divendres, 26 de febrer del 2010

Sang a les Drassanes/ Francesc Madrid



La Barcelona dels meublées, els cabarets i els dancings. La Barcelona de les bacanals dels homosexuals. La Barcelona dels anarquistes que redimeixen meuques. La Barcelona de les vagues generals i els crims socials. La Barcelona on es ballen tangos i s'ensuma cocaïna. La Barcelona on les putes encara parlen català. Sang a les Drassanes és la traducció al català de Gerard Bagué de Sangre en Atarazanas (1926), un llibre mític de Francesc Madrid (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, 1952), càustic i descarnat periodista que als 19 anys ja va ser empresonat pels seus articles incendiaris. Madrid va batejar com a barri xino el Districte Vè de Barcelona en aquesta obra, en què es revela com un excel·lent narrador capaç d'extreure tendresa i sarcasme de les històries més sòrdides. Aquest recull enciclopèdic del que l'autor anomena “la mala vida moderna de Barcelona” aplega els impactants i celebrats reportatges de Madrid al setmanari El Escándalo.


Sang a les Drassanes
Francesc Madrid
AContravent Editors 2010

dimecres, 24 de febrer del 2010

dimarts, 23 de febrer del 2010

1ª Trobada de Gènene Negre al Matarranya



Criminals de Paper

Manel Barrera Pérez, nascut a Peñarroya (Còrdova) al 1955. Llicenciat en Història. Al llarg de dos anys va treballar com a periodista al Diari de Barcelona, així com també va ser col•laborador de l’Avenç. Fins el 2007 va treballar d’arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat, feina de la qual va ser apartat per l’ELA, malaltia contra la qual lluita dia a dia. Ha escrit bàsicament contes, alguns dels quals s’han publicat en la premsa periòdica.


Jordi Pijoan-López, nascut a Tortosa el 1970. Arqueòleg de formació, compta nombrosos textos científics publicats. La seva labor estrictament literària l’ha dedicat a la prosa. Ha estat guanyador del III Concurs de Conte JoEscric.com amb l’obra Una combinació prohibida, finalista al I Concurs Literari d’Humor Negre amb Psicofonia per a principiants i també finalista a les edicions del concurs de contes hiperbreus El Basar de 2005 i 2006 amb les obres Crua Realitat i Sotjada.
Tots dos d’un plegat són autors de Tu no m’estimes (Ed. Llibres de l’Índex – col. Mar Blava), novel•la considerada una de les millors aportacions del 2008 al gènere negre en català segons La Vanguardia.

***
Que el Barça és la institució més important de Catalunya no és cap secret per ningú. Essent més que un club, l’entitat va més enllà de l’àmbit esportiu i mou fortunes, destil•la poder, és fira d’ambicions, marca el pas dels polítics, belluga passions i manipula l’opinió pública. Malgrat tot, el socis o afeccionats culés només podem veure la punta de l’iceberg de les intrigues que s’hi generen al voltant de tot això, o bé ens n’assabentem a pilota passada.

El detectiu Espartac Garcés i el seu company, el Mulato Valdés, són contractats pels serveis de seguretat del club blaugrana per investigar qui està al darrera de la mort violenta de... diguem que d’un alt directiu de l’entitat. Tanmateix, hauran de dur a terme les seves investigacions amb el major secretisme i el mínim d’escrúpols possibles. Res no pot fer-se públic fins que no se solucionin alguns afers delicadíssims... cosa ben complicada si entremig es creuen una periodista bocamolla, un capellà pederasta, un hooligan bordegàs, un mànager amb ànsies de fer triomfar el seu pupil, un polític de segon ordre però ambiciós, d’altres polítics de més volada però igualment incompetents i corruptes, i molta més gent que es complica la vida en aquesta història.

Segon lliurament de Tu no m’estimes (http://tunomestimes.blogspot.com/
Sang Culé dóna continuïtat a les aventures que els seus personatges van iniciar quatre anys abans, ara immergint-se encara més al fons de les tèrboles aigües de l’oasi català.


Frederic Cortés i Cortés va néixer el 23 de desembre del 1960 a Falset (Priorat), concretament a casa seva, al barri del Malanyet, ja que en aquells temps encara no era habitual parir als hospitals.

Als quinze anys abandonà el futbol per a formar un grup musical que fos tant famós com els Beatles. No ho aconseguí, però aprengué a tocar la bateria i més endavant li serviria per a guanyar-se la vida.

Descobrí la màgia de les paraules quan estudià literatura a batxillerat i llavors començà a embrutar papers amb versos.

Arribat el moment de tocar de peus a terra cursà Magisteri (que en aquell precís moment acabaven de batejar com a Formació del Professorat) a Tarragona i, per primera vegada, començà a introduir-se en la gramàtica de la llengua que parlava diàriament, amb la qual cosa aconseguí que els papers que embrutava estiguessin igual de bruts però en català.

Posteriorment s’interessà pel llenguatge lògic de la informàtica i el fet de programar li causava el mateix plaer que escriure versos.

Amb el llenguatge musical i el llenguatge lògic començà a viure en una pluriocupació que no li acabava de solucionar les necessitats materials i, per tant, hagué d’afanyar-se a aprendre el llenguatge numèric de la comptabilitat per a poder assolir una feina normal, de vuit hores i ben pagada.

Les altres setze hores del dia li permeten que de quan es diverteixi escrivint versos o prosa. Amb això ha guanyat un premi del concurs literari de Falset i un altre del Jocs Florals de Torroja.

En l’actualitat continua vivint a Falset, tot i que ha canviat de barri, és casat, té dos filles i és també regidor a l’Ajuntament.


dilluns, 22 de febrer del 2010

Activitat gènere negre. "Els detectius a la realitat i a la ficció negracriminal"

Activitats Adults



Febrer ‘10




Data: Dimarts, 23 de Febrer a les 19h

Títol de l’activitat: “Cicle crims de paper: Els detectius a la realitat i a la ficció negracriminal. A càrrec de David Escamilla, detectiu, i Paco Camarasa (llibreria “Negra y Criminal”).

Descripció: Xerrada.


Biblioteca MONTBAU
Àngel Marquès 4-6
Tf. 93 427 07 47

divendres, 19 de febrer del 2010

InfoBòbila 9 | Olot Negre (1)





BIBLIOTECA LA BÒBILA. Fons especial de gènere negre i policíac


Olot Negre: Temps de Paraules




OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES, dedicarà aquesta edició d’enguany a la novel•la negra i policíaca. Durant tot el mes d’abril la ciutat d’Olot acollirà a escriptors, estudiosos i afeccionats del gènere negre-criminal.

Al llarg de les quatres setmanes hi hauran diverses activitats: entre elles, conferències, cicles de cinema, concerts de petits i grans formats, exposicions i taules rodones.

Organitzat per l’Institut de Cultura de la ciutat d’Olot, la Biblioteca Marià Vayreda i coordinat per Àlex Martín Escribà, el Festival pretén abordar totes les disciplines del gènere i demostrar l’excel•lent estat de salut en el que es troba actualment el gènere.

Les jornades del Festival començaran el dia 6 i fins el dia 30 s’impartiran tant a Can Trincheria com a l’Orfeó Olotí .

De moment l’escriptor cubà Leonardo Padura, el llibreter i agitador cultural Paco Camarasa (propietari de la llibreria Negra i Criminal i comissari de la Trobada de Misteri a Barcelona), l’especialista Jordi Canal i Artigas, director de la biblioteca La Bòbila, especialitzada en gènere negre i policíac; i els periodistes Jordi Galves i Carles Quílez han confirmat ja la seva presència.

Pel que fa a altres activitats cal destacar que cada dimarts tindrem cicles de cinema negre i policíac organitzats per la Filmoteca de la mateixa ciutat. Pel que fa als concerts Dani Nel•lo serà un dels encarregats de coordinar dos dels espectacles del Festival mentre que David Giorcelli i Manuel López Poy ens explicaran els orígens del blues a la novel•la negra, amb un espectacle titulat “Tiroteig en Blue Note”.

Pe lque fa a les taules rodones cal destacar que una d’elles versarà sobre l’estat de la novel•la negra catalana amb la presència de Sebastià Bennasar, Albert Villaró, Marc Pastor, Jordi Cervera i Josep Torrent. L’altra de les taules tractarà sobre la realitat i la ficció dins del gènere i comptarà amb escriptors com Mariano Sánchez Soler, Josep Torrent i Carles Quílez entre d’altres.

A part de les intervencions hi haurà sempre un col•loqui amb el públic.



tota la agenda negra a / toda la agenda negra en

CARTELLERA NOIR



_________________________________________________

Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438


dimecres, 17 de febrer del 2010

Fanzine L'H Confidencial 73


BIBLIOTECA LA BÒBILA.

Fons especial de gènere negre i policíac



L'H Confidencial # 73. Assaig del policial llatinoamericà

Aquest número de L'H Confidencial recull diferents estudis dedicats a l'assaig del policial llatinoamericà que es troben a la Biblioteca la Bòbila, i que ens poden ajudar a entendre millor el gènere negre produït a Argentina, Uruguai, Cuba, Mèxic, Colòmbia i Xile.


descarrega'l des de



__________________________________________________

Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438

mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques

Avui, "Sang Culé" a l'FNAC de l'Illa-Diagonal



Avui a les 19:30 estarem a l'auditori de l'FNAC de l'Illa-Diagonal.
Estarem els autors i l'editor per parlar del llibre i de la realitat que se l'hi vincula: el futbol i la política, els negocis, el crim... Esteu tots convidats!


http://sangcule-novellanegra.blogspot.com/

divendres, 12 de febrer del 2010

En l'escena del crim/ Clàudia Pujol




La periodista Clàudia Pujol ens endinsa en 10 nous casos reals del forense Narcís Bardalet, amb les comarques gironines de teló de fons.

Com es gestiona una catàstrofe humanitària com el tsunami indonesi? Pot l'arqueologia forense determinar si el famós negre de Banyoles va ser assassinat? Com es va produir la intrigant mort de Lluís Maria Xirinacs? Pot un nen desaparèixer, com per art d'encanteri, davant d’una vintena d’adults? Quins fils es van moure en les últimes hores de Salvador Dalí? Després de l'èxit de Diari d’un forense, la periodista Clàudia Pujol ens endinsa en 10 nous casos reals del forense Narcís Bardalet, amb les comarques gironines de teló de fons. Sant Pere Pescador, Ogassa, Figueres, Puigcerdà... són alguns dels escenaris on desfilen toxicòmans sense entranyes, prostitutes sense futur, Robin Hoods aprofitats i algun geni incomprès. El csi català haurà de recórrer a moderns aparells de radiologia, digestors de microones o espectòmetres de gasos, però també a la seva intuïció, per intentar desxifrar les ments més primitives i les més evolucionades.


En l'escena del crim
Clàudia Pujol
Columna 2010

dijous, 11 de febrer del 2010

Elmer Mendoza: «L’art sobre el narcotràfic crea consciència i també angoixa»



XERRADA SOBRE ‘NARCOCULTURA’.

Casa Amèrica. Còrsega, 299. A les 19.00 hores.


SONIA GARCÍA GARCÍA/ FOTO: JOSEP GARCÍA


BARCELONA

Elmer Mendoza va néixer a Culiacán, estat mexicà de Sinaloa, on han nascut els principals capos de la droga dels últims anys. Professor i escriptor, va guanyar el tercer premi Tusquets de novel·la per Balas de plata. Avui parlarà sobre Narcocultura a Casa Amèrica.


–¿Què dirà de la narcocultura?

–Parlaré d’una estètica de la realitat, sense utopies. L’art crea consciència, però l’art sobre el narcotràfic crea angoixa, perquè reflexiona sobre la realitat «real».


–¿Com és aquesta narcoestètica?

–Els artistes hem creat un moviment, amb una consciència estètica i no econòmica, que té a veure amb la sinistra realitat que viu Llatinoamèrica.


–¿L’art de la violència?

–Busquem provocar una visió diferent, no sublim sinó grotesca.


–Però l’art no és violent...

–Quan ets allà convius amb els vius i amb els morts, amb els amenaçats... l’atmosfera és diferent.


–La realitat supera la ficció.

–A Mèxic, sí. És esgarrifós. Som un poble molt dur d’explicar, podem ironitzar amb la corrupció però descriure un cos sense cap o un riu de sang no és fàcil.


–Ha escrit que l’humà és corrupte per naturalesa

–Sí. Tots els éssers humans que conec actuen per alguna finalitat i negocien amb intel·ligència o encant.


–¿I com es negocia a Mèxic?

–Amb diners. Negociem una multa perquè ens hem saltat un stop o per no pagar impostos o per sembrar 80 hectàrees de cànnabis, o per un ascens o una beca d’artista.


–¿Han canviat els narcos?

–Abans es parlava d’una ètica narco. No mataven nens, no vexaven dones, intentaven tenir una família i envellir. Però ara només actuen bandes de sicaris.


–Els professionals com vostè són herois de la vida quotidiana.

–Som supervivents. Sobrevisc perquè explico històries de ficció.


–¿Sap si el llegeixen els narcos?

–No gaires. Només un ex que havia estat a la presó em va dir que estava bé el que escrivia, però que no hi indagava gaire.


–¿Encara hi ha execucions a Mèxic?

–Una mitjana de 23 morts per dia i el gram de cocaïna continua costant el mateix al sud dels EUA.


–¿Què s’hauria de fer?

–Suïcidar-nos tots [riu]. Seriosament: negociar, com a la guerra.

–¿I els consumidors?

–Ningú hi pensa. Jo explico com els arriba la droga.


www.elperiodico.cat/

dimecres, 10 de febrer del 2010

Una ambiciosa antologia recupera el Vázquez Montalbán periodista




• La selecció s’ha realitzat entre els més de 9.000 articles que va escriure l’autor

• El primer volum dels tres de què consta l’obra, que apareixerà divendres, inclou del 1960 al 1973


ELENA HEVIA/FOTO: JOAN VILA


BARCELONA

Tres volums recolliran l’obra periodística de Manuel Vázquez Montalbán (MVM). No la completa, això és impossible. Perquè, infatigable, va firmar més de 9.000 articles en 20 empreses diferents –inclòs EL PERIÓDICO DE CATALUNYA– que són el millor fresc narratiu per comprendre l’Espanya de la segona meitat del segle XX i especialment les grans transformacions polítiques i sociològiques que van desembocar en l’adveniment de la democràcia. Amb uns articles que irradiaven rigor i un divertit distanciament, MVM va ser un dels analistes més encertats del seu temps.

La primera entrega de l’antologia en tres volums, realitzada per Francesc Salgado i titulada La construcción del columnista (Debate), explica el treball dels primers anys del periodista des del 1960, quan amb tan sols 21 anys va firmar el seu primer article, fins al 1973, a les acaballes del franquisme, moment en què es consolida i es popularitza la seva figura i comença a diversificar-se en altres àmbits com la poesia, la novel·la i l’assaig. Els altres dos volums de l’antologia apareixeran el 2011 i el 2012.

Abans de transformar-se en el periodista seguit amb devoció per les seves columnes La capilla sixtina, a la revista Triunfo, i Del alfiler al elefante, al diari Tele/eXprés –que formen el gruix del volum–, MVM passa per gairebé totes les petites misèries de la professió. Així treballa en l’anonimat com a redactor de taula, dirigeix revistes de meteòrica existència (Siglo 20) i col·labora en els mitjans més impensats, com Hogares Modernos, una revista de decoració on fa les primeres passes narrativojocoses, CAU, una selecta publicació del Col·legi d’Aparelladors. Abans s’ha estrenat fent les mil i una piruetes verbals i d’intenció a la Soli, el diari falangista Solidaridad Nacional.



PERSONALITAT PLURAL / «L’obra d’un periodista que es manté en primera línia de l’actualitat durant 40 anys i que utilitza multitud de pseudònims està plena de sorpreses –escriu Francesc Salgado en el pròleg–.

S’ajusta, per descomptat, a la imatge que les seves columnes han deixat en la memòria popular, el brillant intel·lectual que fa unes observacions que s’esperen cada setmana amb interès, entre altres raons perquè augmenten la perspectiva del lector. Però conviuen diversos periodistes superposats en el seu interior». El llibre desgrana aquestes múltiples personalitats: reporter de comarques catalanes, analista de política internacional, escriptor de cròniques sentimentals i de les transformacions socials del moment, fi humorista i, finalment, important intel·lectual.



TRAMPA / I en la selecció s’han de destacar perles com XXVI veces amaneció el 18 de julio, un article encarregat pel director de la Soli per desemmascarar el periodista sospitós (amb tot fonament) de militar al PSUC. MVM se’n va per la tangent amb un article en el qual es limita a recollir el que ha dit la premsa al llarg de totes les celebracions de la data. ¿Resultat? Es va guanyar les suspicàcies tant dels franquistes com dels seus companys de cèl·lula.

El rerefons d’altres articles també retrata el periodista fosc que és en aquella època. El seu viatge de nuvis a les muntanyes del Montseny és reciclat com a article turístic a la revista El español. O, ja convertit en un dels nou poetes novíssims de l’antologia de Castellet, entrevista per a Triunfo el seu mentor, de qui afirma: «És molt amable en les respostes i s’amaga amb amabilitat. És a dir, a qualsevol dels que preguntin telefònicament per ell, sense resultat, li queda el convenciment que Castellet ho ha sentit molt».

La selecció d’aquest primer volum s’acaba l’any 1973, a les portes de la que serà l’aposta més apassionada i expansiva de l’autor, Por favor, la revista d’humor que va interpretar amb acidesa els decisius anys de la transició democràtica i que tan sols va sobreviure quatre anys.

 

dimarts, 9 de febrer del 2010

James Ellroy a Barcelona 16/02/10





DIMARTS, 16 DE FEBRER DE 2010
A LES 19 HORES
A
LA BIBLIOTECA JAUME FUSTER
PÇA. DE LESSEPS 20-22
BARCELONA

Tardi, Retrat en Negre





TARDI, RETRAT EN NEGRE
Del 29 de gener fins a finals de març.



Biblioteca Jaume Fuster
Plaça de Lesseps 20-22
08023 Barcelona
Telf. 933 684 564

dilluns, 8 de febrer del 2010

Literata 25, la teva publicació gratuita en pdf




LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.

Descarrega'tla revista!

LITERATA 25

dijous, 4 de febrer del 2010

BCNegra 2010: Dijous 4 de Febrer





BARCELONA NEGRA I ANARQUISTA.

100 ANYS DE LA FUNDACIÓ DE LA CNT

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

José Luis Ibáñez, Paco Ignacio Taibo II i Lucio Urtubia

Mo d e r a d o r :

Juanma Garrido



16.00 h Palau de la Virreina La Rambla, 99

A través de la novel·la negra es ret un homenatge als homes i les dones que han fet possible l’existència i la supervivència d’aquesta organització de treballadors fundada a Barcelona fa cent anys sota els principis anarcosindicalistes. Una lluita obrera, la idea d’un món més just que es resisteix a desaparèixer.



CORRUPCIÓ.

AQUEST VELL PROBLEMA

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

David Martínez Madero, Andreu Martín i Lorenzo Silva

Mo d e r a d o r :

Joan Barril



17.30 h. Palau de la Virreina La Rambla, 99

Policies corruptes, jutges corruptes, polítics corruptes, sindicalistes corruptes, empresaris corruptes, periodistes corruptes... Tots ells són a les pàgines dels clàssics de la novel·la negra: Hammett, McCoy, Burnett i Chandler. Aquí i ara, quan la realitat supera la ficció, quan la nostra societat es veu empastifada amb noms com Gürtel, Pretòria, Millet o Palma Arena, volem posar aquest vell problema sobre la taula i parlar-ne sense embuts.



LLIURAMENT DEL V PREMI PEPE CARVALHO


AUTOR GUARDONAT: IAN RANKIN

19.00 h Ajuntament de Barcelona, Saló de Cent Plaça de Sant Jaume, 1

El 2009, la cinquena edició del premi Pepe Carvalho ha anat a parar a Ian Rankin. L’escriptor escocès recull la tradició britànica de narrativa policial actualitzant-la i adaptant-la als nostres temps. L’autor, a través del seu inspector John Rebus, aporta un punt de vista més dinàmic i proper a la crua realitat que s’oculta darrere els delictes i els crims, amb un personatge solitari i amb el cap ple de fantasmes, sempre preocupat per resoldre els casos més difícils dels baixos fons de la societat escocesa. Amb el premi Pepe Carvalho es vol fer un reconeixement especial a autors nacionals i internacionals de prestigi i trajectòria reconeguda en l’àmbit de la novel·la negra. Aquest guardó constitueix un homenatge a la memòria de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán i al seu cèlebre detectiu Pepe Carvalho. El fenomen Carvalho va contribuir enormement al ressorgiment, durant els anys setanta, del gènere literari negrecriminal europeu, i es va convertir en una part significativa de l’educació sentimental de diverses generacions de lectors. El personatge de Vázquez Montalbán també va potenciar en gran manera la ciutat de Barcelona com a pionera en la renovació del gènere.



Membres del jurat



J u a n J o s é Ar r a n z , director de programes del Consorci de Biblioteques de Barcelona

J o r d i C a n a l , director de la Biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet

P a c o C ama r a s a, comissari de BCNegra

Al i c i a Gimé n e z B a r t l e t t , escriptora

Da n i e l Vá z q u e z S a l l é s , escriptor i fill de Manuel Vázquez Montalbán

S e r g i o V i l a - S a n j u á n , periodista i comissari de l’Any del Llibre i la Lectura 2005



TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA



CICLE DE CINEMA POLICÍAC: BARCELONA, ANYS SEIXANTA


22.00 h Filmoteca de Catalunya Avinguda de Sarrià, 33 Preu: 2,70 €

El precio de un asesino

Miquel Lluch, 1963 Amb Julián Mateos, Víctor Valverde, Fernando Sancho... Catalunya, VE, 82 min

Dos germans, un seminarista i l’altre sicari d’una organització terrorista, es busquen entre els carrers del Barri Xinès de Barcelona. Amb un missatge prou explícit: qui la fa, la paga.



JAZZ AL CAFÉ VIENÉS.

HOTEL CASA FUSTER

21.00 - 23.00 h Hotel Casa Fuster Passeig de Gràcia, 132 Consumició mínima, 15 €

El trompetista terrassenc Josep Maria Farràs i el seu quartet presenten una col·lecció de temes clàssics del repertori swing; música que data dels anys trenta i que es va originar principalment a les ciutats nord-americanes de Chicago i Nova York.


http://www.bcn.cat/cultura/bcnegra/2010/ca/programa4.html
 
 
 

dimecres, 3 de febrer del 2010

BCNegra 2010: Dimecres 3 de Febrer



COLLITA CATALANA.



NOVES PROPOSTES, NOUS NARRADORS

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

Sebastià Bennasar, Sebastià Jovani, Carles Quílez, Albert Salvadó, Agustí Vehi

Mo d e r a d o r :

Àlex Martín Escribá


16.00 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

Al diccionari de Pompeu Fabra també surt la paraula crim. El 2009, la collita negrecriminal d’històries escrites en català ha tornat a superar les expectatives, amb primeres novel·les prometedores i novel·les que consoliden carreres emergents. Multiplicitat de registres i de punts de vista per a un gènere que no para de créixer.


LA LLUITA ENTRE EL BÉ i EL MAL.


ENTRE IRLANDA I MAINE

Conversa amb John Connolly

P a r t i c i p a n t s :

David Castillo i Antonio Lozano conversen amb John Connolly

Mo d e r a d o r a :

Laura Fernández


17.45 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

L’eterna lluita entre el bé i el mal és l’eix temàtic de les històries de l’escriptor irlandès John Connolly, pare del detectiu Charlie Parker. L’autor ha creat una obra original i fascinant, ambientada principalment a l’estat de Maine, al nord-est dels Estats Units, que recull sense por elements gòtics i sobrenaturals. Un autor amb un gran reconeixement internacional que ha sabut reunir el favor de la crítica i del públic.

TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA


HOMENATGE A MARIO LACRUZ.
UN DELS GRANS

TAULA RODONA

P a r t i c i p a n t s :

Enrique Badosa, Rafael Borràs, Constantino Bértolo i Pedro Zarraluki

Mo d e r a d o r a :

Isabel Lacruz


19.00 h. Biblioteca Francesca Bonnemaison Carrer de Sant Pere Més. Baix, 7

El 1953, El inocente de Mario Lacruz va guanyar el premi Simenon de l’Editorial Aymà. La novel·la es va traduir a diversos idiomes, es va adaptar al cinema i és considerada l’inici de la novel·la policial espanyola de la postguerra, precursora de la novel·la negra actual. Posteriorment, Mario Lacruz es va dedicar més als escrits dels altres que als seus i es va consagrar com un dels editors cabdals de la segona meitat del segle XX. Responsable de l’edició de més de 5.000 llibres, molts dels noms significatius de la narrativa actual tenen al darrere la seva primera lectura.



ILLES NEGRES.


ISLÀNDIA

Conversa amb Arnaldur Indridason

P a r t i c i p a n t s :

Xavier Moret conversa amb Arnaldur Indridason

Mo d e r a d o r :

Josep Maria Romero


19.15 h. La Capella Carrer de l’Hospital, 56

Aquest any fem parada a Islàndia. Una illa poc mediàtica, plujosa i freda, on els darrers anys Arnaldur Indridason s’ha revelat com el seu principal cronista. Una veu singular i potent dins la narrativa negrecriminal que s’està fent un lloc als prestatges de tots els apassionats del gènere. El vell inspector Erlendur Sveinsson, protagonista de deu de les seves històries, ja forma part de l’elenc internacional dels millors personatges de la novel·la negra.


TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA


CICLE DE CINEMA POLICÍAC: BARCELONA, ANYS SEIXANTA.

22.00 h . Filmoteca de Catalunya Av. de Sarrià ,33. Preu: 2,70 €

Josep Maria Forn, 1962 Amb Susana Campos, Yves Massard, Ana María NoÉ... Catalunya, VE, 88 min

Los culpables

Un film d’enganys en el qual, en l’estil dels millors relats criminals del moment, una parella d’amants clandestins desafien la moral de l’època amb una turbulenta relació sentimental condemnada a no reeixir.

 
http://www.bcn.cat/cultura/bcnegra/2010/ca/programa3.html

dimarts, 2 de febrer del 2010

BCNegra 2010: Dimarts 2 de Febrer



RETRATS DE SANG I FETGE.


L’AUTORA, EL FORENSE I EL LECTOR

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

Josep Maria Castellà, Mattew Tree i Teresa Solana.

Mo d e r a d o r :

Rosa Mora



16.00 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

El triangle format per un lector i historiador de renom, un metge especialista en medicina forense i una autora negrecriminal premiada serà el punt de partida per parlar del crim i de les pistes que es poden trobar en la vida i en la mort per reconstruir el passat i, així, procurar il·luminar el present.


TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA


L’EIX FRANCO-BRITÀNIC.

NOVES PROPOSTES, NOVES VISIONS

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

Dominique Manotti i Anne Zouroudi

Mo d e r a d o r a :

Rosa Ribas



17.30 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

Per la quantitat i la qualitat dels seus autors, editors i lectors, França i la Gran Bretanya són dos dels grans escenaris mundials de la narrativa negrecriminal. Les noves propostes i les noves visions que ens arriben d’aquests territoris ens demostren que es pot vèncer l’anquilosament i la rutina amb històries poderoses i vibrants que ens continuïn atrapant des del primer instant.


TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA


BARCELONA EN BLANC i NEGRE.

CINEMA POLICÍAC: BARCELONA, ANYS SEIXANTA

Taula rodona i projecció

Presentació del Cicle de Cinema Policíac: Barcelona, anys seixanta, a la Filmoteca de Catalunya

P a r t i c i p a n t s :

Ferran Alberich, Ramon Espelt i Francisco Pérez-Dolz

Mo d e r a d o r :

David Castillo



19.00 h. Filmoteca de Catalunya Avinguda de Sarrià, 33 2,70 €

Al llarg dels anys del franquisme, la realitat era grisa, les fotografies color sèpia i la pantalla en blanc i negre. Gràcies a uns cineastes valents i amb ganes d’explicar bones històries, una mica de la realitat de l’època es va poder filtrar a través dels nostres cinemes.

Posteriorment, a tiro limpio


Francisco Pérez-Dolz, 1963 Amb José Suárez, Luis Peña, María Asquerino... Espanya, VE, 90 min

Una història construïda al voltant de les tempestuoses relacions entre els membres d’una banda d’atracadors, un exemple dels màxims exponents del cinema policíac barceloní. Com a complement, s’exhibiran els talls que va censurar el règim.


NARCOLITERATURA.

HISTÒRIA NEGRA DEL NARCOTRÀFIC

Conversa amb DonWinslow

P a r t i c i p a n t s :

Sergio Vila-Sanjuán conversa amb Don Winslow

Mo d e r a d o r :

Carlos Zanon



19.00 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

Amb El poder del perro, l’exdetectiu privat Don Winslow ens va oferir una crònica profunda i bestial del narcotràfic entre els Estats Units i Mèxic. Un tapís humà i geogràfic a cavall de Río Grande ple de substàncies i persones il·legals, i corrupció política i econòmica. Un exercici de la millor literatura. Sense concessions.


TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA


CICLE DE CINEMA POLICÍAC: BARCELONA, ANYS SEIXANTA


22.00 h Filmoteca de Catalunya Avinguda de Sarrià, 33 Preu: 2,70 €

Los atracadores

Francisco Rovira-Beleta, 1961 Amb Pierre Brice, Manuel Gil, Agnès Spaak... França-Espanya, VE, 99 min

Amb El poder del perro, l’exdetectiu privat Don Winslow ens va oferir una crònica profunda i bestial del narcotràfic entre els Estats Units i Mèxic. Un tapís humà i geogràfic a cavall de Río Grande ple de substàncies i persones il·legals, i corrupció política i econòmica. Un exercici de la millor literatura. Sense concessions.


TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA

http://www.bcn.cat/cultura/bcnegra/2010/ca/programa2.html

Teresa Solana: «Si veig un mort em desmaio»


L’autora barcelonina reuneix els seus contes més sagnants a ‘Set casos de sang i fetge i una història d’amor’ (Edicions 62)

A. A.


BARCELONA

–Molta sang i fetgets. ¿Ha visitat molts dipòsits de cadàvers?

–No m’hi he atrevit, i això que Josep Castella, el forense del Clínic que m’assessora, m’ha invitat a anar-hi. Confesso que tinc un problema: si veig un mort em desmaio, m’ha passat més d’una vegada. Veure sang em fa angúnia. No puc ni mirar fotos d’autòpsies a internet. A vegades després d’escriure no he pogut sopar. Escriure sobre això és una manera de lluitar contra els meus propis fantasmes i fer-ho amb humor em permet desdramatitzar la mort.


–En aquests vuit relats manté l’humor de les seves novel·les protagonitzades pels dos bessons, Drecera al paradís i Un crim imperfecte.

–Combino gènere negre amb sentit de l’humor i ironia. Amb el gènere negre puc explicar històries que passen a nivell quotidià i donar una mirada diferent sobre la violència des del prisma de l’humor, i això va molt bé per fer crítica social.


–¿Quines coses crítica?

–L’endogàmia, els criteris que regeixen avui en l’art contemporani, l’especulació urbanística, els prejudicis, l’elitisme... Són històries que se m’acudeixen al llegir diaris. Són temes que em preocupen.


–¿Com el maltractament a les dones a Feina feta no fa destorb?

–Em sorprèn la reacció de les dones davant el maltractament. Aquí no faig apologia de la violència, només explico el que li pot passar a un senyor que pega a la seva dona. M’interessava parlar de la solidaritat femenina i desdramatitzar el tema i veure fins a quin punt dues velletes poden fer una cosa tan horrorosa i provocar no obstant l’empatia del lector.


–A El primer assassí en sèrie de la (pre)història insinua que existeix un poder en l’ombra...

–Encara que és una gran broma sobre el gènere negre [cavernícoles en pla Sherlock Holmes] volia tractar el tema del matriarcat, veure què passava quan les coses funcionaven de manera diferent. Mostrar el poder que realment tenen les dones i que sovint no saben que tenen.


2001, una odissea de l’espai, fantasmes, vampirs... ¿són referències?

–Hi ha un homenatge a 2001... on em fico amb els psicoanalistes. I hi ha un conte de vampirs en què me’n ric de les històries de vampirs que s’han posat tan de moda... El meu vampir, que en el fons no és mala persona, no és com els d’aquestes sèries vampí­riques d’ara. Ell em serveix per denunciar el paper dels bancs en tot el que està passant.



http://www.elperiodico.cat/

dilluns, 1 de febrer del 2010

BCNegra 2010: Dilluns 1 de Febrer




INTRIGA I HISTÒRIA


FA TEMPS QUE SOM DOLENTS

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

Luis García Jambrina, Félix G. Modroño , Borja Rodríguez i Xulio R. Trigo.

Mo d e r a d o r :

Miguel Ángel Matellanes


16.00 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

Tant a la Salamanca del segle XV com a la Zamora del XVII, a la Castella del XIV o a la Tarragona de l’I abans de Crist, sempre hi podrem trobar un assassinat i, amb sort, algú disposat a prendre la iniciativa per resoldre’l. La novel·la negra es contagia de la novel·la històrica; o és a l’inrevés? Qui va ser primer, l’ou o la gallina? Segurament ho resoldrem escoltant els seus autors, principals representants a l’Estat d’aquest trepidant gènere híbrid.

TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA



LA MÀFIA


AQUELLA VELLA I (FALSAMENT) CONEGUDA HISTÒRIA

Taula rodona

P a r t i c i p a n t s :

Jordi Bordas, Luis Gómez i Petra Reski

Mo d e r a d o r :

Carles Quílez



17.45 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

Tot i que parlem del comportament mafiós com una manera de viure i de delinquir, quan diem la paraula mafia posem en el mateix sac realitats diverses i cosmovisions diferents. La N’Drangueta, la Camorra, la Sacra Corona... Per saber què és la màfia cal començar pel principi, obrir el diccionari i llegir que es tracta d’una «associació secreta d’origen sicilià que té com a objectiu el control d’activitats econòmiques i polítiques en benefici propi». Els detalls, deixarem que ens els expliquin els nostres convidats.

TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA



DAMES DEL CRIM


ELLES VAN ARRIBAR DEL FRED

Converses

Camilla Läckberg i Asa Larsson conversen amb Maria Eugènia Ibáñez i Lilian Neuman



19.15 h. La Capella, Carrer de l’Hospital, 56

Quan parlàvem de «dames del crim» l’expressió ens portava a pensar en les hereves britàniques d’Agatha Christie, Ngaio Marsh i Patricia Wentworth, o en les més modernes P. D. James o Ruth Rendell. També ens venia a la memòria la nord-americana Elisabeth George. Alguna cosa ha canviat els darrers anys, però, i ara són les joves narradores escandinaves les qui han pres el relleu. Dues de les més reconegudes escriptores d’aquesta freda geografia ens visiten per parlar de tots aquells matisos que cal posar sobre el paper per explicar d’una altra manera una cosa tan vella com el crim.

TRADUCCIÓ SIMULTÀNIA



CICLE DE CINEMA POLICÍAC/BARCELONA ANYS CINQUANTA.


22.00 h .Filmoteca de Catalunya Av. de Sarrià,33. Preu: 2,70 €


Apartado de correos 1001

Julio Salvador, 1950. Amb Conrado San Martín, Elena Espejo, Tomás Blanco... Catalunya. VE. 96 min

Un gran clàssic del cinema policíac barceloní, amb guió de Julio Coll i Antonio Isasi-Isasmendi, en què destaca la filmació en escenaris naturals i la descripció i l’exaltació del treball policíac.



http://www.bcn.cat/cultura/bcnegra/2010/ca/programa1.html

Cicles de Cinema Negre: Amors en Fuga





http://bobila.blogspot.com/