dimarts, 26 de gener de 2010

La magnífica ‘Sang vessada’ no és només un relat policíac




RAMON VENTURA


Åsa Larsson s’ha revelat com la gran sorpresa d’aquest Nadal. A poc a poc, progressant entre el previsible èxit de vendes de Dan Brown i l’encara inesgotat filó de la saga Millenium, aquesta autora s’obre pas en el masculí univers del gènere negre. Sense gairebé publicitat, i amb el risc de ser confosa amb el primer Larsson, la seva novel·la Aurora boreal s’ha consolidat entre els lectors aquest hivern. De raons perquè sigui així no en falten: Åsa Larsson no és una narradora més.

Ara ens arriba Sang vessada, segona entrega i continuació literal de l’anterior. A doble crim, podran gaudir el doble. Creadora d’una atmosfera en clarobscur, tant atenta als hàbits dels humans com als seus odis, Åsa Larsson construeix les seves novel·les de misteri sense defugir la visceralitat (diversos crims amb extrema brutalitat) però amb una mica de lirisme que la fan única. Desviant la vista –un instant– de l’escena del crim, discreta, gairebé imperceptible, i paralitzant la trepidant trama per alçar els ulls, la protagonista entreveu el seu entorn sense perdre el fil de la narració. El seu personatge percep el cicle del temps, el paisatge, la llum i les violentes persones.

La natura i el clima àrtic matisen el crim, ressaltant la descripció des de tots els seus angles. Observadora atenta, la novel·la llueix en profunditat i humanitat. El nou llibre, Sang vessada, ens captivarà una altra vegada perquè no és –únicament– un relat policíac. Novel·la amb crim i no pas de crims, Åsa Larsson rosega passions i éssers estimats mentre denuncia les conductes d’estúpid masclisme.

Calcant els paràmetres de la novel·la anterior, Sang vessada hi comparteix ambient, alcoholisme, supremacia violenta d’homes contra dones i fanatisme religiós. Obra d’evident continuïtat temporal –18 mesos després, mateixos actors i noves dinàmiques–, per aquesta desconeguda comunitat nòrdica (una segona Suècia, més llòbrega, reclosa, obsessionada amb la pregària i el pecat) hi transita ara un animal salvatge: una lloba, de potes daurades, que és símbol de lliure i eterna feminitat. Simplement, magnífica.



SANG VESSADA / SANGRE DERRAMADA
Åsa Larsson. Trad.: Núria Vives / Mayte Giménez i Pontus Sánchez.
Columna / Seix Barral.
366 / 384 p. 18,50 €

http://www.elperiodico.cat/