La veu i la fúria/ Stieg Larsson

« Recull de molts dels articles que va escriure Stieg Larsson contra el racisme, la violència de gènere i el capitalisme més salvatge. »

Stieg Larsson mai va deixar de lluitar i escriure sobre els seus principismalgrat les amenaces de mort i les dificultats financeres. Aquest és un recull dels seus escrits més importants.

Aquesta és l'altra cara de l'escriptor de novel·la negra Stieg Larsson. Una cara que demostra les conviccions i les certeses que també apareixen dins les seves novel·les amb una força explosiva.

Stieg Larsson era més que un escriptor de novel·la negre. Va dedicar molts anys de la seva vida a lluitar contra la intolerància i la repressió de la dona. Com a reporter i editor en cap de la revista Expo va investigar l'extrema dreta a Suècia i dins del context internacional. Larsson va ser un home que va denunciar sense parar la violència contra les dones i va defensar els seus drets. Al llarg de la seva vida, va escriure nou llibres i centenars d'articles.

Aquesta és la primera col·lecció dels seus escrits més importants i il·lustra l'activitat periodística i política de Stieg Larsson en relació amb els assumptes que li preocupaven i als quals va dedicar tota la vida.

El llibre mostra un aspecte d'Stieg Larsson que és desconegut per a molts lectors. Les columnes, els articles i els comentaris crítics que van sortir a Expo i a altres publicacions es combinen amb extractes d'altres llibres on va treballar com a col·laborador. Aquests textos tenen el mateix impuls i temperament que van convertir l'autor en l'home més llegit del món, i aborden qüestions com la discriminació, el racisme, els crims d'honor i les teories conspiratives.

"Que comencés a treballar en les novel·les negres semblava una evolució lògica. Era obvi que havia d'escriure novel·les policíaques, que havia de contar històries. Estava fet per a això. Amics, coneguts, lectors i periodistes m'han preguntat per Stieg i els seus llibres. D'on va treure les seves idees? Lisbeth Salander existeix al món real? He donat una resposta honesta i he admès que no ho sé. Però el que sí sé és que hi va haver una altra cara de Stieg, alguna cosa més que un simple narrador d'històries. El record que guardo és el de l'Stieg idealista, la convicció tan forta d'haver d'anar fins al límit si pensava que alguna cosa estava malament, de fer tot el possible per canviar-ho. No per ser felicitat per les seves denúncies. No per diners. Senzillament, perquè cal fer-ho. " Daniel Poohl

Daniel Poohl (1981) va succeir a Stieg Larsson com a editor en cap de la revista Expo. És també membre del jurat del Premi Stieg Larsson, de recent creació.

La veu i la fúria
Stieg Larsson
Columna 2011