Retrat d'un assassí d'ocells/ Emili Teixidor

La novel·la que ha contribuït a l'èxit de la pel·lícula Pa negre i en la qual es basa gran part del film català

Retrat d’un assassí d’ocells evoca el món ambivalent i enigmàtic de la infantesa. El record de dos cadàvers trobats al bosc, aquella mà enterrada entre les flors, les dues tórtores, la llegenda de l’home mutilat, els contes de la mare, el mestre que jugava a escacs i la doctrina del mossèn Allioli... Aquests són els records d’una infantesa que es presenta a llambregades i que conformen el cos d’una de les millors novel·les d’Emili Teixidor. Amb una gran riquesa expressiva, el narrador segueix el fil d’aquests records per construir el ric calidoscopi de la vida d’un petit poble durant la postguerra. El mateix món que, anys més tard, inspiraria la novel·la Pa negre i que Agustí Villaronga convertiria en una de les pel·lícules de major projecció del cinema en català.

 
Retrat d'un assassí d'ocells
Emili Teixidor
La Butxaca 2011

XXIV Setmana Negra de Gijón. Cartell

Ahir dimarts, 12 de juliol a les 12:00 hores, va tenir lloc la presentació de la Setmana Negra de Gijón en el Recinte Municipal situat al carrer Albert Einstein.

En aquesta presentació, es va desvetllar el Cartell d'aquesta XXIV edició, dissenyat per un dels il·lustradors i coloristes espanyols més importants, Miguelanxo Prado, que estarà present en una de les taules dedicades al còmic. Aixi mateix, el Rufo realitzat pel pintor i escultor asturià Kike Herrero fa l'ullet als indignats .

Durant aquests 24 anys, la Setmana Negra ha provat que és possible la perfecta convivència de la festa i la cultura, atraient públic que en principi anava dirigit a la part més lúdica cap a les diferents taules rodones, presentacions de llibres i altres activitats culturals que tenen lloc cada tarda, amb una mitjana de 15 activitats culturals cada dia.

La Setmana Negra que ha estat el germen de 6 festivals diferents tant a Espanya com en la resta d'Europa, és un festival per als ciutadans basat en la convivència.

Fins al moment comptem amb la presència de 142 escriptors i algun més que es va sumant voluntàriament per participar de festival cultural. Aixi mateix, hem afegit al programa un homenatge als fundadors de la Setmana Negra anomenat "24 anys després" en el qual estarà present Juan Cueto, Vicente Alvarez Areces i la cadira "buida" Silverio Cañada.

Més informació: www.semananegra.org/

Agustí Vehí guanya el Premi Crims de Tinta 2011 amb "Quan la nit mata el dia"

Agustí Vehí guanya el Premi Crims de Tinta 2011 amb "Quan la nit mata el dia"

RESOLUCIÓ INT/1513/2011, de 25 de maig, de concessió del premi del concurs de novel•la negra d'intriga i policíaca escrita en llengua catalana anomenat Premi Crims de Tinta. (Pàg. 35331)

Mitjançant l'Ordre IRP/572/2010, d'1 de desembre, es va obrir la convocatòria anticipada del concurs, anomenat Premi crims de tinta, de novel•la negra d'intriga i policíaca escrita en llengua catalana, original i inèdita que no tingués compromesos els seus drets ni hagués rebut anteriorment altres premis o ajuts a la creació.

Amb l'Ordre INT/28/2011, de 10 de febrer, es van modificar alguns aspectes de la convocatòria com la dotació econòmica del premi que ha estat reduïda.

La base 8 de l'Ordre IRP/572/2010, d'1 de desembre, modificada per l'Ordre 59/2011, de 15 d'abril, estableix que el jurat elevarà la seva proposta al conseller d'Interior que formalitzarà la concessió del premi mitjançant una resolució.

Vista la proposta, acordada per unanimitat el 29 d'abril de 2011, pel jurat del premi, integrat per Marc Pastor Pedrón, Jordi Canal i Artiga, Àlex Martín Escribà, Francisco Camarasa Yáñez i Isabel Obiols Penelas,

Resolc:

—1 Concedir el premi del concurs de novel•la negra d'intriga i policíaca escrita en llengua catalana anomenat Premi crims de tinta, convocat pel Departament d'Interior, amb una dotació econòmica de 5.000 euros, amb les retencions legals corresponents, a l'obra Quan la nit mata el dia presentada per Agustí Vehí Castelló.

—2 El premi en metàl•lic que es concedeix mitjançant aquesta Resolució es farà efectiu amb càrrec a la partida IT01D/480000100/1210/0000 del pressupost prorrogat de l'any 2010 de la Generalitat de Catalunya.

—3 Contra aquesta Resolució, que exhaureix la via administrativa, les persones interessades poden interposar, potestativament, recurs de reposició davant el conseller d'Interior en el termini d'un mes a comptar de l'endemà de la seva publicació al DOGC, de conformitat amb el que disposa l'article 116 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú; o bé, directament, recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de dos mesos a comptar des de l'endemà de la seva publicació al DOGC, d'acord amb el que preveu l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici que interposin qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.

Barcelona, 25 de maig de 2011

Felip Puig i Godes

Conseller d'Interior

No obris els ulls/ John Verdon

Dave Gurney, que va protagonitzar la primera novel·la de John Verdon, Sé el que estàs pensant, no troba l’ocasió de retirar-se tranquil·lament amb la seva dona. L’exdetectiu de policia de Nova York, un any després d’atrapar “l’assassí dels números”, es torna a enfrontar de manera inesperada amb un nou cas, potser el més complicat de la seva carrera. Ara no es tracta només d’un assassí intel·ligent i fred, sinó també d’un personatge sense cap mena d’escrúpols, que no dubta a amenaçar el punt feble de Gurney: la seva dona Madeleine. Aquesta vegada, el repte és el següent: una núvia és assassinada brutalment durant el convit de noces, amb centenars de convidats al jardí de la mansió familiar. Les pistes apunten cap a un misteriós jardiner amb les facultats mentals pertorbades. Però tot plegat és massa obvi per a Dave Gurney...

No obris els ulls
John Verdon
Proa 2011

Andreu Martín guanya el Premi Sant Joan Unnim

31è PREMI SANT JOAN UNNIM DE LITERATURA CATALANA


Andreu Martín guanya el Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana per Cabaret Pompeya

Policíaca i històrica, la novel•la retrata la Barcelona del 1900 al 1945 a través de les vicissituds de tres amics nascuts amb el segle XX

L’escriptor barceloní de novel•la negra Andreu Martín ha guanyat el 31è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana per la novel•la Cabaret Pompeya, un passeig per la història de la Barcelona de la primera meitat del segle passat a través de tres amics que es coneixen al music hall que bateja l’obra. El guardó el convoca l’Obra Social d’Unnim i és un dels més ben dotats en llengua catalana: 60.000 euros lliures d’impostos i a banda dels drets d’autor; Edicions 62 es farà càrrec a l’octubre de l’edició comercial de l’obra guanyadora.

Andreu Martín (1949) és escriptor especialitzat en novel•la negra des que, en 1979, va publicar Muts i a la gàbia. En 1980 va rebre el Premi Círculo del Crimen per Pròtesi, que va ser adaptada al cinema per Vicente Aranda, i posteriorment ha escrit nombroses obres del gènere que han estat guardonades, com Si és no és (amb el Deutsche Krimi Preis International a la millor novel•la policíaca publicada a Alemanya), Barcelona connection, L’home que tenia raor (les dues amb Premis Hammett concedits per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs), Bellíssimes persones (que, a més del Premi Hammett també va rebre el Premio Ateneo de Sevilla) o De tot cor (Premi Alfons el Magnànim). També ha fet incursions en el gènere eròtic amb Espera, ponte así (Premi La Sonrisa Vertical), en el gènere esportiu (Hat trick) i, sobretot, en l'àmbit de la novel•la infantil on, juntament amb Jaume Ribera, ha creat el personatge Flanagan, la primera novel•la del qual, No demanis llobarro fora de temporada, va rebre el Premi Nacional de Novel•la Juvenil.

Desconfia de tothom/ S.J. Watson

Cada nit, a causa d'una estranya amnèsia, una dona perd tots els seus records: al despertar ho ha oblidat tot. Però en la seva memòria estarà la clau d'una intriga apassionant.


Mentre dormi, la meva ment esborrarà tot el que he fet avui. Demà em llevaré com m'he llevat aquest matí. Pensant que encara sóc una nena. Pensant que encara tinc tota una vida per viure, per prendre decisions.

I SI CADA MATÍ QUAN ET DESPERTIS NO RECORDESSIS QUI ETS?

Què passaria si perdessis el nom, la identitat, el passat i fins i tot els qui estimes cada nit quan te'n vas a dormir? Tot oblidat mentre dorms, la teva vida convertida en un trencaclosques. I si, a més, l'única persona en qui confies només t'expliqués la meitat de la teva història?

"Un thriller excepcional. Vaig estar amb els nervis a flor de pell fins a la darrera pàgina."

Dennis Lehane, autor de Mystic River.

"Un thriller psicològic pertorbador."

Publishers Weekly



Desconfia de tothom
S.J. Watson
Rosa dels Vents 2011

Presentació del llibre "Natura quasi morta de Carme Riera" a La Bòbila

501 crims que has de conèixer abans de morir/ Sebastià Benassar

L'obra inclou crims de tots els territoris de parla catalana: de l'Alguer a la Franja, d'Andorra al País Valencià, del Principat a les Balears. "Fins i tot n'hi ha un a Montpeller per la relació històrica de la ciutat amb Jaume I", indicà Bennasar, que destacà "els crims rurals del segle XIX, el bandolerisme del XVI i XVII, el pistolerisme i els enfrontaments entre obrers i patronals als carrers de la Barcelona de final del XIX i principi del XX, els enverinaments de la postguerra, els delictes de la dreta i l'esquerra extremes, el terrorisme, els atracaments de la crisi dels anys 80 i el crim urbà de la dècada dels 90".

Tot i que hi predominen els assassinats, la guia recull segrestos, robatoris, estafes, casos de violència domèstica, bullying, corrupció i exemples de terrorisme. Quant als crims no illencs, Bennasar confessà que sent "fascinació pel Rambo de la Cerdanya, un atracador rural que assaltava entitats bancàries i que protagonitzà una fuga espectacular pels Pirineus, perseguit per 100 agents i un helicòpter, i que aconseguí arribar a Itàlia, on s'escapà al cap de deu minuts d'haver estat detingut, i visqué lliure dos anys en refugis de muntanya". L'escriptor comentà "el cas del metge alemany que l'any 1996 segrestà la seva dona a la Coma, matà els dos fills i s'intentà suïcidar, que demostra un cert turisme d'assassinat", i recordà el cas d'"Ivonne O'Brien, una britànica que vivia a Alcúdia i que morí en una orgia brutal: li arrabassaren la mandíbula i trobaren missatges escrits amb sang a les parets".

El periodista mallorquí inclou a la guia el furt d'Antònia Ordinas, que "és un símbol de la corrupció cutre, amb l'enterrament de doblers en un pot de Cola Cao". Un altre crim significatiu fou l'assassinat a Eivissa del líder de la secta Edelweiss l'1 de setembre de 1998. "És especial, perquè fou el meu debut a la secció de crònica negra, en una substitució al diari per vacances, i el primer dia ja em vaig trobar amb aquell cas important". La novetat literària ha estat una comanda de l'editorial Ara Llibres a partir d'una idea de l'escriptor Jordi Mata. "Ell ja havia començat a treballar-hi, però ens cedí l'encàrrec i bona part de la documentació del projecte, en el qual també ha fet feina la filòloga Anna Cortils", declarà Bennasar.

Diari de Balears - Carles Domènec

501 crims que has de conèixer abans de morir

Sebastià Benassar

Ara Llibres 2011

La veu i la fúria/ Stieg Larsson

« Recull de molts dels articles que va escriure Stieg Larsson contra el racisme, la violència de gènere i el capitalisme més salvatge. »

Stieg Larsson mai va deixar de lluitar i escriure sobre els seus principismalgrat les amenaces de mort i les dificultats financeres. Aquest és un recull dels seus escrits més importants.

Aquesta és l'altra cara de l'escriptor de novel·la negra Stieg Larsson. Una cara que demostra les conviccions i les certeses que també apareixen dins les seves novel·les amb una força explosiva.

Stieg Larsson era més que un escriptor de novel·la negre. Va dedicar molts anys de la seva vida a lluitar contra la intolerància i la repressió de la dona. Com a reporter i editor en cap de la revista Expo va investigar l'extrema dreta a Suècia i dins del context internacional. Larsson va ser un home que va denunciar sense parar la violència contra les dones i va defensar els seus drets. Al llarg de la seva vida, va escriure nou llibres i centenars d'articles.

Aquesta és la primera col·lecció dels seus escrits més importants i il·lustra l'activitat periodística i política de Stieg Larsson en relació amb els assumptes que li preocupaven i als quals va dedicar tota la vida.

El llibre mostra un aspecte d'Stieg Larsson que és desconegut per a molts lectors. Les columnes, els articles i els comentaris crítics que van sortir a Expo i a altres publicacions es combinen amb extractes d'altres llibres on va treballar com a col·laborador. Aquests textos tenen el mateix impuls i temperament que van convertir l'autor en l'home més llegit del món, i aborden qüestions com la discriminació, el racisme, els crims d'honor i les teories conspiratives.

"Que comencés a treballar en les novel·les negres semblava una evolució lògica. Era obvi que havia d'escriure novel·les policíaques, que havia de contar històries. Estava fet per a això. Amics, coneguts, lectors i periodistes m'han preguntat per Stieg i els seus llibres. D'on va treure les seves idees? Lisbeth Salander existeix al món real? He donat una resposta honesta i he admès que no ho sé. Però el que sí sé és que hi va haver una altra cara de Stieg, alguna cosa més que un simple narrador d'històries. El record que guardo és el de l'Stieg idealista, la convicció tan forta d'haver d'anar fins al límit si pensava que alguna cosa estava malament, de fer tot el possible per canviar-ho. No per ser felicitat per les seves denúncies. No per diners. Senzillament, perquè cal fer-ho. " Daniel Poohl

Daniel Poohl (1981) va succeir a Stieg Larsson com a editor en cap de la revista Expo. És també membre del jurat del Premi Stieg Larsson, de recent creació.

La veu i la fúria
Stieg Larsson
Columna 2011

El com del crim/ Andreu Martín - Jaume Ribera. Torna Esquius

« Cinquena entrega del detectiu entranyable Àngel Esquius. »



Àngel Esquius és un detectiu privat que treballa per a la "Agència Biosca i Associats" de Barcelona, especialistes en assumptes de banyes.

Àngel Esquius té uns 50 anys, és alt, prim, amb una mata de pèl de color blanc, sempre despentinat. És vidu i té dos fills, la Mònica i l’Oriol, que li ha donat dos néts. Actualment no té parella, la seva filla s'ocupa de buscar-li algun “ligue” i ell està una mica enamorat d'una companya.

Viu a la Gran Via, condueix un Golf, llegeix Raymond Chandler i a la nit veu pel·lícules de cinema negre. Li agrada escoltar Marianne Faithfull.

Segons el seu cap té un coeficient intel·lectual de superdotat, encara que potser només ho sigui en comparació amb els seus companys d'agència. Si s'escau és un home d'acció encara que la seva principal característica és ser un home normal.

En aquesta cinquena entrega, tot comença quan a l’Esquius li demanen que investigui un crim per ajudar a un periodista que ha estat detingut per assassinat, i que presenta la coartada més marciana i estrambòtica que s’hagi pogut sentir mai.

L’Esquius recorrerà el camí de les teories conspiradores i es veurà embolicat en el món de la publicitat i les màfies russes.

Mentrestant, la Beth investiga la fidelitat d'una dona per encàrrec del seu marit ... i acaba entrant en un embolic de proporcions desmesurades.

En aquest llibre, al cinquè capítol, ens tornarem a trobar amb l’entranyable Flanagan...

El com del crim
Andreu Martín - Jaume Ribera
Columna 2011

El vestit gris/ Andrea Camilleri

Al llarg de la seva extensa i irreprotxable carrera d’alt empleat de banca, Febo Germosino ha rebut tres anònims.

Avui, el primer dia de la seva nova vida de jubilat, els ha posat damunt de l’escriptori. Els dos primers són de l’any de la picor, però l’últim és ben recent i insinua dubtes sobre la fidelitat de la seva jove i atractiva segona esposa, l’Adele.

Perquè la veritable protagonista d’aquesta novel·la és ella, l’Adele, una espectacular femme fatale que en circumstàncies molt especials es posa un vestit gris antic. Un vestit carregat de simbolisme i de significats que potser fóra millor no saber.

Quan Andrea Camilleri abandona el gènere negre fa incursions en les passions de l’esperit humà, que es poden manifestar, com en aquest cas, en l’esperit de misteri sicilià i, alhora, com ha dit ell mateix, en la més «francesa» de les seves novel·les.

El vestit gris
Andrea Camilleri
Edicions 62 2011

El vi fa sang: COLLITA ROJA

Collita roja


“La primera vegada que vaig sentir dir Poisonville en lloc de Personville fou en boca de un pèl-roig groller de nom Hickey Dewey a Butte, al Big Ship.”

Aquesta és la primera frase de Collita roja (Red Harvest), la novel•la amb la què Dashiell Hammett inaugurà un gènere: la novel•la negra nord-americana.

I des d'aleshores res no va ser el mateix. El crim abandonà la campanya anglesa, els salons elegants, les dames de bona posició, els rendistes ociosos , i sortí al carrer. S'embrutà de fang, de corrupció, de paraules malsonants, de cops i crits, de tuguris i bourbon barat. De sang també.

Hammett, Carroll John Daly, Raoul Whitfield i Horace McCoy, des de les pàgines de Black Mask, crearen l'escola hard-boiled. Collita roja fou la seva primera novel•la. Febrer de 1929. Any del cinema sonor i del crac de Wall Street.

Aquesta vegada la collita roja no és de sang, és de vi. Un vi a l'altura de la novel•la.



Paco Camarasa





Dimecres 1 de juny


a les 19 hores

una presentació molt, molt especial



Negra i Criminal

presenta



Collita Roja

Els ceps de Sumoll són com els pagesos, de joves són barroers i productius, però amb els anys arrelen profundament.

Al llindar de la mort, quan estan decrèpits, plens de ferides al cos i a l´ànima, és quan ens poden donar saviesa.

Cap als setanta anys s´han anat morint, degut a sequeres i pedregades, malalties i enrabiades. I el tros que queda viu, pateix, retorçat i fràgil.

Tenim un patrimoni per gaudir i al mateix temps cuidar amb respecte.

Als termes de Torrelavit, Sant Llorenç d´Hortons, Piera i la Llacuna, al nord del Penedès, de cinc o sis vinyotes mig ermotades, plenes de vida, plantades pel nostres avis amb l´ajut d´animals, i que seguim cultivant a peu, us oferim Collita Roja.

Quan Josep Pla afirma que “ un pagès és un pagès i res més que un pagès.” , nosaltres parafrasejant-lo afirmem que el sumoll és un sumoll i res més que un sumoll : únic i inimitable.

Negra y Criminal

Sal,5

932955922

08003 Barcelona (Barceloneta)

http://www.negraycriminal.com/

http://negraycriminal.blogcindario.com/

Presentació de "Una paraula de més de Eloi Vila" en Negra i Criminal

Rosa de foc/ Emilio Marrese

Una novel·la d’intriga sobre el Barça i la guerra civil.

Barcelona, 1937. En plena Guerra Civil, la ciutat resisteix als feixistes però està esquinçada pel conflicte intern entre comunistes i anarquistes.

Una jove apareix estrangulada al pis llogat per un futbolista famós. Un militar franquista s’infiltra entre els republicans. Un capità de la Guàrdia Civil ho investiga... o potser no. Mentrestant, el Barça –ja en el punt de mira dels colpistes- salpa cap a Mèxic en una gira que pot salvar els jugadors d’un destí funest i el club de la bancarrota.

Setanta anys després, en Pablo, un jove mexicà, i la Rosa, una noia barcelonina, miren de reconstruir aquells fets per descobrir la veritat sobre les seves pròpies famílies.

Una novel·la negra i alhora històrica inspirada en fets reals, en el rerefons dels quals bateguen la Barcelona metropolitana d’avui i la Rosa de Foc, com se l’anomenava als anys trenta, quan encara era la ciutat més roja d’Europa.

Rosa de foc
Emilio Marrese
Edicions B 2011

L´assassinat d´en Roger Ackroyd/ Agatha Christie

Si alguna cosa porta de corcoll la Caroline Sheppard és no saber la identitat del seu nou veí. Perquè la Caroline és la persona més ben informada de King's Abbot. Durant un any, no s'ha cansat de dir a qui la volgués escoltar que Ms. Ferrars va enverinar el seu marit i quan, finalment, la vídua s'ha suïcidat amb una sobredosi de somnífers, ho ha considerat la prova irrefutable de la seva teoria. I també està segura -perquè això ho sap tothom- que, un cop passat el dol, ella i l'industrial

Roger Ackroyd s'haurien casat. El que no sospita és que durant aquest any algú ha estat fent xantatge a Ms. Ferrars i que ella, desesperada, ho ha explicat a l'Ackroyd. Quan el troben mort amb una daga tunisiana clavada a l'esquena, però, és evident que el xantatgista sí que ho havia sabut. Massa incògnites per a la Caroline. Encara bo que el veí, un home de cap ovalat i bigoti immens que es dedica a cultivar carbassots, resulta ser el detectiu Hercule Poirot.

L´assassinat d´en Roger Ackroyd

Agatha Christie

La Magrana 2011

Contes 1/ Edgar Allan Poe

Edgar Allan Poe va publicar un total de seixanta-set contes, que són els que recullen els dos volums d’aquesta edició. Entre els trenta-un d’aquest primer volum hi ha relats —com "Ligeia", "L'escarbat d'or", "Els crims de la Rue de la Morgue" o "El gat negre"— que pertanyen sens dubte al llegat més valuós de la literatura universal. Perquè Poe, a còpia de geni i de talent, va inaugurar o va dur a la culminació alguns dels gèneres literaris més característics de les lletres modernes: el terror estremidor abocat a les regions més penombroses de l'ànima, la fantasia que qüestiona els límits de la realitat, el relat d'aventures que enriqueix el record de la infància, la narració detectivesca que planteja reptes a la intel•ligència i a l'escepticisme, la reflexió metafísica, la sàtira mordaç... Pocs escriptors han arribat a ocupar el lloc de Poe en la imaginació de tants i tants lectors.

Contes 1
Edgar Allan Poe
La Butxaca 2011

Trobada de clubs de lectura de gènere negre amb Qiu Xiaolong

L'olor del mal/ Lluïsa Forrellad

Després de vuit anys rondant per Europa, el 20 de juliol de 1951 Fausto Trani torna a Roma. La ciutat s'està recuperant de les ferides de la Segona Guerra Mundial, un període en què Trani va muntar festes, complots i tripijocs per a nazis, feixistes, monàrquics i partisans i finalment va deixar enemics en tots els bàndols. Ara, el seu retorn coincideix amb el brutal assassinat d'un professor de francès. Els seus alumnes, tots del més alt nivell social, i el mateix Fausto Trani, s'hi veuran involucrats.

L'olor del mal és la sorprenent incursió de Lluïsa Forrellad en el gènere negre: assassinats, pederàstia, premsa groga, prostitució, baixos fons i alta aristocràcia, tràfic de drogues, identitats falses... en una Roma vitalista, descarada i multicolor.

Una novel·la amb personatges esplèndids: Fausto Trani, inclassificable, voluble, sense ideals; Liliana, la germana solemne i aristocràtica; André Laplanche, el tèrbol professor de francès; Gervasio Strata, el cap de policia mutilat; el sergent Campanella, callat i clarivident; Amerigo, un periodista incisiu..., en una trama plena de suspens i girs inesperats.

Lluïsa Forrellad

Neix el 1927 a Sabadell. Sent una desconeguda guanya el Premi Nadal 1953 amb la novel·la Siempre en capilla, de la qual es fan més de trenta edicions i traduccions. Però ella decideix desaparèixer de l’escena pública.

Infatigable, Forrellad no va deixar mai d’escriure. Foc latent, publicada el 2006, va marcar la seva sorprenent reaparició més de cinquanta anys després, amb un èxit rotund de públic i crítica. Angle ha publicat, a més, Sempre en capella (2007), Retorn amarg (2008) —considerada per Time Out una de les cinc millors novel·les de l’any— i El primer assalt (2009).

La seva germana bessona Francesca va debutar l'any 2009 amb La vostra sang, una esplèndida novel·la sobre Guifré el Pilós.

L'olor del mal
Lluïsa Forrellad
Angle Editorial 2011

Cicle de Cinema Negre Veneçolà a La Bòbila

On ningú no et trobi/ Alicia Giménez-Bartlett

Un psiquiatre de la Sorbona especialitzat en ments criminals viatja a la Barcelona de 1956. Vol portar a terme un estudi sobre el cas de Teresa Pla Meseguer, anomenada La Pastora, una dona acusada de vint-i-nou morts. Es tracta del maqui més buscat per la Guàrdia Civil, i s’ha convertit en una llegenda popular perquè segueix en llibertat. Només hi ha un periodista barceloní que tingui dades importants del personatge, però la proposta del francès li sembla fora de la normalitat: no vol informació sobre Teresa, sinó una trobada cara a cara.

L’idealista Lucien Nourissier i el cínic Carlos Infante emprendran aquest viatge al Maestrat, on s’amaga el seu objectiu quasi impossible. Mentre duri la investigació hauran d’evitar la vigilància dels guàrdies, distingir les pistes vertaderes de les falses i esquivar els mil obstacles que es troben. La novel·la es converteix llavors en una recerca, en una fugida, en una aventura que ens descobreix les misèries i la humanitat d’una Espanya terrible.

I en el centre d’aquest relat cru i fascinant que es llegeix sense treva, més enllà del mite del guerriller, emergeix el personatge insospitat de La Pastora, històric i real, que va ser home i dona, i sempre va estar fugint del món i d’ella mateixa. On ningú no et trobi és una novel·la de redescobriment del nostre passat i sobre la infinita solitud de l’ésser humà.

On ningú no et trobi
Alicia Giménez-Bartlett
Destino 2011

Tots els dimonis són aquí/ Pere Antoni Pons

En Ricard Rosenthal és un jove professor universitari marcat per una tragèdia personal que encara el turmenta. Per escapar del dolor, se’n va a un petit poble de Mallorca per investigar la recent desaparició d’una noia jove, alumna seva. De la mà d’un sorprenent historiador local, en Ricard s’endinsarà en un vertigen de secrets i de malentesos, d’antigues llegendes incertes i de veritats actuals i inquietants. Obsessionat a resoldre un misteri que ningú no s’explica, haurà de fer front als terrors íntims que el roseguen i, alhora, als fantasmes d’un poble pacífic i plàcid que, de sobte, ha deixat de ser-ho.

Narrada a partir d’una estructura que funciona com un interrogatori o com una conversa confidencial, Tots els dimonis són aquí és una novel·la d’intriga en què els drames íntims i els dilemes morals són tan desconcertants, i també tan temibles, com els més espantosos enigmes sobrenaturals.

Tots els dimonis són aquí
Pere Antoni Pons
Empuries 2011

Purga/ Sofi Oksanen

La Zara ha fugit del seu proxeneta i ha arribat, exhausta i desorientada, a casa de la vella Aliide, on busca refugi. Feble i temorenca l'una, esquerpa i desconfiada l'altra, les dues dones s'observen mútuament i intenten aprendre a conviure en un món en què les parets tenen orelles. La novel·la que teniu a les mans és un drama potentíssim protagonitzat per dues generacions de dones d'Estònia, el descabdellament d'una tragèdia familiar feta de rivalitat, desig i pèrdua. Narrada mitjançant una successió de capítols breus, Purga recorre la història del país des de la Segona Guerra Mundial i l'ocupació soviètica fins als anys noranta, quan, amb la independència, Estònia s'ha d'enfrontar amb la realitat d'una nova Europa.

Purga aprofundeix de manera colpidora i addictiva en l'experiència de la pèrdua de la llibertat i del cost de la supervivència en un règim totalitari. Guanyadora d'una dotzena de premis literaris als països nòrdics, ha estat traduïda a més de trenta llengües. Des de la publicació de la novel·la, Sofi Oksanen ha conquerit centenars de milers de crítics i lectors de tot el món. Tot un fenomen. Sofi Oksanen, escriptora finesa-estoniana, és considerada una de les autores més interessants de la seva generació. Premi Femina 2010 a França. La seva obra ha estat traduïda a més de 30 llengües Ha guanyat multitud de premis, tant a Finlàndia i els països escandinaus com arreu del món.

Purga

Sofi Oksanen

La Magrana 2011

A la caça de la dona/ James Ellroy

El nou llibre d'un autor que ha esdevingut llegendari. L'any 1958 James Ellroy té deu anys i, enmig d'una discussió, rep una violenta bofetada de la seva mare; ell la maleeix i li desitja que mori. Tres mesos després, Jean Hilliker mor estrangulada en un assassinat que no s'ha resolt encara. Torturat per la culpa, Ellroy ha passat la vida buscant algú com Ella, una dona a qui ell pogués estimar i protegir com no va poder fer amb la seva mare. A la caça de la dona és la confessió d'un depredador, un tractat sobre la culpa i sobre el fet de sentir-se maleït. James Ellroy ens narra la seva infància trencada, els seus anys de delinqüent juvenil de poca volada, una estada a la presó, la seva avidesa sexual, els seus matrimonis fracassats... Unes memòries novel·lades tenyides per la seva obsessió per les dones -especialment les altes i pèl-roges com la seva mare-, amb el seu estil tallant i suggerent, característic, inimitable. James Ellroy despulla la seva vida amb el tremp narratiu de les seves millors novel·les. «Com sempre, l'escriptura és esmolada, impregnada del seu humor negre i abrasiu. No es calla res.» (Chuck Palahniuk). «Hi ha molt més que morbo en l'obra d'Ellroy. Hi ha els seus dimonis.» (El País) «Fascinant i absolutament perturbador.» (Entertainment Weekly) Traducció de Ferran Ràfols.

Nascut el 4 de març de 1948 a Los Angeles, Califòrnia, James Ellroy és un dels escriptors de novel·la negra contemporània més famosos. Es caracteritza per una narrativa directa, suggerent, tallant, dura, que continua l'obra de Dashiell Hammett o Raymond Chandler. Desplega un humor fosc, amb personatges sovint decadents i desesperançats, en uns Estats Units autoritaris, racistes i conservadors. American Tabloid. 'My Dark Places' i 'The Cold Six Thousand' han estat considerades millor novel·la o millor llibre de l'any per Time, The New York Times o Los Angeles Times, entre altres reconeixements. Algunes de les seves novel·les s'han portat al cinema, com 'LA Confidential',o 'La dalia negra' amb gran èxit.'A la caça de la dona' és el primer llibre traduït al català.

 

A la caça de la dona
James Ellroy
Angle Editorial 2011

La promesa/ Friedrich Dürrenmatt

Aquest clàssic de la literatura negra es reedita en català 40 anys després. El polièdric autor, que inoculava la crítica a l'idíl.lica societat suïssa en les seves obres, dóna les regnes d'aquesta novel.la al comissari Matthäi, que promet a la mare d'una nena trobada morta, "per la salvació de la seva ànima", que acabarà enxampant l'autor del crim. Imprescindible.


La promesa
Friedrich Dürrenmatt
Viena 2011

L'ombra del teu somriure/ Mary Higgins Clark

Amb 82 anys i amb una salut fràgil, Olivia Morrow sap que li queda poc temps de vida. En aquests moments finals s’enfronta amb una difícil decisió: parlar i descobrir un antic secret familiar o callar i endur-se’l a la tomba.

Olivia té unes antigues cartes de la seva difunta cosina Catherine, una monja que està en procés de beatificació per l’Església Catòlica, que proven que amb disset anys la monja va donar a llum un noi que va donar en adopció. Ella sap qui era aquell jove: l'Alex Gannon, que amb el temps es va convertir en un doctor, científic i inventor de patents mèdiques mundialment famós.

Ara, dues generacions després, la pediatra de 31 anys Monica Farrell, neta de la Catherine, té tot el dret del món a disposar del que queda de la fortuna familiar. Però dir-li a la Mònica qui és realment, significa trair els desitjos de la Cahterine.

Els únics conscients de la difícil decisió de l’Olivia són alguns dels membres de la Gannon Foundation que sota aparences filantròpiques estan explotant l’herència del Gannon. Per silenciar Olivia alguns d’ells estan disposats a tot, fins i tot a matar.

L'ombra del teu somriure
Mary Higgins Clark
Edicions 62 2011

Empremtes que mai s'esborren/ Camilla Läckberg

Una trama irresistible, uns personatges fascinants: Camilla Läckberg deixa ben clar que és la gran dama de la novel·la sueca de misteri.

L’agent Patrik Hedström es disposa a gaudir del seu permís de paternitat per cuidar la Maja, que acaba de fer un any. Mentrestant, l’Erica Falck comença a escriure un nou llibre, tot i que no es pot treure del cap el misteriós bagul que va trobar a les golfes. A dins, els diaris de joventut de la seva mare i una medalla amb una esvàstica embolicada en un jersei de nadó tacat de sang. Què té a veure tot això amb la mort violenta d’un vell historiador de Fjällbacka, Erik Frankel, expert en nazisme i amenaçat per grups d’extrema dreta? En Patrik no es podrà quedar a casa...

“—Un assassinat? Aleshores, no tan sols t’has endut la Maja al lloc on ha aparegut un cadàver, sinó que, a més a més, era un assassinat.”

Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) és una de les autores de novel·la negra més populars del moment. Les seves obres han assolit el reconeixement de la crítica i més de cinc milions de lectors, així com els principals premis de novel·la negra, i han estat traduïdes a 25 idiomes. Fins ara ha publicat set novel·les situades a la seva terra natal, amb Erica Falck i Patrik Hedström de protagonistes, entre elles, La princesa de gel, Els crits del passat, Les filles del fred i Crim en directe.

 

Empremtes que mai s'esborren

Camilla Läckberg

Amsterdam 2011

El camp del terrissaire/ Andrea Camilleri

Ja fa molt de temps que el comissari Montalbano sent que es fa gran, però ara ja es deu haver fet vell i tot, perquè fins necessita la Bíblia per lligar caps en aquest cas tan intricat.

En un terreny dels voltants de Vigata, s’ha trobat el cos d’un home esquarterat. Ningú no sap qui és el desconegut, però aviat una exòtica forastera, la Dolores, ‘dolorosa’ en catarellès, denuncia la desaparició del marit. És en aquest punt que el comissari es recorda de l’Evangeli: «Els grans sacerdots recolliren les monedes. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrissaire per sepultar-hi els forasters.» El Camp del Terrissaire és l’indret de la traïció: Judes fou el primer a trair i, darrere seu, tots els altres, des del mort desmembrat fins als amics i el comissari mateix.

Novel·la de doble fons, El camp del terrissaire és potser el cas montalbanià en què l’amistat, justament perquè penja d’un fil, adquireix més valor que mai.

El camp del terrissaire

Andrea Camilleri

Edicions 62 2011

Les veus/ John Connolly

La frontera entre Maine i el Canadà és una línia porosa on tot és susceptible de passar de contraban: drogues, diners, armes, persones… En aquest punt s’està desenvolupant impunement una operació perillosa a càrrec d’exmilitars decebuts acabats de tornar de l’Iraq. La mercaderia és desconeguda i molt més aterridora del que ningú pot imaginar. Per a tothom, excepte per al detectiu Charlie Parker, qui coneix profundament la part més fosca de l’ànima.

Vells dimonis visiten Parker en aquesta nova investigació que potencia el vessant sobrenatural que caracteritza les novel·les de John Connolly. Per a vèncer-los, Parker haurà de formar una difícil aliança amb un home a qui tem més que a ningú. Amb aquest nou cas, Connolly enllesteix, una vegada més, una narració poderosa que dosifica magistralment la intriga amb un estil inconfusible.

Les veus
John Connolly
Bromera 2011

L´ultima causa perduda/ Dennis Lehane

Quan va desaparèixer del seu barri de Boston ara fa 12 anys, l'Amanda McCready només en tenia quatre. Les demandes desesperades de la tieta de la nena van convèncer els detectius privats Kenzie i Gennaro de fer-se càrrec del cas. El resultat va ser el retorn de la nena a una llar desestructurada i a una mare negligent. Ara l'Amanda té 16 anys i ha tornat a desaparèixer. Estudiant brillant, potser un pèl distant, semblava destinada a escapar de les coordenades marcades per la seva naixença. Per això, la tieta de l'Amanda torna a trucar a la porta de Kenzie. Tem el pitjor. Amb cert sentiment de culpa, Kenzie i Gennaro revisen un cas que els va torbar profundament.

La recerca els porta a un món de lladres d'identitats, traficants de metamfetamina, el cap psíquicament inestable d'una banda de delinqüents i la seva no més estable dona, una creu antiquíssima de valor incalculable i un feliç homicida rus. És un món on les raons i les aliances varien constantment i els errors són fatals. En la seva lluita desesperada per enfrontar-se al passat i retrobar l'Amanda McCready, Kenzie i Gennaro es veuran obligats a plantejar-se si estan fent el correcte. Mentre s'enfronten a una mena de maldat més enllà de les famílies i els somnis trencats, descobreixen que no sempre els pecats del passat romanen enterrats i que els crims del present poden acabar amb les seves vides.

L´ultima causa perduda

Dennis Lehane

La Magrana 2011

Eloi Vila dispara una novel·la 'tarantiniana'

Eloi Vila s'ha deixat veure en moltes ocasions a les graelles de TV3. Fa dos anys va demostrar que és capaç d'invertir en una novel·la tanta energia com en la televisió.

Ara publica el seu segon llibre.

Texte de Josep Lambies

Foto de Pere Tordera

Ahir al diari ara.cat, entrevista a l´autor. Us deixo el recull de premsa de la seva editorial en format pdf.

http://www.arallibres.cat/cont/premsa/docsPot/UnaparaulademesARA04042011.PDF



Font: www.ara.cat/