dijous, 30 de desembre del 2010

El camí fosc/ Asa Larsson


Rebecka Martinsson, l’advocada protagonista de les anteriors novel•les de Larsson, es recupera a la casa familiar de Kiruna del shock patit al final de Sang vessada.

Mentrestant, a la inspectora Anna-Maria Mella se li gira feina. En una cabana d’un llac gelat es descobreix el cadàver d’una dona amb evidents signes de tortura i la inspectora sap que necessitarà ajuda. La dona morta era una peça clau d’una companyia minera local amb tentacles arreu del món i Anna-Maria buscarà un advocat que l’ajudi a explicar-se moltes coses. I sap que Rebecka Martinsson és la persona adequada per aquesta feina.

Estan a punt de destapar un drama ple de secrets, perversió i crim. Un cas que posarà al descobert una història terrible i trista sobre l’obsessió d’un home, la solitària mort d’una dona i el cor congelat d’un assassí.



El camí fosc
Asa Larsson
Columna 2011

dimecres, 29 de desembre del 2010

L'art de l'assassí/ Mari Jungstedt


Un gèlid matí d’hivern apareix penjat a la porta medieval del pintoresc poble de Visby, el cadàver malmès i despullat d’Egon Wallin, un marxant d’art molt conegut al municipi.

Mentre l’Inspector Knutas comença la investigació, els secrets d’Egon Wallin van emergint ràpidament. La seva mort va tenir lloc tot just la nit abans de deixar la seva dona. El cercle cultural local està en estat de xoc mentre els secrets del galerista es van connectant amb el robatori d’una famosa pintura.

Una nova mort i un nou robatori amplien la recerca de l’assassí. Mentre la policia va ajuntant les proves, els escàndols es van succeïnt i l’Inspector Knutas descobrirà que entre la pàtina de glamour d’alta societat, el món dels col•leccionistes d’art amaga molts de secrets…i per alguns fins i tot val la pena matar.
Autora present a BCNegra 2011.


L'art de l'assassí
Mari Jungstedt
Columna 2011

dimarts, 28 de desembre del 2010

IV edició del Premi Crims de Tinta de novel•la negra, d’intriga i policíaca


S’obre el termini per presentar els originals a la quarta edició del Premi Crims de Tinta de novel•la negra, d’intriga i policíaca

El premi, creat l’any 2007 pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, fomenta la creativitat literària en català de temes policials i pretén apropar la cultura i la policia.

• El concurs, amb un premi de 20.000 euros, compta amb la col•laboració de l’editorial La Magrana i es tracta del premi de novel•la negra en català amb la millor dotació econòmica.

• Els originals es podran presentar des de demà i fins al 18 de febrer de 2011.


El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat avui dimarts les bases de la quarta edició del premi literari Crims de Tinta, creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i que té per objectiu fomentar la creativitat literària en català de temes policials i apropar la cultura i la policia.

El premi Crims de Tinta és el guardó literari en català de novel•la negra més ben dotat i un dels pocs que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.

El premi va ser creat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col•laboració de l’editorial La Magrana i el llibreter Paco Camarasa, per fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials de la conselleria i per aprofundir en la integració social dels fets policials.

Atès l'interès cultural i socialitzador que té pel que fa a la Policia de la Generalitat - Mossos d'Esquadra, per la seva condició de policia ordinària i integral de Catalunya, implantada a tot el territori, aquest premi vol reflectir la realitat social i cultural en la qual actua aquest cos de policia.
Els originals que es presentin al concurs, dotat amb 20.000 euros, han de ser en català, originals i inèdits, i podran presentar-se fins a les 14.00 hores del 18 de febrer del 2011. (Adjuntem les bases completes del concurs.)
La tercera edició del premi la va guanyar la novel•la Negres tempestes de l’escriptora Teresa Solana, que ha arribat a la 5a edició en llengua catalana i es publicarà properament en llengua castellana. L’obra, de tall clàssic, divertida i vibrant, està protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, Norma Forester, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar.

A la segona edició del premi va resultar guanyadora la novel•la La solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, que també s’ha publicat en llengua castellana. L’obra, inspirada en un fet real succeït a Catalunya aquests darrers anys, narra la història d’una jove periodista que haurà d’anar recomponent les peces d’un cas en què s’acaba involucrant més enllà de l’aspecte professional, posant en perill la pròpia vida.

La guanyadora de la primera edició, La mala dona de Marc Pastor, ja ha arribat a la 5a edició en llengua catalana, i també s’ha publicat en llengua castellana, italià i alemany. L’obra, inspirada en un fet real succeït al Raval de Barcelona a principis de segle, explica la història de l’Enriqueta Martí, també anomenada, la vampira del carrer Ponent.

Bases de la quarta edició del Premi Crims de Tinta de novel•la negra, d’intriga i policíaca (DOGC núm. 5774-14/12/2010)


1. Règim jurídic


El règim jurídic aplicable és el que preveu el Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, i la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.


2. Objecte i finalitat


Aquest concurs té com a objecte la concessió d'un premi de 20.000 euros per a la novel•la guanyadora del concurs de novel•la negra d'intriga i policíaca escrita en llengua catalana, original i inèdita.


3. Destinataris/àries


El concurs de novel•la s'adreça a escriptors/ores de qualsevol nacionalitat, procedència o lloc de residència.


4. Dotació econòmica


El premi té una dotació econòmica de 20.000 euros, amb les retencions legals corresponents.
El premi s'atorga en concepte de remuneració a compte per la cessió i explotació dels drets dels primers 5.000 exemplars venuts de l'obra guanyadora.


5. Llocs de presentació dels treballs


Les obres s'han de presentar indicant que són per al Premi Crims de Tinta, i es poden presentar al registre del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (Diputació, 355, 08009 Barcelona); als registres dels serveis territorials del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació a: Barcelona (Almogàvers, 119-123, 08018 Barcelona), Girona (pl. Pompeu Fabra, 1, 3a planta, 17002 Girona), Lleida (Vallcalent, 1, 25006 Lleida), Tarragona (c. del Comte de Rius, 2-8, 43003 Tarragona), les Terres de l'Ebre (Lluís Canalda, 2, 43500 Tortosa), la Catalunya Central (Àngel Guimerà, 14, 08241 Manresa) i l'Alt Pirineu i Aran (Comtat d'Urgell, 10, 25700 la Seu d'Urgell), o per qualsevol dels mitjans que preveu l'article 38.4 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.


6. Documentació que s'ha de presentar


a) Declaració sobre si s'han obtingut altres premis per la novel•la presentada al concurs.
b) L'obra ha de tenir una extensió entre 150 i 300 DIN A4, escrites per una cara, a doble espai amb lletra Times New Roman de cos 12, en format rtf, Windows 97, Windows 2000 o XP. Els originals s'hauran de presentar en tres exemplars degudament enquadernats, afegint-hi a més una còpia de la novel•la en disquet o CD.
Les obres poden estar firmades per l'autor amb pseudònim.
c) Una plica a part i identificada amb el pseudònim, si escau, i el títol de la novel•la, amb les dades biogràfiques de l'autor/a, número de DNI o passaport, adreça postal, telèfons i adreça electrònica.
d) Una declaració jurada en la qual manifesti que els drets de la novel•la són lliures a tot el món. Si l'autor/a pretén que l'obra sigui divulgada sota pseudònim, en el cas que li sigui atorgat el premi, ho haurà de fer constar expressament a la plica.


7. Termini d'admissió d'originals


El termini d'admissió d'originals serà des de l'endemà de la publicació de les bases al DOGC fins al 18 de febrer de 2011, en què finalitzarà l'admissió a les 14 hores.

8. Comissió de selecció


El jurat, nomenat per resolució del conseller, estarà integrat, a més dels representants del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, per especialistes del gènere seleccionats, i decidirà un premi únic i indivisible.


La composició del jurat es farà pública el mateix dia en què es faci públic el nom del guanyador/a del premi.
La condició de membre del jurat és incompatible amb la presentació d'una obra al premi.
El jurat haurà d'elevar la seva proposta, com a màxim el dia 14 d'abril de 2011, al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, que haurà de formalitzar la concessió del premi mitjançant una resolució, amb data no superior al 15 d'abril de 2011, data en que es farà públic el veredicte. La concessió del premi es pot declarar deserta si la qualitat de les obres no assoleix el nivell exigit pel jurat.
El jurat valorarà la qualitat literària de l'obra.


9. Publicitat


El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació lliurarà el premi el Dia de les Esquadres, i comptarà amb la presència del guanyador/a.
La Resolució del conseller s'exposarà en el tauler d'anuncis de la seu del Departament, al vestíbul de l'edifici situat al carrer de la Diputació, 353-355 de Barcelona. Atès que el premi és superior a 3.000 euros es publicarà al DOGC.


10. Forma de pagament


El pagament del premi es farà en metàl•lic.


11. Drets i obligacions dels/de les participants


Els/les participants han de comunicar si obtenen algun premi per l'obra presentada al concurs i renunciar per escrit a participar-hi.
La inscripció de l'obra presentada al premi en el Registre de la propietat intel•lectual i els efectes de la seva no-inscripció davant tercers, queda sota l'exclusiva responsabilitat de l'autor/a.
El Departament es reserva el dret de negociar amb els autors participants no premiats la possible publicació de les seves obres, en un termini de seixanta dies a partir de l'anunci públic del jurat.
No es retornaran els originals presentats a concurs no premiats i, transcorreguts seixanta dies, seran destruïts, quedant els organitzadors exempts de qualsevol responsabilitat sobre els originals esmentats.
El fet d'optar al premi implica l'acceptació d'aquestes bases i del veredicte del jurat per part dels autors participants. Totes les incidències no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat quan estigui constituït.


12. Revocació


El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació pot revocar, amb audiència prèvia del guanyador/a la concessió del premi per l'incompliment d'aquestes bases i de les condicions que s'hi estableixen.
En els supòsits de revocació o renúncia al premi, aquest es podrà donar, dins l'ordre establert, a la segona obra millor valorada pel jurat.
En el cas de renúncia o revocació, es resoldrà, atenent a la normativa vigent i a les circumstàncies concurrents, si correspon o no la devolució total de la quantitat satisfeta.




Per a més informació podeu contactar amb el Gabinet de Comunicació del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació: 93 551 2148/2248/ 2269 o al correu electrònic comunicacio.direp@gencat.cat.

dilluns, 27 de desembre del 2010

I Concurs de Microrelats Negres de la Bòbila | RBA


La Biblioteca i el Centre Cultural la Bòbila, amb la col•laboració de l’editorial RBA, engega un nou concurs de microrelats negres amb l’intenció de fomentar la creació de ficcions criminals i l’ús de les xarxes socials.


BASES


1. Els participants hauran de ser majors de 18 anys i participar des del seu compte de Twitter o Facebook. Es considerarà autor el propietari del compte.

2. Els microrelats poden estar escrits en català o en castellà, i han de tenir una extensió màxima de 140 caràcters a Twitter, incloent l’etiqueta #relatsnegres. Per als participants que ho facin des de la plataforma Facebook, caldrà que ajustin el text amb el comptador de caràcters que trobaran a: http://bobila.blogspot.com/.

3. Els microrelats hauran de ser obres originals i inèdites, i es podran presentar a partir de l’1 de febrer des de les 00.00h. fins el 20 de febrer de 2011 a les 23.59h, en GTM+1.

4. Es podran enviar tants relats com es vulgui, però només s’optarà a un premi per compte.

5. Hi haurà 2 guanyadors, un escollit pels lectors i un altre pel jurat. Cadascun d’ells guanyarà un lot de llibres de gènere negre i policíac, que se li farà arribar a casa.

6. El jurat es reunirà en el Centre Cultural la Bòbila i donarà a conèixer el veredicte el 16 de març.

7. Tots els continguts estaran subjectes al tipus de llicència sota la qual hagin estat generats pel seu autor, és a dir, els relats són dels seus creadors i l’ús que se’n pugui fer dependrà dels seus autors.

8. El jurat estarà format pel comissari de BCNegra, un responsable de Biblioteques de L’Hospitalet, el director del Centre Cultural la Bòbila, el director de la Biblioteca la Bòbila i un membre del Club de Lectura de Novel•la Negra.

9. La participació en el concurs comporta l’acceptació d’aquestes bases.



Jordi Canal
BIBLIOTECA LA BÒBILA
canalaj@gmail.com

dimecres, 22 de desembre del 2010

“Intentu d’escritura” va presentase en Candás. Xueves 23 D´Avientu


Suburbia Ediciones invítavos a la presentación de la novela de Xurde Fernández Intentu d’escritura. Va facese en Candás, nel Creisi Bar (na cai La Estrecha), el xueves 23 a les 19 hores. Amás del autor van intervenir Xandru Fernández y Silvia Cosio.


XURDE FERNÁNDEZ ESCRITOR

«La llingua necesita la oficialidá pa tener futuru»
Xurde Fernández llega agora a les llibreríes con una nueva novela, ‘Intentu d’escritura’, d’estructura complexa que pue ser incluyía dientro del xéneru negro

ENRIQUE CARBALLEIRA

Entrevista a Canal ASTURIES


Xurde Fernández (Podes, 1975) ye un de los escritores más prolíficos del paisaxe lliterariu asturianu. Depués de presentar fai dos meses un volume de lliteratura xuvenil ‘Febreru, 29’ escritu a comuña con Marián García, llega agora a les llibreríes con una nueva novela, ‘Intentu d’escritura’, d’estructura complexa que pue ser incluyía dientro del xéneru negro. Nella, Xurde Fernández fai una reflexón sobre’l oficiu d’escritor, les obsesiones, o l’amor, al traviés d’una rede de personaxes con vides rotes. Mentantu, espubliza con Marián, nesti periódicu, una nueva entrega del cursu d’asturianu.

–¿’Intentu d’escritura’ ye’l so trabayu más ellaboráu hasta’l momentu?

–Ye la segunda novela qu’escribo y, anque toi más avezáu a les hestories pequeñes que llevo escribiendo bastantes años, desque m’ocupaba d’estes páxines nel diariu EL COMERCIO; dacuando préstame perdeme dellos meses pela vida de dalgún personaxe, sintiendo lo qu’él siente, viviendo lo qu’él vive. Con ‘La Espera’ viví per primer vegada esi procesu, y con ‘Intentu d’escritura’ esi procesu foi tovía a más porque hai más d’un añu que la primer versión tuvo acabada y, a partir d’esi momentu, hebo delles procesos d’escritura y reescritura hasta llegar a lo que yo exactamente quería.

–Tamos ante una narración que pue ser incluyía dientro’l xéneru negru. ¿Cómo surdió la idea d’esti argumentu, complexu y que xuega con temes como la lliteratura, l’amor, la muerte?

–De neñu nun me perdía nenguna de les películes de xéneru negru que cada ciertu tiempu echana TVE. Cuando estudiaba Filoloxía n’Uviéu diba toles selmanes a la biblioteca d’El Fontán a por noveles negres que nun había na biblioteca de Candás. Anque me prestaben muncho, el tiempu de lleer novela negra foi pasando (anque anguaño son munches les que duermen na mio biblioteca) y nos últimos años volví a ella como llector incluyendo munches de les noveles nórdiques que tán tan de moda. Nos años d’estudiante yá pasaben pela mio cabeza dalgunes hestories d’esta mena; pero nun foi hasta agora cuando me decidí a nun dexar un cuerpu muertu abandonáu, como yá ficiere en dalgunos cuentos, sinón tamién investigar qué pudo pasar pa llegar a soceder l’asesinatu y ehí ye cuando apaecen l’amor, l’amistá, la lliteratura. La idea primera fue la muerte d’Ágata que yá apez na primer fueya; a partir d’esa muerte desarróllase la so hestoria y la de toles persones que la arrodiaron en vida y en muerte.

–¿Como autor siente tamién de xemes en cuando esa obsesión por finar un trabayu, una novela, un cuentu...?

–Cuando escribo cuentos nun hai nenguna obsesión. Voi escribiendo cuasi tolos díes, atropando y buscando una característica común a toos ellos pa intentar da-yos una unidá qu’avecen a tener.

–¿Sintió dalguna vez esi mieu a enfrentar la fueya en blancu, a que nun lleguen les idees?

–Nun sé si ye mieu, pero momentos llargos ensin escribir nin una llinia téngolos.

–La so producción lliteraria tamién ye bayurosa, ¿dedíca-y munches hores al día?

–Como dicía enantes hai momentos de más y de menos producción. A lo llargo del añu suel haber ún o dos momentos d’escritura compulsiva y el restu del añu más que nada atropo o refaigo idees. Nesti cursu escolar qu’encaro poner clas nel turnu diurnu y nel nocturnu lo que faigo, dende hai poco más d’un mes, ye llevar una vida muncho más organizada de la qu’avezaba a llevar pa poder tener tiempu pa too, incluyida la lliteratura.

–¿La novela necesita un esfuerzu especial a la hora d’escribir?

–Yo necesito demasiaos esfuerzos pa ser a llevar la vida de los personaxes qu’apaecen na mio novela; supongo qu’en dalgún momentu futuru los personaxes de les mios noveles llevarán una carga problemática menor y, entós, el sufrimientu que s’apodera de min nun sedrá tanto. Pero pese a esi sufrimientu cuando too ta acabao y ves el resultáu en forma de llibru ye de muncha satisfacción. Na forma final d’Intentu d’escritura tienen muncha importancia la semeya de la portada de Jandro Llaneza y les idees de Silvia Cosio (de Suburbia Ediciones) pa lo que se ve cuando s’abre’l llibru.

–Va pocos díes tamién presentó’l trabayu ‘Febreru, 29’ a comuña con Marián García, accésit del premiu Asturnews, ¿cómo foi la esperiencia d’escribir esti llibru?

–Yeuna suerte poder escribir con Marián, a la que conozo desque entamamos a la universidá, y poder facelo pa dirixinos a los alumnos de secundaria, que son una parte de la nuesa vida, entá ye una suerte mayor. El llibru son 29 hestories que se desarrollen nun mes de febreru d’hai munchos años. Eses ventinueve hestories toquen temes que nos prestaba trabayar col alumnáu. Y nacieron caúna de min o de Marián, pero esa forma primixenia foi desapaeciendo hasta llegar al resultáu final onde cada hestoria tien tanto d’ún y d’otru que nun reconocemos, en munchos caos, d’ónde salió caúna.

–¿La lliteratura pa neños y mozos necesita unos códigos especiales, distintos de la obra p’adultos?

–Nós trabayamos y falamos tolos díes con neños que dicen que nun-yos gusta lleer nin n’asturianu nin en castellanu. Como docentes que somos trabayamos pa que deprendan la nuesa llingua, pero tamién pa que-yos guste lleer. Y con ‘Febreru, 29’ intentamos da-yos lo qu’ellos piden (o lo que dicen que piden) a la lliteratura pa que-yos guste. Anque’l procesu de creación d’un cuentu ye más o menos asemeyao, independientemente del públicu, la cabeza nun ta nel mesmu sitiu: cuando escribo pensando nun públicu adulto pienso en min como públicu; cuando escribo pa un públicu más mozu pienso nos mios alumnos, los d’agora y los d’años atrás, como públicu.

–Como autor, ¿siente que la lliteratura n’asturianu necesita más sofitu por parte de la sociedá?

–La llingua asturiana necesita más sofitu de la sociedá. Necesita de la oficialidá pa poder tener futuru, pero esa ye una decisión más política que llingüística. La lliteratura asturiana tamién necesita de la oficialidá pa dir a más. Los editores faen cada vez meyores llibros, los autores trabayamos tamién por escribir hestories meyores, pero sin la oficialidá ye mui difícil que lleguemos al públicu.

–Col ritmu de trabayu que lleva, de xuru que yá tien dellos proyeutos enriba la mesa, ¿equivócome?

–Depués d’un branu cuasi ensin escribir y un entamu de cursu ensin organizame hai dalguna cosa dándome vueltes a la cabeza. Pero lo más importante del futuru ye lo que ta a piques d’asoleyase, dos trabayos a comuña con Marián García. El primeru una nueva edición del cursu d’asturianu que dende’l 30 de payares asoleyen tolos martes y xueves EL COMERCIO y LA VOZ DE AVILÉS. El segundu, yá en 2011, un llibru pa un públicu infantil tituláu ‘L’árbol de la verdá’.

http://canales.elcomerciodigital.com/extras/asturies/index.htm

divendres, 10 de desembre del 2010

Literata 33, la teva publicació gratuita en pdf


LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.


Descarrega't la revista!

LITERATA 33

dilluns, 6 de desembre del 2010

Fanzine L'H Confidencial #78 Coca-Cola & Novel•la Negra


A primera vista res sembla més allunyat de la novel•la negra que el refresc dolç i carbonatat inventat pel farmacèutic John Pemberton l'any 1885. De fet, no se'n troba rastre en l'obra de Hammett o Chandler, ni en la dels altres clàssics de la novel•la negra nord-americana.
Però la novel•la policíaca actual, reflexe de la vida quotidiana, es plena de referències a marques comercials multinacionals, i aquesta beguda gasosa i cafeínica segurament és la que més vegades apareix, ja que deu ser la marca comercial més coneguda arreu del món.


Segurament el detectiu de ficció que més Coca-Cola consumeix és el mexicà Héctor Belascoarán Shayne, creat per Paco Ignacio Taibo II --també ell gran consumidor de la beguda--, a qui dediquem aquest L'H Confidencial.


Ha aparegut un nou còctel, la coca-cola amb novel•la negra, i és que, deixem-nos d'orgues, la novel•la negra combina amb tot.


Si l'una és la xispa de la vida, l'altra és la de la mort.


Que disfruteu!


Enjoy Coca-Cola & Novel•la Negra.

descarrega'l des de http://www.l-h.cat/biblioteques/lhconfidencial.aspx


Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques

divendres, 3 de desembre del 2010

Al mes de desembre tenim de escriptora de capcelera a Patricia Highsmith


L'Autora del Mes de desembre serà la més inquietant de les autores, Patricia Highsmith. Un bon moment per recuperar aquella novel•la que sempre vam voler llegir, però que haviem oblidat. Ara és el moment!

Patricia Highsmith
(1921, Fort Worth, Texas, USA - 1995, Locarno, Suïssa)

Una Afició perillosa : contes 1952-1982 / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona : Columna, 2003
L'Amic americà : el joc de Ripley / Patricia Highsmith ; traducció de Lluís Massanet i Galmés. Barcelona : Trapezi, 1992
Carol / Patricia Highsmith ; traducció de Montserrat Morera. Barcelona : Trapezi, 1992
Clara també / Patricia Highsmith. Barcelona : Edicions 62, 1966
La Coartada perfecta / Patricia Highsmith. Barcelona : Primera Plana, 1993
L'Enginyós senyor Ripley / Patricia Highsmith ; traducció d'Anna Noguera i Pous. Barcelona : Edicions 62, 1995
L'Equívoc / Patricia Highsmith ; traducció de Ramon Folch i Camarasa. Barcelona : Edicions 62, 1984
L'Equívoc / Patricia Highsmith ; traducció de Ramon Folch i Camarasa. Barcelona : Edicions 62, 1994
Llibertat provisional / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Tomàs. Barcelona : Laia, 1984
El Noi que va seguir Ripley / Patricia Highsmith ; traducció d'Elisabeth Ràfols. Barcelona : Edicions 62, 2003
Ocells a punt de volar : contes 1938-1949 / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona : Columna, 2002
Ocells a punt de volar : contes 1938-1949 / Patricia Highsmith ; traducció de Jordi Cussà i Anna Camps. Barcelona : Columna, 2002
Ripley enterrat / Patricia Highsmith ; traducció d'Assumpta Camps. Barcelona : Edicions 62, 1995
Sirenes al golf / Patricia Highsmith ; traducció de Carles Urritz i Carme Geronès. Barcelona : Columna, 1985
El Tremolor de l'engany / Patricia Highsmith ; traducció de Laura Santamaria. Barcelona : Edicions 62, 1985
Trobada al carrer / Patricia Highsmith ; traducció de Josep-Lluís Castillo i Anna Jené Palat. Barcelona : Columna, 1987


Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques

Crims.cat, collita de narradors del gènere negre en català/ Àlex Martín Escribà i Sebastià Benassar (Antòlegs)


Ja fa temps que es vessa molta sang. Sang a dojo. Massa anys com per prendre-s’ho a la lleugera. A hores d’ara,la novel•la negra en català travessa un excel•lent moment de forma i continua cometent crims sense aturar-se:cadàvers, autòpsies, forenses, detectius, policies, mossos d’esquadra, periodistes, criminals, assassins, presos,lladres, fatxendes, pinxos, flàvies, tots ells ocupen ja l’escena del crim en català.
Si no us ho creieu comenceu a llegir Crims.cat. En aquesta antologia trobareu a disset sospitosos habituals del gènere negre en català que es confirmen com un heterogeni grup que cal tenir en compte quan parlem d’aquest tipus de narrativa. Disset contes de tota mena i amb totes les variants però amb un element comú: el gust pel gènere negre i criminal.


Relat de Clàudia Pujol


Crims.cat, collita de narradors del gènere negre en català
Autors : Disset sospitosos habituals
Àlex Martín Escribà i Sebastià Benassar (Antòlegs)
Editorial Alrevés 2010