Tu no m’estimes pretén, en evident clau satírica, mostrar una ficció versemblant amb l’actualitat immediata de la nostra terra. Valga dir que molts dels subtils paral·lelismes que guarda amb la realitat van ser posteriors a l’escriptura de la novel·la, fruit de la casualitat... o de com n’és de previsible aquest país.
Enric Soteras, militant actiu d’un eclèctic partit extraparlamentari vingut a més, treballa com a directiu de comunicació a l’empresa més important d’autopistes del país. Arran del seu compromís en aquestes dues facetes de la seva vida, l’Enric s’immergirà en les clavegueres de l’oasi català i en sortirà com podrà després de trobar a un antic amor de joventut... que potser no ho és tant. Tot plegat, podríem definir la història com una mena de Pulp Fiction de Quentin Tarantino, però molt més nostrada.
Enric Soteras, militant actiu d’un eclèctic partit extraparlamentari vingut a més, treballa com a directiu de comunicació a l’empresa més important d’autopistes del país. Arran del seu compromís en aquestes dues facetes de la seva vida, l’Enric s’immergirà en les clavegueres de l’oasi català i en sortirà com podrà després de trobar a un antic amor de joventut... que potser no ho és tant. Tot plegat, podríem definir la història com una mena de Pulp Fiction de Quentin Tarantino, però molt més nostrada.
Jordi Pijoan-López, nascut tortosí el 1970, va assentar-se a Barcelona el 1991 per fer la carrera d’Arqueologia Prehistòrica, disciplina en la qual compta amb nombroses publicacions. Ha escrit de tot, però ha obtingut fugissers reconeixements en la narrativa curta, sent guanyador del III Concurs de Conte JoEscric.com amb Una combinació prohibida —publicada dintre de la col·lecció joescric.com— i finalista al I Concurs Literari d’Humor Negre amb Psicofonia per a principiants —publicada en versió catalana a Edicions de la Universitat de Lleida i en versió castellana (traduïda per l’autor) a Editorial Milenio dintre del volum Lápidas Negras—. Totes dues són obres d’humor, com la que teniu a les mans. Així mateix, ha estat finalista a les dues darreres edicions del concurs de contes hiperbreus El Basar amb les obres Crua Realitat i Sotjada, publicades ambdues en les respectives publicacions.
Manel Barrera Pérez, nascut a Peñarroya (Còrdova) el 1955. Llicenciat en Història, al llarg de dos anys va exercir el periodisme al Diari de Barcelona, entrevistant un seguit de personalitats culturals d’aquell moment. Així mateix, durant un temps va ser col·laborador de L’Avenç. Actualment treballa d’arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat, negant-se dia a dia en un mar de lletra impresa. Ha escrit bàsicament contes, alguns dels quals ha vist la llum en publicacions periòdiques, com El debut —al suplement Avui Diumenge.
Manel Barrera Pérez, nascut a Peñarroya (Còrdova) el 1955. Llicenciat en Història, al llarg de dos anys va exercir el periodisme al Diari de Barcelona, entrevistant un seguit de personalitats culturals d’aquell moment. Així mateix, durant un temps va ser col·laborador de L’Avenç. Actualment treballa d’arxiver a l’Arxiu Històric de l’Hospitalet de Llobregat, negant-se dia a dia en un mar de lletra impresa. Ha escrit bàsicament contes, alguns dels quals ha vist la llum en publicacions periòdiques, com El debut —al suplement Avui Diumenge.
Tu no m'estimes
Jordi Pijoan-López i Manel Barrera Pérez
Mar Blava
