dimecres, 20 d’octubre de 2010

L'últim cop que vaig veure n'Aina/ Miquel Vicens Escandell


Agustí i el seu amic de l'ànima, en Sebastià, estan en hores baixes. N'Aina ha marxat i n'Agustí fa mesos que no en sap res d'ella. L'enyora. En Sebastià, en canvi, s'ha enamorat perdudament de Ilina, una prostituta russa que les ha passades de tots colors. El pitjor de tot, però, és que Ilina és la jove d'un búlgar mal lletat i venjatiu que regenta un club nocturn amb altres dos socis, i que no pensa deixar-la fugir ni per tot l'or del món. L'assumpte s'embolica i el detectiu es veu en l'obligació d'intervenir.

Tanmateix n'Agustí té un altre cas que també el porta de corcoll. Una mare anguniada vol salvar la seva única filla de les urpes d'un bruixot vingut de l'Àfrica que la té dominada. El problema de la immigració i la intolerància surten a relluir, i també com n'és d'impossible la integració si primer no s'assegura el respecte mutu i la dignitat individual i col·lectiva, però sobretot el dret de gaudir d'un plat calent a taula cada dia i un habitatge decent.

Per afegitó, la ciutat està a l'aguait perquè en un camp ras prop de les instal·lacions esportives del Real Mallorca, a Son Bibiloni, han trobat penjat d'un arbre un director de banc conegut i ben valorat. L'han assassinat i després han exposat el cos per enviar un missatge a tots aquells que precisin interpretar-lo. No era tan ximple i bona persona com semblava, el director. En qualsevol cas, aquesta pràctica mafiosa fa témer a la policia un bany de sang. I, per com es desenvolupen els esdeveniments, resulta que no anava tan mal encaminada.


L'últim cop que vaig veure n'Aina
Miquel Vicens Escandell
Palma, El Tall 2010