dijous, 9 de setembre de 2010

Norma, la família i els franquistes d'avui dia - Teresa Solana presenta "Negres Tempestes", 3r Premi Crims de Tinta


08/09/10 - Barcelona - Lluís Llort Foto - Josep Losada

La novel·la negra té la virtut de poder donar espai a una realitat social conflictiva. Tant pot ser un fresc, com una denúncia. El conflicte varia segons l'autor: Walter Mosley ens parla a través del personatge Ezequiel Rawlins de la comunitat negra als Estat Units dels anys 40, Daniel Pennac ens mostra la vida als suburbis del París dels 90 amb les peripècies de la família Malaussène i Andrea Camilleri, l'entorn de la màfia siciliana actual segons la mirada del comissari Montalbano.

Teresa Solana (Barcelona, 1962) ha volgut fer una denúncia dels personatges d'ideologia franquista que encara mouen els fils del poder: “Les conseqüències de la Guerra Civil no van ser només els morts i la repressió posterior, encara ho són gent amb prou poder per fer fora el jutge Garzón, per exemple, al marge del que es pugui opinar sobre ell”.

A Negres tempestes, guanyadora de la tercera edició del premi Crims de Tinta que publica La Magrana, Solana ha volgut combinar aquesta denúncia amb una trama policial i el costumisme d'una família una mica peculiar. La protagonista és Norma Forester, antropòloga de 38 anys, sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra i néta d'un brigadista. El seu marit, Octavi, és metge forense. La filla, Violeta, fa d'okupa. La mare, Mimí, manté el tarannà hippie de determinada burgesia. Té una exparella, Guillem, pare de Violeta i germà d'Octavi, que és gai. I una tieta hacker i monja al monestir de Pedralbes. Això entre altres personatges no tan especials, com ara els sogres i companys i comandaments dels Mossos. “Volia retratar els dos tipus de família burgesa que hi va haver en el franquisme: la que es va enriquir i la que va ser represaliada; a més, també volia mostrar que una família ben avinguda, tot i les diferències, és possible”, comenta l'autora.

Memòria històrica

L'assassinat d'un catedràtic d'Història inicia una trama que Solana va començar a escriure “quan es va fer pública la llei de la memòria històrica”. Per tocar el tema va preferir crear nous protagonistes i allunyar-se dels germans que conduïen, amb un to més humorístic, Un crim imperfecte i Drecera al paradís, les seves dues novel·les anteriors, a més dels contes de Set casos de sang i fetge i una història d'amor.

Traductora professional, Solana ja treballa en una segona novel·la protagonitzada per Norma Forester: “No sé si faré una sèrie; aniré escrivint mentre tingui temes”. I per què, fins ara, només ha publicat obres del gènere negre? “Perquè em permet parlar del món contemporani, dels problemes que ens preocupen i construir un mosaic, especialment de Barcelona”, diu.



http://avui.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/285155-norma-la-familia-i-els-franquistes-davui-dia.html