Quan apareix el cos d’un home en un canal, desfigurat per les marees, sense cartera i amb una sabata com a única pista, Brunetti la balla magra.
A la comissaria no consta cap denúncia de desaparició i tampoc no ha desaparegut cap turista. On és, doncs, si és que n’hi ha una, l’escena del crim? Com podrà identificar Brunetti l’home si no disposa de cap fotografia? Afortunadament, però, l’autòpsia ofereix una pista addicional: l’home patia d’una estranya malaltia. Per aquí, doncs, cal començar a investigar.
D’altra banda, tant a casa com a la comissaria darrerament sembla que tothom s’hagi posat d’acord a abocar-se al tema dels drets dels animals i el consum de carn. No és estrany, per tant, que a mesura que avanci en la investigació Brunetti dedueixi que aquell home també hi podria tenir alguna cosa a veure. Però, ¿és possible que darrere aquell mort s’amagui una xarxa corrupta que estén els seus fils fins als escorxadors que dia a dia abasteixen de carn fresca milers de ciutadans?
Carn de canó
Donna Leon
Edicions 62 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada