dimarts, 3 de maig de 2011

L'olor del mal/ Lluïsa Forrellad




Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s'està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d'un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s'hi veuran involucrats.

L'olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses... en una Roma vitalista, descarada i multicolor.

Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu..., en una trama plena de suspens i girs inesperats.


Lluïsa Forrellad

Neix el 1927 a Sabadell. Sent una desconeguda guanya el Premi Nadal 1953 amb la novel·la Siempre en capilla, de la qual es fan més de trenta edicions i traduccions. Però ella decideix desaparèixer de l’escena pública.

Infatigable, Forrellad no va deixar mai d’escriure. Foc latent, publicada el 2006, va marcar la seva sorprenent reaparició més de cinquanta anys després, amb un èxit rotund de públic i crítica. Angle ha publicat, a més, Sempre en capella (2007), Retorn amarg (2008) —considerada per Time Out una de les cinc millors novel·les de l’any— i El primer assalt (2009).

La seva germana bessona Francesca va debutar l'any 2009 amb La vostra sang, una esplèndida novel·la sobre Guifré el Pilós.



L'olor del mal
Lluïsa Forrellad
Angle Editorial 2011

1 comentari:

Quadern de mots ha dit...

Hola, acabo de descobrir el blog i m'agrada, coincidim en algunes de les lectures i en algunes de que les tinc a punt de començar (Aigua bruta) . Aniré tafanejant, amb el teu permís.

Per cert, he entrat al blog al llegir Forrellad, és l'únic llibre que no he llegit de l'autora i la veritat m'ha fet gràcia que algú li dediqui una entrada.

Fins aviat.