A l’alçada de Gomorra, igualment colpidor i ple d’anècdotes esgarrifoses, La bellesa i l’infern és una declaració d’amor a una regió, la seva, i una denúncia sense pèls a la llengua de tot allò que l’ha convertit, sovint, en un infern.
Després de l’èxit aclaparador de Gomorra, Roberto Saviano presenta un recull de cròniques periodístiques que ha anat redactant en el seu aïllament del món.
Després de l’èxit aclaparador de Gomorra, Roberto Saviano presenta un recull de cròniques periodístiques que ha anat redactant en el seu aïllament del món.
L’autor de Gomorra parla ara de la seva triple condició: d’escriptor protegit, de nòmada d’hotel i de fenomen mediàtic. No en renega, tot i les grans decepcions i el cansament que ha acumulat, i per això no abandona la il·lusió de continuar escrivint. Lluny de pensar-se com a potencial cadàver —«he tingut i continuo tenint por de moltes coses, però de morir, pràcticament mai»—, ens avisa que el Sistema és viu i continua deixant el seu rastre quotidià de sang i submissió.
La bellesa i l´infern
Roberto Saviano
Empùries 2010
La bellesa i l´infern
Roberto Saviano
Empùries 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada