dijous, 29 d’abril del 2010

dimarts, 27 d’abril del 2010

Ginesta pels morts. Un blues empordanès/ Agustí Vehí i Castelló


Jaume Plangumà pertany als Mossos d´Esquadra I ha seguit els moments més forts del desplegament del Cos, pagant els preus personals que implica viure a mig país. Ara, amb els gallons de sergent acabats d´estrenar, arriba destinat a la comissaria de Figueres.
Allà descobrirà un món especial, a vegades difícil i complicat, però sempre fascinant: L´Empordà.
Un món que l´obligarà a demanar-se si no ha arribat el momento de parar i construir el seu refugi per viure o, acabades les pràctiques de sergent, marxar i tornar a començar en un altre lloc com a fet sempre.


Només arribar haurà de descubrir el misteri d´uns crims horribles que el portaran, al costat dels homes i les dones del Grup d´Investigació de la comissaria figuerenca, fins un dels moments més tràgics i terribles de la història recent de Catalunya.


Ginesta pels morts. Un blues empordanès
Agustí Vehí i Castelló
Mare Nostrum Negra 2010

dilluns, 26 d’abril del 2010

Un guàrdia urbà de Figueres retrata els mossos i l'Empordà a «Ginesta pels morts»


La novel·la, rica en detalls sobre la comarca i la seva gent, la protagonitza un sergent que investiga crims en sèrie

El sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i historiador Agustí Vehí acaba de publicar amb l'editorial de Perpinyà Mare Nostrum Ginesta pels morts. Un blues empordanès, una novel·la policíaca ambientada a l'Alt Empordà i que té per protagonistes els mossos d'esquadra de la comissaria de Figueres, als quals toca la difícil tasca d'investigar un seguit de crims que aparenten ser obra d'un assassí en sèrie. Vehí aprofita la trama criminal per fer una descripció rica i detallada de l'Empordà i la seva gent, i també del funcionament del cos dels Mossos i com afecta la seva estructuració i les diverses destinacions en la vida personal dels agents. Vehí ja havia publicat Abans del silenci, guanyadora del premi Ferran Canyameres 2009

Agustí Vehí ha fet protagonista de Ginesta pels morts Jaume Planagumà, un sergent una mica veterà que ha viscut els moments més durs del desplegament dels Mossos, amb nombrosos canvis de destinació que li han suposat un cost personal: la pèrdua contínua de les seves parelles. Arriba a la comissaria de Figueres i descobreix un Empordà que el comença a fascinar i es planteja que podria ser un bon lloc per quedar-s'hi a viure, i aviat descobreix que també és un lloc on es mata massa. La feina ja se li acumula només d'incorporar-se, perquè comencen a aparèixer cadàvers al mig del bosc. Curiosament, l'escenari de les troballes de cadàvers són els boscos de Darnius, on fa uns anys van ser assassinades tres persones, un cas conegut pel triple crim de Darnius. Ho deien els experts en novel·la negra en un debat a les jornades Olot Negre, celebrades a la capital de la Garrotxa: la ficció sempre es retrata una mica en la realitat. Les víctimes dels assassinats a Ginesta pels morts són persones estrangeres, indocumentades i que han rebut agressions extremadament violentes. La investigació dels crims permet al sergent Planagumà començar a descobrir i entendre l'Alt Empordà, a través del coneixement d'uns personatges singulars. Hi destaca una farmacèutica, amb un paper cabdal en la trama, que combina les tasques normals d'apotecària amb les d'herborista i remeiera, a l'estil de les bruixes d'un altre temps. La introducció de mossèn Caldo, un capellà que guarda un secret excepcional, permet a l'autor rememorar els temps del contraban i l'estraperlo, tant habituals a la zona fronterera. Els homes i dones que treballen de policies i acompanyen Planagumà concentren les virtuts i els defectes més humans i reben les pressions polítiques, socials i periodístiques habituals. I, com en tota novel·la criminal, no hi pot faltar el personatge del forense, que, a Ginesta pels morts, es diu Narcís. A ningú se li escaparà la coincidència amb el forense, també alt-empordanès, Narcís Bardalet, que ha saltat a la fama a través del mateix gènere negre, de la mà de Clàudia Pujol, que ha publicat dos volums de les aventures d'aquest investigador. Vehí crea, en definitiva, una perfecta trama d'intriga, dibuixant magnificament la comarca i la seva gent.

Sotsinspector historiador

Agustí Vehí (Figueres,1958), compagina la seva feina de sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres amb la docència de l'assignatura bases historicosocials de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). Doctor en història per la Universitat Autònoma també ha estat durant 14 anys professor d'història de Catalunya a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. És autor de diversos treballs històrics i de creació literària i va guanyar el premi Ferran Canyameras 2009 amb la novel·la Abans del silenci, una història policíaca, també amb assassí en sèrie, amb connotacions molt especials perquè està ambientada a finals de la Guerra Civil espanyola, quan els investigadors havien d'afrontar dificultats afegides a les policials.





Texte: Tura Soler
Foto: Jaume Porcalles

http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/162118-un-guardia-urba-de-figueres-retrata-els-mossos-i-lemporda-a-lginesta-pels-mortsr.html


El misteri de la cadira de rodes/ Laura Mancinelli


En el primer dels seus famosos casos, el capità Florindo Flores s'enfronta perplex a un reguitzell de cadàvers del més cèlebre dels semiòlegs italians - panxa generosa, ulleres i barba- que baixen surant en sèrie per les aigües del riu Po. Té ganes de jubilarse, de plantar un hortet «per sembrar-hi enciams, ravenets, tomàquets i faves», però encara és d'hora per plegar; cal que bregui abans amb l'entrellat d'uns apunts de literatura que volen, faxos abstrusos provinents d'Alaska que especulen sobre oques i micos, un enterramorts sicilià a qui no calen instruccions i cadires de rodes que filen amunt i avall. Novel•la policíaca? bufa. Deia bé el personatge de Leonardo Sciacia quan afirmava, rotund, que l'italià no és l'italià: és pròpiament la intel•ligència. Com podria no plaure't, impagable lector?


El misteri de la cadira de rodes
Laura Mancinelli
Días Contados 2010

divendres, 16 d’abril del 2010

Teresa Solana guanya la III edició del Premi Crims de Tinta


La novel·la guanyadora, que serà publicada per l’editorial La Magrana, és una obra de tall clàssic, divertida i vibrant, protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, Norma Forester, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar

La trama de l’obra guanyadora, ambientada en la Barcelona actual, evoca els anys de la Guerra Civil i la postguerra i es pregunta què n’ha quedat de l'idealisme dels vells combatents de la República.


El conseller d'Interior, Joan Saura, ha explicat que el que s'aconsegueix amb aquest premi és un doble objectiu: “normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa"

L'autora, Teresa Solana, ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial", mentre que el director general d'RBA, Joaquim Palau, ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta".

El premi, creat l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i guardonat amb 20.000 euros, és el més ben dotat de novel·la negra en llengua catalana.

La novel·la Negres tempestes de l'escriptora Teresa Solana, presentada amb el títol d'El Manuscrit i sota el pseudònim de Clàudia Mata, ha estat l'obra guardonada en la tercera edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, segons el veredicte del jurat fet públic avui.

En el veredicte del premi fet públic avui, el jurat ha destacat "el component coral de la novel·la, que ofereix un ampli ventall de personatges i situacions que lliguen el present amb la història recent. Els personatges i els fets de l'obra guanyador expliquen la nostra realitat, connecten amb la solidaritat dels homes i dones de les Brigades Internacionals i amb la foscor i la tristesa de la postguerra i l'exili" .

Segons ha explicat el responsable de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i president del jurat, Paco Camarasa, "no es tracta d'una novel·la històrica sinó d'una investigació rabiosament moderna i el jurat intueix que és l'inici d'una sèrie protagonitzada per una família molt peculiar".

El jurat del premi, instaurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i l'editorial La Magrana, ha atorgat el guardó per unanimitat després de llegir i valorar les 23 obres presentades. El premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació de l’obra.

La lectura del veredicte del jurat i la presentació de l’autora guanyadora de la tercera edició del premi literari Crims de Tinta ha estat presidida avui pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el director general de RBA Llibres, Joaquim Palau. La guanyadora rebrà el premi durant la celebració del Dia de les Esquadres, el proper dilluns 19 d'abril.

Saura ha explicat que "el Premi "Crims de Tinta" va ser creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament".

El conseller també ha recordat que "el premi té un doble objectiu: normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa".

Joaquim Palau ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta". "Ens va semblar una iniciativa valenta, original, maca i estimulant per part de la conselleria i els resultats editorials són òptims. Tant els llibres de la primera edició com el de la segona s'han venut molt bé i s'han traduït a altres llengües", ha explicat el director general de RBA Llibres.

Una obra divertida i vibrant protagonitzada per una mossa d’esquadra

Negres tempestes, o Norma Forester i família. Així es podrien titular també les peripècies protagonitzades per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa.

Però com no tot és harmonia, la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.

Amb Negres tempestes, Teresa Solana ens ofereix un relat vibrant, divertit i llegidor. L'obra guanyadora de la tercera edició del Premi Crims de Tinta és una novel·la policíaca de tall clàssic que planta les arrels en els anys trenta del segle XX i, en un joc de miralls, es pregunta què n'ha quedat avui de l'idealisme dels vells combatents de la República. La darrera obra de Teresa Solana inaugura una sèrie protagonitzada per un seguit de personatges molt rics i amb múltiples ramificacions, "que tindran una continuïtat en novel·les posteriors", segons ha avançat l'autora..

Solana ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial". "Potser quan els Mossos lleixen la novel·la trobaran que la Unitat d'Investigació criminal no funciona exactament tal i com jo ho l'he he descrit perquè jo no intento fer crònica negra en l'obra sinó ficció. Jo faig servir la novel·la negra per explicar històries. Hi ha coses que les he hagut de simplificar i d'altres me les he inventat, però sí que crec que reflecteix una mica l'actuació dels Mossos d'Esquadra".

Teresa Solana (1962)

Nascuda a Barcelona, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de filologia clàssica. La seva activitat professional s'ha centrat en el camp de la traducció literària. Tradueix del francès i de l'anglès, s'ha especialitzat en la traducció de textos filosòfics i literaris i ha dirigit la Casa del Traductor de Tarazona. És autora de les novel·les Un crim imperfecte (Premi Brigada 21 a la millor novel·la en català 2007) i Drecera al paradís, i del recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d'amor. La seva obra s'ha traduït al castellà, l'alemany, el francès, l'anglès, l'italià i el romanès.

23 originals de molta qualitat

Un total de 23 originals de molta qualitat procedents d’arreu de Catalunya i les Illes Balears han concorregut enguany a la III edició del premi Crims de Tinta. Comèdia negra, exercicis metaliteraris (literatura que parla del procés creatiu del llibre i sobre l'escriptura), trames realistes, revisió del whodunit clàssic (trames complexes en les quals el lector obté tots els indicis necessaris sobre la identitat de l'autor del delicte per deduir-ho tot sol abans que arribi a la revelació de la solució donada en les últimes pàgines del llibre) i un notable esforç en la creació de policies protagonistes, o de parelles de policies, amb personalitat pròpia, són alguns dels trets principals que aborden els 23 originals que s’han presentat enguany al premi literari Crims de Tinta, el més ben dotat de la literatura catalana en aquesta especialitat.

Es tracta d’un dels pocs premis de novel·la negra que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.

L'obra guanyadora de la segona edició, La Solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, s’ha editat en català i també en castellà, mentre que La mala dona, de Marc Pastor, guanyadora de la primera edició, ja va per la quarta edició en català i s'ha traduït a tres idiomes. L'obra s’ha editat també en format electrònic, i va arribar a ser best-seller el Nadal passat, quan es va penjar la versió electrònica a la xarxa.

El Premi Crims de Tinta va ser crear l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament. A més, el que s'aconsegueix amb aquest premi és apropar la cultura i la policia, difondre el paper de la policia, en concret el dels Mossos d'Esquadra, i fer de plataforma per aprofundir en la integració social dels fets policials.

El jurat del premi Crims de Tinta està format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal, i comissari de les jornades BCNegre; l'editora de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble, Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d’Espectacles del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.



Literata 27, la teva publicació gratuita en pdf


LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.


Descarrega't la revista!


LITERATA 27

dijous, 15 d’abril del 2010

Barcelona, compte enrere/ Pol Marsà


Dos desconeguts coincideixen al terrat de l’Hotel Arts. Hi han pujat per suïcidar-se empesos per l’atzar, un judici advers i l’assassinat d’una dona bella. La conversa és banal i sòrdida: qui es llançarà primer? Per quina banda? L’Arnau sospesa pros i contres. En Roger és un cínic de tornada de tot. La tensió entre tots dos augmenta quan són descoberts i assetjats per la policia i es converteixen en presa del circ mediàtic. Emmanillats a les altures per un passat tèrbol, cadascú fa examen de consciència i no gosa formular a l’altre la pregunta clau que dóna sentit al que estan vivint i que, potser, pot canviar el curs dels esdeveniments.



Barcelona, compte enrere
Pol Marsà
Alisis 2010

dimecres, 14 d’abril del 2010

Fanzine L'H Confidencial #74 Congreso de novela y cine negro de Salamanca


El Congreso de Novela y Cine Negro que organitzen des de 2005 Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero sota l’aixopluc de la Universidad de Salamanca, s’ha convertit en un referent a l’Estat espanyol pel que respecta a l’anàlisi en profunditat del gènere negre i policíac.


Aquests darrers anys estem vivint una magnífica proliferació de festivals i altres esdeveniments entorn el gènere. A més de la ja clàssica Semana Negra de Gijón, des de 2005 han començat a aparèixer altres festivals com la Primera Trobada Europea de Novel•la Negra. Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, que a partir de l’any següent passà a ser BCNegra; Getafe Negro o en l’àmbit de la novel•la negra catalana els festivals de Lloseta Negra a les Illes o ...Amb tinta negra a Mollerussa.


El gènere negre també ha entrat a la universitat, i a més del ja esmentat Congrés de Salamanca n’han aparegut d’altres, com Maig Negre a la Universitat d’Alacant o el Congreso de Ficción Criminal a la Universidad de León.


Cap dels esdeveniments esmentats, però, excepte el Congreso de Novela y Cine Negro, publica amb regularitat anual les actes del congrés anterior. Unes publicacions que no només van dirigides al món acadèmic sinó que l’aficionat al gènere negre i policíac hi trobarà temes tractats amb rigor, en un país faltat de documentació teòrica sobre el gènere negre i policíac.


En aquest número de L’H Confidencial trobareu els sumaris dels llibres que han generat les quatre primeres edicions del congrés de Salamanca, amb articles signats per grans especialistes. Ara acaba d’aparèixer el cinquè i ben aviat el trobareu a la Bòbila.

Llarga vida al Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca!

consulta'l o descarrega'l en PDF des de la pàgina oficial de L'H Confidencial

http://www.l-h.cat/biblioteques/bobila/fe_lhconfidencial.shtml

Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438

dilluns, 12 d’abril del 2010

La forma de l´aigua/ Andrea Camilleri


En aquesta ocasió, un conegut polític i empresari apareix mort en l'interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d un atac al cor després d'haver mantingut relacions intimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no es fia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa decubrir la trama sexual i política que s'amaga després del presumpte crim. La primera de Montalbano, ara en butxaca.


La forma de l´aigua
Andrea Camilleri
Edicions 62 2010

divendres, 9 d’abril del 2010

Foguerada d´agost/ Andrea Camilleri


Fa una calor tòrrida, asfixiant, un sol implacable: és la foguerada del mes més calorós de l’estiu sicilià. Però no només és qüestió de la xafogor: al comissari Montalbano també l’abrusen l’ardor i la passió.
Som en ple mes d’agost, en Mimí Augello ha hagut d’anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata. Acompanyada d’una amiga -amb marit i fill-, la Lívia baixa a passar les vacances en una casa vora la mar. Però un dia el nen desapareix. En Montalbano s’ocuparà de la investigació i descobrirà una galeria subterrània amb una sorpresa inesperada: el cadàver d’una noia... Ara sí que la recerca comença de debò.




Foguerada d´agost
Andrea Camilleri
La Butxaca 2010

dijous, 8 d’abril del 2010

Olot Negre en video




Fuente: Jordi Canal

http://www.olotnegre.cat/




La pista de sorra/ Andrea Camilleri


Torna el comissari Montalbano amb un cas ben intricat.
Com el cavall d’en Perot, que camina molt i avança poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l’agradable vetllada passada en companyia de la Rachele?

El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari s’ha topat amb el cadàver d’un cavall a la platja i s’ha assabentat del misteriós robatori d’uns cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d’arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d’un home assassinat d’un tret a l’esquena. Però la Rachele Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l’ombra de la màfia es fa més present que mai.


Després del trasbals de Foguerada d’agost, en què el popular comissari sicilià creia que havia entrat de manera definitiva en la vellesa, Montalbano encara troba forces per agafar les regnes d’algunes coses, o pràcticament de totes, menys, per variar, les de la seva tortuosa relació sentimental amb la Lívia.


La pista de sorra
Andrea Camilleri
El Balanci, Edicions 62 2010

dimarts, 6 d’abril del 2010

Olot Negre a iCat fm, per Jordi Cervera








Jordi Cervera parla de Olot Negre a iCat fm



www.olotnegre.cat/


Ha Mort Manel Barrera, un dels pares de "Sang Culé" i "Tu no m'estimes"


Ha mort Manel Barrera, un dels pares de Sang Culé. Ha sigut divendres 2 d’abril a les 6 de la tarda, a la seva residència d’Hospitalet de Llobregat. L’ELA que li van diagnosticar des de poc abans de l’edició de Tu no m’estimes finalment ha conclòs el seu tràgic i previsible procés, però no per això menys dur.

A banda d'aquest post, també podeu llegir el del nostre amic Lluís F. Zaurín http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100403/53900380455.html


No tinc més paraules a dir.


Font: Jordi Pijoan