estudi de la societat des d'un punt de vista que va més enllà de disciplines com la sociologia, la història, la crònica d'actualitat, la psicologia, el periodisme, etc., en sumar-les i abastar-les totes.

Això és així des del moment revolucionari del naixement de la novel·la negra contemporània americana amb els mestres Dashiel Hammett, Raymond Chandler i Ross Macdonald, la posterior revisió que introduïren escriptors com W.R. Burnett, Chester Himes o Donald Westlake o les grans actualitzacions contemporànies, obres d'autors com Jerome Charyn, Elmore Leonard, James Ellroy o Sara Paretsky.
Europa tampoc no ha romàs al marge d'aquesta tendència, sinó més aviat el contrari, gràcies a l'aparició d'un seguit d'escriptors que localitzen les seues obres en les seues ciutats, les seues cultures i les seues societats, d'entre els quals podem esmentar els veterans Maj Sjöwall i Per Wahlöö (autèntics artífexs, ja en els anys 60, de l'actual boom de la novel·la negra sueca i escandinava, ben representada també per Henning Mankell o per la noruega Karin Fossum), l'irlandès (tot i que americà d'adopció) John Connolly, l'escocès Ian Rankin, les franceses Brigitte Auberti Fred Vargas (sense oblidar el patriarca del “polar”, Jean-Patrick Manchette), el sicilià Andrea Camilleri, el grec Petros Markaris, la jueva Batya Gur, l'austríac Veit Heinichen o, ja a casa nostra, Manuel Vázquez Montalbán, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Andreu Martin, Francisco González Ledesma o Ferran Torrent.

En aquestes jornades pretenem que siguen els mateixos escriptors de novel·la negra i els experts en aquest gènere els qui dialoguen i expliquen diversos punts calents de la nostra societat actual (temes com la immigració il·legal, la prostitució, la corrupció política i econòmica, el crim organitzat, el tràfic de drogues...) i com la literatura se'n fa ressò d'aquestes temàtiques i el tractament que els dóna. El que perseguim, en resum, és que siguen els escriptors els qui facen la dissecció del nostre temps.

Coordinat per: Marià Sánchez Soler (escriptor) i Emili Payà (Octubre CCC)

PROGRAMA

Dimarts 26 d'octubre


17.00h. “Novel·la negra, literatura d'intervenció”. Conferència a càrrec de Marià Sánchez Soler (escriptor).
18.00h. Conferència a càrrec d'Alfons Cervera (escriptor).
19.30h. “L'Holocaust i la ficció popular”. Conferència a càrrec de Philip Kerr (escriptor).

Dimecres 27 d'octubre

10.30h. Els nostres criminals 1: “Atracadors, el crim profesional i la no ficció”. Conferència a càrrec de Carles Quilez (escriptor i periodista, director d'anàlisis de l'Oficina Antifrau de Catalunya).
12.30h. “La novel·la negra catalana: entre la ficció i la realitat”. Conferència a càrrec d'Àlex Martin Escribà (assagista, director del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca i d'Olot Negre 2010).
16.30h. “La corrupció política i la corrupció econòmica”, un diàleg entre Ferran Torrent (escriptor) i Joan M. Oleaque (periodista).
18.00h. Taula rodona “Negra i actual”, amb Jaume Benavente, Andrea Robles i Jordi Pijoan (escriptors), organitzada en col·laboració amb l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
19.30h. “El pes de la realitat”, un diàleg entre Andreu Martin (escriptor) i Carles Quilez.

Dijous 28 d'octubre


10.30h. Els nostres criminals 2: “El sensacionalisme als mitjans de comunicació (el crim d'Alcàsser com a paradigma)”, a càrrec de Joan M. Oleaque (periodista).
12.30h. Diàleg entre Marià Sánchez Soler i Joan Queralt (periodista): “La infiltració mafiosa al nostra país”.
16.30h. Diàleg entre Jordi Bordas i Eduardo Martin de Pozuelo (periodistes de l'equip d'investigació de La Vanguardia).
18.00h. “¿Policies de veritat com a inspiració literària?”, un diáleg entre Lorenzo Silva (escriptor) i Alicia Giménez-Bartlett (escriptora).
19.30h. “Sobre un tal Méndez”, conversa entre Paco Camarasa (llibreter) i Francisco González Ledesma (escriptor).

Divendres 29 d'octubre


10.30h. Els nostres criminals 3: “Un país d’assassins”, taula rodona amb Paco Camarasa, Xavier Aliaga (escriptor), Sebastià Bennàssar (escriptor) i Juli Alandes (escriptor).
12.30h. “Literatura urbana: viatjar de la Barcelona de Vázquez Montalbán a la Marsella de Jean-Claude Izzo”. Conferència de Georges Tyras (Universitat de Grenoble, traductor i estudiós de Vázquez Montalbán i de J.C. Izzo).
16.30h. “Al cor de les tenebres. Immigració i novel·la negra”. Taula rodona amb Antonio Lozano (escriptor), Raul Argemí (escriptor) i David C. Hall (escriptor).
18.00h. “Els fons negres de La Bòbila, una experiència única”. Conferència de Jordi Canal (director de la Biblioteca la Bòbila de l'Hospitalet de Llobregat).
19.30h. Clausura a càrrec de Veit Heinichen (escriptor).

Tipus de matrícula
Públic en general
Entrada gratuïta amb la inscripció. Inclou el dret d'assistir a totes les conferències i taules rodones dels Premis Octubre.

Estudiants de la Universitat de València
(amb crèdits de lliure configuració)


Preu de la inscripció: 30 euros. Inclou el dret d'inscripció, el material informatiu del congrés escollit i el certificat d'assistència atorgat per la Fundació Ausiàs March.

Estudiants de la resta d'universitats
(amb crèdits de lliure configuració)

Preu de la inscripció: 150 euros. Inclou el dret d'inscripció, el material informatiu del congrés escollit, el viatge, l'allotjament, la manutenció i el certificat d'assistència atorgat per la Fundació Ausiàs March. Aquesta matrícula sols es pot gestionar a través dels acords establerts per la fundació amb les universitats respectives.

Notes importants


- Places limitades.
- Moltes universitats convaliden l'assistència als congressos amb crèdits acadèmics de lliure configuració. Informeu-vos-en en la vostra universitat.
- Per a participar, cal que us matriculeu en el formulari que apareix més avall. Forma de pagament: ingrés al núm. de compte de Caixa de Pensions 2100-0700-17-0200341061. Al rebut bancari heu d'escriure en l'apartat de Concepte “Premis Octubre + el nom del congrés específic en què us vulgueu apuntar” i en Nom del beneficiari Fundació Ausiàs March i l'heu d'enviar a l'Octubre CCC, c/ Sant Ferran, 12. 46001 València. Els rebuts els podeu enviar per correu ordinari a l'adreça anterior a l'atenció d'“Assumpció Palau” o per e-mail a l'adreça: spalau@octubre.cat

dijous, 30 de setembre del 2010

De tot cor/ Andreu Martín


Tiaguín Moltó havia estat el periodista més malvat de la premsa del cor. Ningú com ell aconseguia ridiculitzar les famoses i posar-los paranys a fi d’obtenir-ne un bon titular, ningú com ell olorava la roba interior bruta de les cantants i els calçotets dels polítics, ningú creava situacions tan divertides davant de les pantalles de televisió. Fins i tot una vegada va ordir un reportatge que destapava els tripijocs econòmics d’una colla de pocavergonyes formada per gent del Govern, de l’oposició i de l’Església. Per això –gens estrany– algú el va matar. Tots els que el coneixien van sospirar alleujats i molts van pensar que ja era hora... però només un n’era el culpable.
Amb una sèrie de personatges desvergonyits trets de la petita pantalla i que el lector sabrà identificar, Andreu Martín ha trenat en aquesta novel·la, premi Alfons el Magnànim, una història apassionant en què cada paraula, cada detall, és una peça imprescindible per a conduir-nos cap a un final vibrant i apoteòsic.


De tot cor
Andreu Martín
Labutxaca 2010

dimarts, 28 de setembre del 2010

L´hivern d´en Frankie Machine/ Don Winslow


En Frank Machianno és un sicari a sou retirat que va trencar els seus llaços amb la màfia de San Diego molts anys enrere. El passat, però, no queda tan lluny i un bon dia truca a la seva porta: ha arribat l’hora de tornar un favor al capo de la família de Los Angeles. En Frank ha d’assistir a una trobada entre la banda de Detroit i la família de Los Angeles, però la trobada resulta ser un parany, una confabulació per matar en Frankie. Algú desitja veure’l mort, i ell haurà d’esbrinar per què, qui i com. El problema és que la llista de candidats és més llarga que una guia de telèfons i a en Frankie no li queda gaire temps.



L´hivern d´en Frankie Machine
Don Winslow
Columna 2010

dimecres, 22 de setembre del 2010

L´any de la plaga/ Marc Pastor



El Víctor Negro és un treballador social que coordina l'atenció a gent gran sense gaires recursos. Fa uns mesos que l'ha deixat la nòvia, i encara no ho ha acabat de pair. Aquest mes d'agost que s'ha de quedar a Barcelona, una sèrie d'esdeveniments insòlits farà que comenci a desviar l'atenció dels drames personals.
Els seus vells estan estranys, uns comenten que a les seves parelles els ha canviat la personalitat, d'altres han intentat suïcidar-se (i alguns ho han aconseguit). Passat l'estiu, ja res tornarà a ser com era abans. Una novel·la que conté ciència-ficció, terror, misteri, catàstrofes i una bella història d'amor.



L´any de la plaga
Marc Pastor
La Magrana 2010

dimarts, 21 de setembre del 2010

Fecinema 2010, 17-21 de Novembre


Arriba la XII edició del Fecinema, amb pressupost reduït però amb una aposta clara per la qualitat cinematogràfica i el cinema europeu i d’autor

Del 17 al 21 de novembre, Manresa es tornarà a convertir en la seu del cinema negre. El Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa arriba a la seva dotzena edició, amb un pressupost més reduït que en anys anteriors, però amb una aposta clara per la qualitat cinematogràfica dels films que s’hi exhibiran, i amb vocació de promoció del cinema europeu i d’autor. En total, es projectaran gairebé una quarantena films i 8 curtmetratges.

Programació i dates

El Festival se celebrarà del 17 al 21 de novembre.
• Secció oficial de Cinema Negre: 10 estrenes, 8 de les quals concursaran pel Premi Plácido de Plata, i les altres dues s’exhibiran a les sessions d’inauguració i cloenda.
• Secció de Cinema Fantàstic: 6 estrenes.
• Pantalla d’Actualitat: 3 estrenes.
• Curts a concurs: amb 8 finalistes que opten al Premi Plácido dotat amb 3.000 euros, i que es projectaran abans dels llargs de cinema negre a competició.
• Espai Placidoscope: cicles de cinema negre i fantàstic amb un total de 14 llargmetratges, més la matinal dedicada al cinema d’animació del diumenge, i el passi de tots els curts finalistes en una mateixa sessió el diumenge, batejat com “La tarda més curta”. Enguany, aquest espai oferirà un cicle de cinema negre suec i nòrdic, programat especialment després de l’èxit literari de la saga Mil·lenium, i el protagonisme que la novel•la negra dels països del nord està adquirint.
• Sessió Golfa: que ja s’ha convertit en una tradició i que la nit de dissabte a diumenge aplega un nombrós públic jove a l’espera de veure una proposta realment especial i divertida, amb la performance d’algun personatge conegut que una vegada més guionarà i executarà l’assassinat del valencià Antonio Busquets, col•laborador del Festival.


Jurats

Aquesta edició té tres jurats que estaran integrats per prestigiosos professionals del sector:
• Premi Plácido de Plata: presidit per Luis Gasca, exdirector del Festival Internacional de Cinema de San Sebastián, fundador de la Unió Internacional de Cineastes Independents, membre del International Council de Los Angeles i l’American Cinematheque, i membre d’Honor del Grup d’Arts Visuals VEGA de les Nacions Unides.
• Premi Plácido al millor curt: presidit pel productor i director del Festival Internacional de Cinema de Girona, Lluís Valentí.
• Premi Toni Galindo: presidit pel dibuixant Manel Fontdevila


Palmarès

El Festival lliurarà els següents guardons:
• Plácido de Plata al millor llargmetratge de gènere negre estrenat a la secció oficial
• Plácido al millor curt, dotat amb 3.000 euros
• Premi Toni Galindo, dotat amb 1.000 euros al millor cartell que serà la imatge del certamen
• Premis d’Honor: s’estan ultimant les gestions per poder-los entregar a un reconegut i premiat director, un actor i un compositor.
Descarregar cartell XII edició

http://www.cinemanresa.com/



dimecres, 15 de setembre del 2010

L´Home del Llac/ Arnaldur Indridason


El nivell de l'aigua d'un llac baixa tot de sobte després d'un terratrèmol. L'absència d'aigua descobreix un esquelet mig enterrat en el llit de sorra del llac. La calavera té un orifici. Encara més estranya és la presència d'un gros aparell de ràdio amb inscripcions en rus. Erlendur, Elinborg i Sigurdur Oli inicien una investigació que els porta fins a l'època de la guerra freda, quan els estudiants d'esquerres més brillants eren enviats a estudiar a l'Alemanya Oriental. La trama mescla un cas d'assassinat amb les esperances de la joventut i l'espionatge internacional. Caldrà força temps, no obstant, abans que aquest episodi mostri tots els seus caires, els seus secrets, i que les diverses traïcions que es van cometre siguin venjades. L'home del llac descriu passions i somnis, el destí de gent desapareguda i el dolor dels que es queden enrere.



L´Home del Llac
Arnaldur Indridason
La Magrana 2010

dimarts, 14 de setembre del 2010

Negres Tempestes/ Teresa Solana


Negres tempestes, o Norma Forester i família. Perquè així es podrien titular també els aventis protagonitzats per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla okupa, un ex homosexual que és també el seu cunyat, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. I tots plegats conformen una colla francament curiosa. Però com sabem molt bé, no tot és harmonia, en aquest món de déu, i tant la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'Història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaire pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès en parell de setmanes abans al Poble Sec i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.



Negres Tempestes
Teresa Solana
La Magrana 2010

divendres, 10 de setembre del 2010

Aurora Boreal/ Asa Larsson


Kiruna, una petita ciutat al nord de Suècia submergida en una nit gairebé perpètua, s’ha comès un crim esgarrifós: Victor Strandgård, el fundador de l’església de la Font de la Nostra Fortalesa , ha aparegut mutilat a la seva parròquia.

Quan Sanna Strandgård, germana de la víctima, és acusada de l’assassinat, Rebecka Martinsson, una advocada fiscal establerta a Estocolm i amiga de la família, torna a Kiruna, la seva ciutat natal, per fer-li costat. Les circumstàncies, però, l’obligaran a capbussar-se en el cas i, alhora, en el seu propi passat. Al mateix temps, la inspectora de policia Anna-Maria Mella, en un estat molt avançat del seu embaràs, serà l’encarregada d’investigar l’atroç crim que ha commocionat la societat sueca.

«Diferent de la majoria de novel·les negres. Una narradora superlativa», Independent.

«El fanatisme religiós arriba a cotes terrorífiques, que deixen els Illuminatti de Dan Brown com a escolanets amb tiradors», Antonio Lozano, Qué Leer

Premi de l’Associació d’Escriptors Suecs de Novel·la Negra a la Millor Primera Novel·la.


Aurora Boreal
Asa Larsson
La Butxaca 2010

dijous, 9 de setembre del 2010

Harlan Coben guanya el Premi de Novel•la Negra RBA


L'escriptor nord-americà Harlan Coben, autor de la sèrie protagonitzada pel personatge Myron Bolitar, ha guanyat l'IV edició del Premi Internacional de Novel•la Negra RBA, que, amb 125.000 euros, és el millor dotat del món en la seva categoria. Coben ha guanyat el premi -entre els 203 autors que s'havien presentat al guardó- amb la seva novel•la “Live Wire”, el desè lliurament protagonitzat per Bolitar, un representant d'esportistes convertit accidentalment en detectiu.
L'escriptor de Nova Jersey, que ha venut més de 47 milions d'exemplars dels seus llibres a tot el món, ha estat el primer autor que ha aconseguit els tres guardons més prestigiosos de la novel•la negra, l'Edgar Award, el Shamus Award i l'Anthony Award. En nom del jurat, Antonio Lozano, ha destacat la capacitat de Coben per "mantenir en suspens al lector" amb "obertures d'impacte, secrets del passat, girs sorprenents", a més de sentit de l'humor, en el qual no falten "frases lapidaries al Marlowe".
La edició en català sortirà en La Magrana.



Foto i Texte: EFE
Traducció: Josep Andreu Espelt

Norma, la família i els franquistes d'avui dia - Teresa Solana presenta "Negres Tempestes", 3r Premi Crims de Tinta


08/09/10 - Barcelona - Lluís Llort Foto - Josep Losada

La novel·la negra té la virtut de poder donar espai a una realitat social conflictiva. Tant pot ser un fresc, com una denúncia. El conflicte varia segons l'autor: Walter Mosley ens parla a través del personatge Ezequiel Rawlins de la comunitat negra als Estat Units dels anys 40, Daniel Pennac ens mostra la vida als suburbis del París dels 90 amb les peripècies de la família Malaussène i Andrea Camilleri, l'entorn de la màfia siciliana actual segons la mirada del comissari Montalbano.

Teresa Solana (Barcelona, 1962) ha volgut fer una denúncia dels personatges d'ideologia franquista que encara mouen els fils del poder: “Les conseqüències de la Guerra Civil no van ser només els morts i la repressió posterior, encara ho són gent amb prou poder per fer fora el jutge Garzón, per exemple, al marge del que es pugui opinar sobre ell”.

A Negres tempestes, guanyadora de la tercera edició del premi Crims de Tinta que publica La Magrana, Solana ha volgut combinar aquesta denúncia amb una trama policial i el costumisme d'una família una mica peculiar. La protagonista és Norma Forester, antropòloga de 38 anys, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra i néta d'un brigadista. El seu marit, Octavi, és metge forense. La filla, Violeta, fa d'okupa. La mare, Mimí, manté el tarannà hippie de determinada burgesia. Té una exparella, Guillem, pare de Violeta i germà d'Octavi, que és gai. I una tieta hacker i monja al monestir de Pedralbes. Això entre altres personatges no tan especials, com ara els sogres i companys i comandaments dels Mossos. “Volia retratar els dos tipus de família burgesa que hi va haver en el franquisme: la que es va enriquir i la que va ser represaliada; a més, també volia mostrar que una família ben avinguda, tot i les diferències, és possible”, comenta l'autora.

Memòria històrica

L'assassinat d'un catedràtic d'Història inicia una trama que Solana va començar a escriure “quan es va fer pública la llei de la memòria històrica”. Per tocar el tema va preferir crear nous protagonistes i allunyar-se dels germans que conduïen, amb un to més humorístic, Un crim imperfecte i Drecera al paradís, les seves dues novel·les anteriors, a més dels contes de Set casos de sang i fetge i una història d'amor.

Traductora professional, Solana ja treballa en una segona novel·la protagonitzada per Norma Forester: “No sé si faré una sèrie; aniré escrivint mentre tingui temes”. I per què, fins ara, només ha publicat obres del gènere negre? “Perquè em permet parlar del món contemporani, dels problemes que ens preocupen i construir un mosaic, especialment de Barcelona”, diu.



http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/285155-norma-la-familia-i-els-franquistes-davui-dia.html