dijous, 20 de maig del 2010
dilluns, 17 de maig del 2010
Sota la pell/ Llorenç Capdevila
Sota la pell és una novel·la negra i d'introspecció psicològica que està inspirada en un cas real: l’any 2005, a l’Eix Transversal, va ser trobada morta una prostituta –encara avui no identificada- amb un peculiar tatuatge eròtic. Casualment, o no, el dibuix coincidia amb el del cadàver d’un home assassinat a Darnius un parell d’anys enrere. A partir d’aquí, la novel·la desplega simultàniament dues històries: la de Pau Perellós, un escriptor que acaba de ser abandonat per la dona, i la de Paula Galkiewick, una prostituta polonesa que coneix a peu de carretera. La desaparició de la Paula portarà el Pau a recórrer els baixos fons, en un viatge a l'infern que l’ajudarà a superar la seva crisi creativa i sentimental.
Sota la pell
Llorenç Capdevila
Proa 2010
Sota la pell
Llorenç Capdevila
Proa 2010
dimarts, 11 de maig del 2010
Crim en directe/ Camilla Läckberg
Läckbergaddició a tot Europa: 3,3 milions d'exemplars de la saga de l'Erica Falck i Patrick Hedström venuts a Suècia, 500.000 a Alemanya, 600.000 a França i Bèlgica...
El que inicialment sembla un tràgic accident de carretera acaba convertint-se en tota una altra cosa. Quan s'esdevé un altre xoc aparentment inexplicable, sorgeixen sospites. I si les dues víctimes han estat assassinades? Alhora, la policia de Tanumshede està ocupada amb altres assumptes. S'està gravant un reality show al poble, però l'atenció de les càmeres està exacerbant el conflicte entre les "estrelles" i la població local. I si el criminal forma part del petit grup de gent assedegada de popularitat que treballa al programa?
"...estaran d'acord que s'han d'aturar les gravacions. -I per què? -va dir en Mellberg amb els ulls com unes taronges. En Patrick estava perplex. -Em sembla evident! Perquè han assassinat una de les participants!"
Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) és una de les autores de novel·la negra més populars del moment. Les seves obres han assolit el reconeixement de la crítca i més de 5 milions de lectors, així com els principals premis de novel·la negra, i han estat traduïdes a 25 idiomes. Fins ara ha publicat set novel·les situades a la seva terra natal, amb Erika Falck i Patrick Hëdstrom de protagonistes. Amsterdam ha publicat La princesa de gel i Les filles del fred, i properament editarà la resta de llibres de la sèrie.
El que inicialment sembla un tràgic accident de carretera acaba convertint-se en tota una altra cosa. Quan s'esdevé un altre xoc aparentment inexplicable, sorgeixen sospites. I si les dues víctimes han estat assassinades? Alhora, la policia de Tanumshede està ocupada amb altres assumptes. S'està gravant un reality show al poble, però l'atenció de les càmeres està exacerbant el conflicte entre les "estrelles" i la població local. I si el criminal forma part del petit grup de gent assedegada de popularitat que treballa al programa?
"...estaran d'acord que s'han d'aturar les gravacions. -I per què? -va dir en Mellberg amb els ulls com unes taronges. En Patrick estava perplex. -Em sembla evident! Perquè han assassinat una de les participants!"
Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) és una de les autores de novel·la negra més populars del moment. Les seves obres han assolit el reconeixement de la crítca i més de 5 milions de lectors, així com els principals premis de novel·la negra, i han estat traduïdes a 25 idiomes. Fins ara ha publicat set novel·les situades a la seva terra natal, amb Erika Falck i Patrick Hëdstrom de protagonistes. Amsterdam ha publicat La princesa de gel i Les filles del fred, i properament editarà la resta de llibres de la sèrie.
Crim en directe
Camilla Läckberg
Amsterdam 2010
dijous, 6 de maig del 2010
Literata 28, la teva publicació gratuita en pdf
LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.
Descarrega't la revista!
LITERATA 28
Descarrega't la revista!
LITERATA 28
dimecres, 5 de maig del 2010
El policia que riu/ Maj Sjöwal-Per Wahlöö
A la ciutat d'Estocolm, una nit plujosa del mes de novembre, quan ja falta poc per a les esplendoroses festes de Nadal, algú dispara al conductor d'un autobús públic i a vuit passatgers que hi viatgen dins. Una de les víctimes és un jove policia de l’equip de l'inspector Beck. Ben aviat, la policia sospita que es tracta d'un assassí en massa. Però... és només una mera coincidència el fet que un dels morts sigui un policia fora de servei? És que era al lloc equivocat, en el moment equivocat?
La investigació quedarà tancada fins que la matança es relaciona amb un antic cas sense resoldre: l'assassinat d'una prostituta portuguesa que el subinspector mort estava revisant pel seu compte.
El policia que riu
Maj Sjöwal-Per Wahlöö
Columna 2010
La investigació quedarà tancada fins que la matança es relaciona amb un antic cas sense resoldre: l'assassinat d'una prostituta portuguesa que el subinspector mort estava revisant pel seu compte.
El policia que riu
Maj Sjöwal-Per Wahlöö
Columna 2010
dilluns, 3 de maig del 2010
Ningú no ho sabia/ Mari Jungstedt
És estiu a Gotland i un grup d’estudiants d’arqueologia treballa en un antic jaciment víking. Però l’amistat i l’alegria estival del grup s’estronquen quan, tot d’una, la Martina, una estudiant holandesa, desapareix sense deixar rastre. Corre la veu que mantenia una relació secreta amb algú de l’illa: és que potser ha fugit amb el seu amant? Per què? I on?
Quan el cos d’un cavall és descobert als camps d’una granja veïna, comencen a circular una altra mena de rumors. El cavall ha estat decapitat i el cap ha desaparegut. Qui voldria el cap d’un cavall mort? En el moment en què l’inspector Knutas comença la investigació, se senten els ecos del passat víking de Gotland. La descoberta del cos nu de la Martina penjant d’un arbre, mutilat amb el que semblen unes marques rituals, obre una nova hipòtesi: algú està convocant les antigues divinitats de Gotland. La Martina ha mort seguint el ritual víking de “la triple mort”, i això indica que aquest no serà l’únic assassinat a l’illa...
Ningú no ho sabia
Mari Jungstedt
Columna 2010
Quan el cos d’un cavall és descobert als camps d’una granja veïna, comencen a circular una altra mena de rumors. El cavall ha estat decapitat i el cap ha desaparegut. Qui voldria el cap d’un cavall mort? En el moment en què l’inspector Knutas comença la investigació, se senten els ecos del passat víking de Gotland. La descoberta del cos nu de la Martina penjant d’un arbre, mutilat amb el que semblen unes marques rituals, obre una nova hipòtesi: algú està convocant les antigues divinitats de Gotland. La Martina ha mort seguint el ritual víking de “la triple mort”, i això indica que aquest no serà l’únic assassinat a l’illa...
Ningú no ho sabia
Mari Jungstedt
Columna 2010
dijous, 29 d’abril del 2010
dimarts, 27 d’abril del 2010
Ginesta pels morts. Un blues empordanès/ Agustí Vehí i Castelló
Jaume Plangumà pertany als Mossos d´Esquadra I ha seguit els moments més forts del desplegament del Cos, pagant els preus personals que implica viure a mig país. Ara, amb els gallons de sergent acabats d´estrenar, arriba destinat a la comissaria de Figueres.
Allà descobrirà un món especial, a vegades difícil i complicat, però sempre fascinant: L´Empordà.
Allà descobrirà un món especial, a vegades difícil i complicat, però sempre fascinant: L´Empordà.
Un món que l´obligarà a demanar-se si no ha arribat el momento de parar i construir el seu refugi per viure o, acabades les pràctiques de sergent, marxar i tornar a començar en un altre lloc com a fet sempre.
Només arribar haurà de descubrir el misteri d´uns crims horribles que el portaran, al costat dels homes i les dones del Grup d´Investigació de la comissaria figuerenca, fins un dels moments més tràgics i terribles de la història recent de Catalunya.
Ginesta pels morts. Un blues empordanès
Agustí Vehí i Castelló
Mare Nostrum Negra 2010
dilluns, 26 d’abril del 2010
Un guàrdia urbà de Figueres retrata els mossos i l'Empordà a «Ginesta pels morts»
La novel·la, rica en detalls sobre la comarca i la seva gent, la protagonitza un sergent que investiga crims en sèrie
El sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i historiador Agustí Vehí acaba de publicar amb l'editorial de Perpinyà Mare Nostrum Ginesta pels morts. Un blues empordanès, una novel·la policíaca ambientada a l'Alt Empordà i que té per protagonistes els mossos d'esquadra de la comissaria de Figueres, als quals toca la difícil tasca d'investigar un seguit de crims que aparenten ser obra d'un assassí en sèrie. Vehí aprofita la trama criminal per fer una descripció rica i detallada de l'Empordà i la seva gent, i també del funcionament del cos dels Mossos i com afecta la seva estructuració i les diverses destinacions en la vida personal dels agents. Vehí ja havia publicat Abans del silenci, guanyadora del premi Ferran Canyameres 2009
Agustí Vehí ha fet protagonista de Ginesta pels morts Jaume Planagumà, un sergent una mica veterà que ha viscut els moments més durs del desplegament dels Mossos, amb nombrosos canvis de destinació que li han suposat un cost personal: la pèrdua contínua de les seves parelles. Arriba a la comissaria de Figueres i descobreix un Empordà que el comença a fascinar i es planteja que podria ser un bon lloc per quedar-s'hi a viure, i aviat descobreix que també és un lloc on es mata massa. La feina ja se li acumula només d'incorporar-se, perquè comencen a aparèixer cadàvers al mig del bosc. Curiosament, l'escenari de les troballes de cadàvers són els boscos de Darnius, on fa uns anys van ser assassinades tres persones, un cas conegut pel triple crim de Darnius. Ho deien els experts en novel·la negra en un debat a les jornades Olot Negre, celebrades a la capital de la Garrotxa: la ficció sempre es retrata una mica en la realitat. Les víctimes dels assassinats a Ginesta pels morts són persones estrangeres, indocumentades i que han rebut agressions extremadament violentes. La investigació dels crims permet al sergent Planagumà començar a descobrir i entendre l'Alt Empordà, a través del coneixement d'uns personatges singulars. Hi destaca una farmacèutica, amb un paper cabdal en la trama, que combina les tasques normals d'apotecària amb les d'herborista i remeiera, a l'estil de les bruixes d'un altre temps. La introducció de mossèn Caldo, un capellà que guarda un secret excepcional, permet a l'autor rememorar els temps del contraban i l'estraperlo, tant habituals a la zona fronterera. Els homes i dones que treballen de policies i acompanyen Planagumà concentren les virtuts i els defectes més humans i reben les pressions polítiques, socials i periodístiques habituals. I, com en tota novel·la criminal, no hi pot faltar el personatge del forense, que, a Ginesta pels morts, es diu Narcís. A ningú se li escaparà la coincidència amb el forense, també alt-empordanès, Narcís Bardalet, que ha saltat a la fama a través del mateix gènere negre, de la mà de Clàudia Pujol, que ha publicat dos volums de les aventures d'aquest investigador. Vehí crea, en definitiva, una perfecta trama d'intriga, dibuixant magnificament la comarca i la seva gent.
Sotsinspector historiador
Agustí Vehí (Figueres,1958), compagina la seva feina de sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres amb la docència de l'assignatura bases historicosocials de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). Doctor en història per la Universitat Autònoma també ha estat durant 14 anys professor d'història de Catalunya a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. És autor de diversos treballs històrics i de creació literària i va guanyar el premi Ferran Canyameras 2009 amb la novel·la Abans del silenci, una història policíaca, també amb assassí en sèrie, amb connotacions molt especials perquè està ambientada a finals de la Guerra Civil espanyola, quan els investigadors havien d'afrontar dificultats afegides a les policials.
El sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres i historiador Agustí Vehí acaba de publicar amb l'editorial de Perpinyà Mare Nostrum Ginesta pels morts. Un blues empordanès, una novel·la policíaca ambientada a l'Alt Empordà i que té per protagonistes els mossos d'esquadra de la comissaria de Figueres, als quals toca la difícil tasca d'investigar un seguit de crims que aparenten ser obra d'un assassí en sèrie. Vehí aprofita la trama criminal per fer una descripció rica i detallada de l'Empordà i la seva gent, i també del funcionament del cos dels Mossos i com afecta la seva estructuració i les diverses destinacions en la vida personal dels agents. Vehí ja havia publicat Abans del silenci, guanyadora del premi Ferran Canyameres 2009
Agustí Vehí ha fet protagonista de Ginesta pels morts Jaume Planagumà, un sergent una mica veterà que ha viscut els moments més durs del desplegament dels Mossos, amb nombrosos canvis de destinació que li han suposat un cost personal: la pèrdua contínua de les seves parelles. Arriba a la comissaria de Figueres i descobreix un Empordà que el comença a fascinar i es planteja que podria ser un bon lloc per quedar-s'hi a viure, i aviat descobreix que també és un lloc on es mata massa. La feina ja se li acumula només d'incorporar-se, perquè comencen a aparèixer cadàvers al mig del bosc. Curiosament, l'escenari de les troballes de cadàvers són els boscos de Darnius, on fa uns anys van ser assassinades tres persones, un cas conegut pel triple crim de Darnius. Ho deien els experts en novel·la negra en un debat a les jornades Olot Negre, celebrades a la capital de la Garrotxa: la ficció sempre es retrata una mica en la realitat. Les víctimes dels assassinats a Ginesta pels morts són persones estrangeres, indocumentades i que han rebut agressions extremadament violentes. La investigació dels crims permet al sergent Planagumà començar a descobrir i entendre l'Alt Empordà, a través del coneixement d'uns personatges singulars. Hi destaca una farmacèutica, amb un paper cabdal en la trama, que combina les tasques normals d'apotecària amb les d'herborista i remeiera, a l'estil de les bruixes d'un altre temps. La introducció de mossèn Caldo, un capellà que guarda un secret excepcional, permet a l'autor rememorar els temps del contraban i l'estraperlo, tant habituals a la zona fronterera. Els homes i dones que treballen de policies i acompanyen Planagumà concentren les virtuts i els defectes més humans i reben les pressions polítiques, socials i periodístiques habituals. I, com en tota novel·la criminal, no hi pot faltar el personatge del forense, que, a Ginesta pels morts, es diu Narcís. A ningú se li escaparà la coincidència amb el forense, també alt-empordanès, Narcís Bardalet, que ha saltat a la fama a través del mateix gènere negre, de la mà de Clàudia Pujol, que ha publicat dos volums de les aventures d'aquest investigador. Vehí crea, en definitiva, una perfecta trama d'intriga, dibuixant magnificament la comarca i la seva gent.
Sotsinspector historiador
Agustí Vehí (Figueres,1958), compagina la seva feina de sotsinspector a la Guàrdia Urbana de Figueres amb la docència de l'assignatura bases historicosocials de la seguretat a l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral (UAB). Doctor en història per la Universitat Autònoma també ha estat durant 14 anys professor d'història de Catalunya a l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya. És autor de diversos treballs històrics i de creació literària i va guanyar el premi Ferran Canyameras 2009 amb la novel·la Abans del silenci, una història policíaca, també amb assassí en sèrie, amb connotacions molt especials perquè està ambientada a finals de la Guerra Civil espanyola, quan els investigadors havien d'afrontar dificultats afegides a les policials.
Texte: Tura Soler
Foto: Jaume Porcalles
http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/162118-un-guardia-urba-de-figueres-retrata-els-mossos-i-lemporda-a-lginesta-pels-mortsr.html
El misteri de la cadira de rodes/ Laura Mancinelli
En el primer dels seus famosos casos, el capità Florindo Flores s'enfronta perplex a un reguitzell de cadàvers del més cèlebre dels semiòlegs italians - panxa generosa, ulleres i barba- que baixen surant en sèrie per les aigües del riu Po. Té ganes de jubilarse, de plantar un hortet «per sembrar-hi enciams, ravenets, tomàquets i faves», però encara és d'hora per plegar; cal que bregui abans amb l'entrellat d'uns apunts de literatura que volen, faxos abstrusos provinents d'Alaska que especulen sobre oques i micos, un enterramorts sicilià a qui no calen instruccions i cadires de rodes que filen amunt i avall. Novel•la policíaca? bufa. Deia bé el personatge de Leonardo Sciacia quan afirmava, rotund, que l'italià no és l'italià: és pròpiament la intel•ligència. Com podria no plaure't, impagable lector?
El misteri de la cadira de rodes
Laura Mancinelli
Días Contados 2010
El misteri de la cadira de rodes
Laura Mancinelli
Días Contados 2010
divendres, 16 d’abril del 2010
Teresa Solana guanya la III edició del Premi Crims de Tinta
La novel·la guanyadora, que serà publicada per l’editorial La Magrana, és una obra de tall clàssic, divertida i vibrant, protagonitzada per una sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra, Norma Forester, que investiga l’assassinat d’un catedràtic d’història i que està envoltada d’una família peculiar
La trama de l’obra guanyadora, ambientada en la Barcelona actual, evoca els anys de la Guerra Civil i la postguerra i es pregunta què n’ha quedat de l'idealisme dels vells combatents de la República.
El conseller d'Interior, Joan Saura, ha explicat que el que s'aconsegueix amb aquest premi és un doble objectiu: “normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa"
L'autora, Teresa Solana, ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial", mentre que el director general d'RBA, Joaquim Palau, ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta".
El premi, creat l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i guardonat amb 20.000 euros, és el més ben dotat de novel·la negra en llengua catalana.
La novel·la Negres tempestes de l'escriptora Teresa Solana, presentada amb el títol d'El Manuscrit i sota el pseudònim de Clàudia Mata, ha estat l'obra guardonada en la tercera edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, segons el veredicte del jurat fet públic avui.
En el veredicte del premi fet públic avui, el jurat ha destacat "el component coral de la novel·la, que ofereix un ampli ventall de personatges i situacions que lliguen el present amb la història recent. Els personatges i els fets de l'obra guanyador expliquen la nostra realitat, connecten amb la solidaritat dels homes i dones de les Brigades Internacionals i amb la foscor i la tristesa de la postguerra i l'exili" .
Segons ha explicat el responsable de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i president del jurat, Paco Camarasa, "no es tracta d'una novel·la històrica sinó d'una investigació rabiosament moderna i el jurat intueix que és l'inici d'una sèrie protagonitzada per una família molt peculiar".
El jurat del premi, instaurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i l'editorial La Magrana, ha atorgat el guardó per unanimitat després de llegir i valorar les 23 obres presentades. El premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació de l’obra.
La lectura del veredicte del jurat i la presentació de l’autora guanyadora de la tercera edició del premi literari Crims de Tinta ha estat presidida avui pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el director general de RBA Llibres, Joaquim Palau. La guanyadora rebrà el premi durant la celebració del Dia de les Esquadres, el proper dilluns 19 d'abril.
Saura ha explicat que "el Premi "Crims de Tinta" va ser creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament".
El conseller també ha recordat que "el premi té un doble objectiu: normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa".
Joaquim Palau ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta". "Ens va semblar una iniciativa valenta, original, maca i estimulant per part de la conselleria i els resultats editorials són òptims. Tant els llibres de la primera edició com el de la segona s'han venut molt bé i s'han traduït a altres llengües", ha explicat el director general de RBA Llibres.
Una obra divertida i vibrant protagonitzada per una mossa d’esquadra
Negres tempestes, o Norma Forester i família. Així es podrien titular també les peripècies protagonitzades per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa.
Però com no tot és harmonia, la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.
Amb Negres tempestes, Teresa Solana ens ofereix un relat vibrant, divertit i llegidor. L'obra guanyadora de la tercera edició del Premi Crims de Tinta és una novel·la policíaca de tall clàssic que planta les arrels en els anys trenta del segle XX i, en un joc de miralls, es pregunta què n'ha quedat avui de l'idealisme dels vells combatents de la República. La darrera obra de Teresa Solana inaugura una sèrie protagonitzada per un seguit de personatges molt rics i amb múltiples ramificacions, "que tindran una continuïtat en novel·les posteriors", segons ha avançat l'autora..
Solana ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial". "Potser quan els Mossos lleixen la novel·la trobaran que la Unitat d'Investigació criminal no funciona exactament tal i com jo ho l'he he descrit perquè jo no intento fer crònica negra en l'obra sinó ficció. Jo faig servir la novel·la negra per explicar històries. Hi ha coses que les he hagut de simplificar i d'altres me les he inventat, però sí que crec que reflecteix una mica l'actuació dels Mossos d'Esquadra".
Teresa Solana (1962)
Nascuda a Barcelona, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de filologia clàssica. La seva activitat professional s'ha centrat en el camp de la traducció literària. Tradueix del francès i de l'anglès, s'ha especialitzat en la traducció de textos filosòfics i literaris i ha dirigit la Casa del Traductor de Tarazona. És autora de les novel·les Un crim imperfecte (Premi Brigada 21 a la millor novel·la en català 2007) i Drecera al paradís, i del recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d'amor. La seva obra s'ha traduït al castellà, l'alemany, el francès, l'anglès, l'italià i el romanès.
23 originals de molta qualitat
Un total de 23 originals de molta qualitat procedents d’arreu de Catalunya i les Illes Balears han concorregut enguany a la III edició del premi Crims de Tinta. Comèdia negra, exercicis metaliteraris (literatura que parla del procés creatiu del llibre i sobre l'escriptura), trames realistes, revisió del whodunit clàssic (trames complexes en les quals el lector obté tots els indicis necessaris sobre la identitat de l'autor del delicte per deduir-ho tot sol abans que arribi a la revelació de la solució donada en les últimes pàgines del llibre) i un notable esforç en la creació de policies protagonistes, o de parelles de policies, amb personalitat pròpia, són alguns dels trets principals que aborden els 23 originals que s’han presentat enguany al premi literari Crims de Tinta, el més ben dotat de la literatura catalana en aquesta especialitat.
Es tracta d’un dels pocs premis de novel·la negra que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.
L'obra guanyadora de la segona edició, La Solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, s’ha editat en català i també en castellà, mentre que La mala dona, de Marc Pastor, guanyadora de la primera edició, ja va per la quarta edició en català i s'ha traduït a tres idiomes. L'obra s’ha editat també en format electrònic, i va arribar a ser best-seller el Nadal passat, quan es va penjar la versió electrònica a la xarxa.
El Premi Crims de Tinta va ser crear l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament. A més, el que s'aconsegueix amb aquest premi és apropar la cultura i la policia, difondre el paper de la policia, en concret el dels Mossos d'Esquadra, i fer de plataforma per aprofundir en la integració social dels fets policials.
El jurat del premi Crims de Tinta està format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal, i comissari de les jornades BCNegre; l'editora de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble, Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d’Espectacles del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.
La trama de l’obra guanyadora, ambientada en la Barcelona actual, evoca els anys de la Guerra Civil i la postguerra i es pregunta què n’ha quedat de l'idealisme dels vells combatents de la República.
El conseller d'Interior, Joan Saura, ha explicat que el que s'aconsegueix amb aquest premi és un doble objectiu: “normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa"
L'autora, Teresa Solana, ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial", mentre que el director general d'RBA, Joaquim Palau, ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta".
El premi, creat l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i guardonat amb 20.000 euros, és el més ben dotat de novel·la negra en llengua catalana.
La novel·la Negres tempestes de l'escriptora Teresa Solana, presentada amb el títol d'El Manuscrit i sota el pseudònim de Clàudia Mata, ha estat l'obra guardonada en la tercera edició del premi Crims de Tinta de novel·la negra, d’intriga i policíaca, segons el veredicte del jurat fet públic avui.
En el veredicte del premi fet públic avui, el jurat ha destacat "el component coral de la novel·la, que ofereix un ampli ventall de personatges i situacions que lliguen el present amb la història recent. Els personatges i els fets de l'obra guanyador expliquen la nostra realitat, connecten amb la solidaritat dels homes i dones de les Brigades Internacionals i amb la foscor i la tristesa de la postguerra i l'exili" .
Segons ha explicat el responsable de la llibreria Negra i Criminal de Barcelona i president del jurat, Paco Camarasa, "no es tracta d'una novel·la històrica sinó d'una investigació rabiosament moderna i el jurat intueix que és l'inici d'una sèrie protagonitzada per una família molt peculiar".
El jurat del premi, instaurat pel Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, i l'editorial La Magrana, ha atorgat el guardó per unanimitat després de llegir i valorar les 23 obres presentades. El premi està dotat amb 20.000 euros i la publicació de l’obra.
La lectura del veredicte del jurat i la presentació de l’autora guanyadora de la tercera edició del premi literari Crims de Tinta ha estat presidida avui pel conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el director general de RBA Llibres, Joaquim Palau. La guanyadora rebrà el premi durant la celebració del Dia de les Esquadres, el proper dilluns 19 d'abril.
Saura ha explicat que "el Premi "Crims de Tinta" va ser creat fa tres anys pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament".
El conseller també ha recordat que "el premi té un doble objectiu: normalitzar la tasca dels Mossos d'Esquadra i socialitzar-la com a policia integral de Catalunya apropant-la a la societat i que Catalunya tingui una novel·la negra a l'alçada de les novel·les negres de tota Europa".
Joaquim Palau ha mostrat la "plena satisfacció de l'editorial amb el treball realitzat per la conselleria d'Interior en el premi Crims de Tinta". "Ens va semblar una iniciativa valenta, original, maca i estimulant per part de la conselleria i els resultats editorials són òptims. Tant els llibres de la primera edició com el de la segona s'han venut molt bé i s'han traduït a altres llengües", ha explicat el director general de RBA Llibres.
Una obra divertida i vibrant protagonitzada per una mossa d’esquadra
Negres tempestes, o Norma Forester i família. Així es podrien titular també les peripècies protagonitzades per aquesta sotsinspectora dels Mossos d'Esquadra. Néta d'un brigadista de Manchester executat en acabar la Guerra Civil, la Norma està casada amb un metge forense, té una filla ocupa, un cunyat exhomosexual, una mare hippy i una tieta aficionada a la informàtica, que viu al Monestir de Pedralbes perquè és monja de clausura. Tots plegats conformen una colla francament curiosa.
Però com no tot és harmonia, la sotsinspectora Forester com l'Octavi, el seu marit, han d'abandonar massa sovint els àpats familiars per ocupar-se d'una urgència escabrosa. En aquest cas, l'assassinat de Francesc Parellada, un venerable catedràtic d'història a punt de jubilar-se, el cos del qual ha estat trobat la vigília de Tots Sants al seu despatx de la universitat. Sense gaires pistes en què recolzar-se, la Norma i el Gabriel, el seu ajudant, avancen a cegues fins que relacionen el crim amb un homicidi comès un parell de setmanes abans al Poble Sec, i unes memòries en què es relata el clima de misèria moral i material de la postguerra.
Amb Negres tempestes, Teresa Solana ens ofereix un relat vibrant, divertit i llegidor. L'obra guanyadora de la tercera edició del Premi Crims de Tinta és una novel·la policíaca de tall clàssic que planta les arrels en els anys trenta del segle XX i, en un joc de miralls, es pregunta què n'ha quedat avui de l'idealisme dels vells combatents de la República. La darrera obra de Teresa Solana inaugura una sèrie protagonitzada per un seguit de personatges molt rics i amb múltiples ramificacions, "que tindran una continuïtat en novel·les posteriors", segons ha avançat l'autora..
Solana ha destacat "l'ajuda que ha rebut per part del cos de Mossos d'Esquadra per explicar els procediments fets servits en la tasca policial". "Potser quan els Mossos lleixen la novel·la trobaran que la Unitat d'Investigació criminal no funciona exactament tal i com jo ho l'he he descrit perquè jo no intento fer crònica negra en l'obra sinó ficció. Jo faig servir la novel·la negra per explicar històries. Hi ha coses que les he hagut de simplificar i d'altres me les he inventat, però sí que crec que reflecteix una mica l'actuació dels Mossos d'Esquadra".
Teresa Solana (1962)
Nascuda a Barcelona, és llicenciada en filosofia per la Universitat de Barcelona, on també va cursar estudis de filologia clàssica. La seva activitat professional s'ha centrat en el camp de la traducció literària. Tradueix del francès i de l'anglès, s'ha especialitzat en la traducció de textos filosòfics i literaris i ha dirigit la Casa del Traductor de Tarazona. És autora de les novel·les Un crim imperfecte (Premi Brigada 21 a la millor novel·la en català 2007) i Drecera al paradís, i del recull de contes Set casos de sang i fetge i una història d'amor. La seva obra s'ha traduït al castellà, l'alemany, el francès, l'anglès, l'italià i el romanès.
23 originals de molta qualitat
Un total de 23 originals de molta qualitat procedents d’arreu de Catalunya i les Illes Balears han concorregut enguany a la III edició del premi Crims de Tinta. Comèdia negra, exercicis metaliteraris (literatura que parla del procés creatiu del llibre i sobre l'escriptura), trames realistes, revisió del whodunit clàssic (trames complexes en les quals el lector obté tots els indicis necessaris sobre la identitat de l'autor del delicte per deduir-ho tot sol abans que arribi a la revelació de la solució donada en les últimes pàgines del llibre) i un notable esforç en la creació de policies protagonistes, o de parelles de policies, amb personalitat pròpia, són alguns dels trets principals que aborden els 23 originals que s’han presentat enguany al premi literari Crims de Tinta, el més ben dotat de la literatura catalana en aquesta especialitat.
Es tracta d’un dels pocs premis de novel·la negra que patrocina una institució pública responsable del serveis de policia.
L'obra guanyadora de la segona edició, La Solitud de Patrícia, del periodista Carles Quílez, s’ha editat en català i també en castellà, mentre que La mala dona, de Marc Pastor, guanyadora de la primera edició, ja va per la quarta edició en català i s'ha traduït a tres idiomes. L'obra s’ha editat també en format electrònic, i va arribar a ser best-seller el Nadal passat, quan es va penjar la versió electrònica a la xarxa.
El Premi Crims de Tinta va ser crear l'any 2008 pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, amb la col·laboració de l’editorial La Magrana, amb motiu de la commemoració dels 25 anys de la Llei de creació del cos de Mossos d'Esquadra i la finalització del desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya amb l'objectiu de fomentar la creativitat literària en llengua catalana en aquells gèneres que tracten de temàtiques relacionades amb els àmbits competencials del Departament. A més, el que s'aconsegueix amb aquest premi és apropar la cultura i la policia, difondre el paper de la policia, en concret el dels Mossos d'Esquadra, i fer de plataforma per aprofundir en la integració social dels fets policials.
El jurat del premi Crims de Tinta està format pel llibreter Paco Camarasa, responsable de la llibreria Negra i Criminal, i comissari de les jornades BCNegre; l'editora de La Magrana, Isabel Obiols; el filòleg i professor de català de la Universitat de Grenoble, Alex Martín Escribà, especialista en novel·la policíaca catalana i coordinador del Congrés de Novel·la i Cinema Negre que cada any organitza la Universitat de Salamanca; el director de la biblioteca La Bòbila de l’Hospitalet de Llobregat, especialitzada en novel·la negra, Jordi Canal, i la directora general del Joc i d’Espectacles del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Mercè Claramunt.
Font : http://bobila.blogspot.com/
Literata 27, la teva publicació gratuita en pdf
LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.
Descarrega't la revista!
LITERATA 27
Descarrega't la revista!
LITERATA 27
dijous, 15 d’abril del 2010
Barcelona, compte enrere/ Pol Marsà
Dos desconeguts coincideixen al terrat de l’Hotel Arts. Hi han pujat per suïcidar-se empesos per l’atzar, un judici advers i l’assassinat d’una dona bella. La conversa és banal i sòrdida: qui es llançarà primer? Per quina banda? L’Arnau sospesa pros i contres. En Roger és un cínic de tornada de tot. La tensió entre tots dos augmenta quan són descoberts i assetjats per la policia i es converteixen en presa del circ mediàtic. Emmanillats a les altures per un passat tèrbol, cadascú fa examen de consciència i no gosa formular a l’altre la pregunta clau que dóna sentit al que estan vivint i que, potser, pot canviar el curs dels esdeveniments.
Barcelona, compte enrere
Pol Marsà
Alisis 2010
dimecres, 14 d’abril del 2010
Fanzine L'H Confidencial #74 Congreso de novela y cine negro de Salamanca
El Congreso de Novela y Cine Negro que organitzen des de 2005 Àlex Martín Escribà i Javier Sánchez Zapatero sota l’aixopluc de la Universidad de Salamanca, s’ha convertit en un referent a l’Estat espanyol pel que respecta a l’anàlisi en profunditat del gènere negre i policíac.
Aquests darrers anys estem vivint una magnífica proliferació de festivals i altres esdeveniments entorn el gènere. A més de la ja clàssica Semana Negra de Gijón, des de 2005 han començat a aparèixer altres festivals com la Primera Trobada Europea de Novel•la Negra. Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán, que a partir de l’any següent passà a ser BCNegra; Getafe Negro o en l’àmbit de la novel•la negra catalana els festivals de Lloseta Negra a les Illes o ...Amb tinta negra a Mollerussa.
El gènere negre també ha entrat a la universitat, i a més del ja esmentat Congrés de Salamanca n’han aparegut d’altres, com Maig Negre a la Universitat d’Alacant o el Congreso de Ficción Criminal a la Universidad de León.
Cap dels esdeveniments esmentats, però, excepte el Congreso de Novela y Cine Negro, publica amb regularitat anual les actes del congrés anterior. Unes publicacions que no només van dirigides al món acadèmic sinó que l’aficionat al gènere negre i policíac hi trobarà temes tractats amb rigor, en un país faltat de documentació teòrica sobre el gènere negre i policíac.
En aquest número de L’H Confidencial trobareu els sumaris dels llibres que han generat les quatre primeres edicions del congrés de Salamanca, amb articles signats per grans especialistes. Ara acaba d’aparèixer el cinquè i ben aviat el trobareu a la Bòbila.
Llarga vida al Congreso de Novela y Cine Negro de Salamanca!
consulta'l o descarrega'l en PDF des de la pàgina oficial de L'H Confidencial
http://www.l-h.cat/biblioteques/bobila/fe_lhconfidencial.shtml
Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
dilluns, 12 d’abril del 2010
La forma de l´aigua/ Andrea Camilleri
En aquesta ocasió, un conegut polític i empresari apareix mort en l'interior del seu cotxe en un raval on regna la prostitució i la droga. Tot apunta que ha mort d un atac al cor després d'haver mantingut relacions intimes amb una persona desconeguda. No obstant això Montalbano no es fia, i armat amb el seu natural olfacte per als comportaments estranys, es proposa decubrir la trama sexual i política que s'amaga després del presumpte crim. La primera de Montalbano, ara en butxaca.
La forma de l´aigua
Andrea Camilleri
Edicions 62 2010
La forma de l´aigua
Andrea Camilleri
Edicions 62 2010
divendres, 9 d’abril del 2010
Foguerada d´agost/ Andrea Camilleri
Fa una calor tòrrida, asfixiant, un sol implacable: és la foguerada del mes més calorós de l’estiu sicilià. Però no només és qüestió de la xafogor: al comissari Montalbano també l’abrusen l’ardor i la passió.
Som en ple mes d’agost, en Mimí Augello ha hagut d’anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata. Acompanyada d’una amiga -amb marit i fill-, la Lívia baixa a passar les vacances en una casa vora la mar. Però un dia el nen desapareix. En Montalbano s’ocuparà de la investigació i descobrirà una galeria subterrània amb una sorpresa inesperada: el cadàver d’una noia... Ara sí que la recerca comença de debò.
Som en ple mes d’agost, en Mimí Augello ha hagut d’anticipar les vacances i en Montalbano està obligat a quedar-se a Vigata. Acompanyada d’una amiga -amb marit i fill-, la Lívia baixa a passar les vacances en una casa vora la mar. Però un dia el nen desapareix. En Montalbano s’ocuparà de la investigació i descobrirà una galeria subterrània amb una sorpresa inesperada: el cadàver d’una noia... Ara sí que la recerca comença de debò.
Foguerada d´agost
Andrea Camilleri
La Butxaca 2010
dijous, 8 d’abril del 2010
La pista de sorra/ Andrea Camilleri
Torna el comissari Montalbano amb un cas ben intricat.
Com el cavall d’en Perot, que camina molt i avança poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l’agradable vetllada passada en companyia de la Rachele?
El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari s’ha topat amb el cadàver d’un cavall a la platja i s’ha assabentat del misteriós robatori d’uns cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d’arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d’un home assassinat d’un tret a l’esquena. Però la Rachele Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l’ombra de la màfia es fa més present que mai.
Després del trasbals de Foguerada d’agost, en què el popular comissari sicilià creia que havia entrat de manera definitiva en la vellesa, Montalbano encara troba forces per agafar les regnes d’algunes coses, o pràcticament de totes, menys, per variar, les de la seva tortuosa relació sentimental amb la Lívia.
La pista de sorra
Andrea Camilleri
El Balanci, Edicions 62 2010
Com el cavall d’en Perot, que camina molt i avança poc, al comissari Montalbano li passa una cosa ben estranya: a tothora li vénen al cap refranys relacionats amb cavalls. És culpa del cas que té entre mans o més aviat es deu a l’agradable vetllada passada en companyia de la Rachele?
El cas dels cavalls és més que sospitós. En un mateix dia el comissari s’ha topat amb el cadàver d’un cavall a la platja i s’ha assabentat del misteriós robatori d’uns cavalls en unes quadres. Per acabar-ho d’arrodonir, més tard han trobat al camp el cos gairebé nu d’un home assassinat d’un tret a l’esquena. Però la Rachele Esterman, tota una cavalcadora que tracta les muntures com si fossin homes i els homes com si fossin muntures, també té el seu què. I a sobre, l’ombra de la màfia es fa més present que mai.
Després del trasbals de Foguerada d’agost, en què el popular comissari sicilià creia que havia entrat de manera definitiva en la vellesa, Montalbano encara troba forces per agafar les regnes d’algunes coses, o pràcticament de totes, menys, per variar, les de la seva tortuosa relació sentimental amb la Lívia.
La pista de sorra
Andrea Camilleri
El Balanci, Edicions 62 2010
dimarts, 6 d’abril del 2010
Ha Mort Manel Barrera, un dels pares de "Sang Culé" i "Tu no m'estimes"
Ha mort Manel Barrera, un dels pares de Sang Culé. Ha sigut divendres 2 d’abril a les 6 de la tarda, a la seva residència d’Hospitalet de Llobregat. L’ELA que li van diagnosticar des de poc abans de l’edició de Tu no m’estimes finalment ha conclòs el seu tràgic i previsible procés, però no per això menys dur.
A banda d'aquest post, també podeu llegir el del nostre amic Lluís F. Zaurín http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100403/53900380455.html
A banda d'aquest post, també podeu llegir el del nostre amic Lluís F. Zaurín http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100403/53900380455.html
No tinc més paraules a dir.
Font: Jordi Pijoan
dimecres, 31 de març del 2010
Olot serà el gran escenari negre durant tot el mes d'abril
OLOT SERÀ EL GRAN ESCENARI NEGRE DURANT TOT EL MES D’ABRIL
OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES, anuncia ja tots els noms i activitats que es desenvoluparan durant el mes d'abril a la ciutat d'Olot que acollirà a nombrosos escriptors, estudiosos i aficionats al gènere negre i policíac.
Organitzat per l'Institut de Cultura de la ciutat d'Olot, la Biblioteca Marià Vayreda i coordinat per Àlex Martín Escribà, el Festival pretén abordar totes les disciplines del gènere i demostrar l'excel•lent estat de salut en què es troba actualment el gènere.
Quatre serán les setmanes dedicades al gènere negre. Cada dilluns comptarem amb la presència de reconeguts escriptors nacionals com Andreu Martín, Lorenzo Silva i Francisco González Ledesma, mentre que els dijous està previst el pas de Leonardo Padura, Petros Márkaris, Donna Leon, Massimo Carlotto i Raúl Argemí que completen una llista negra d’èxit sense precedents. A més, cal destacar les reflexions teòriques a càrrec del llibreter i agitador cultural Paco Camarasa, l'especialista Jordi Canal, i els periodistes Carles Quílez i Jordi Galves.
Cada dissabte tindrem la presència de taules rodones dedicades a analitzar l’estat de salut en què es troba el gènere negre en català i les relacions entre realitat i ficció a través de la mirada de periodistes de successos, policies i advocats. Marc Pastor, Sebastià Bennasar, Albert Villaró, Jordi Cervera, Mariano Sánchez Soler, Carles Monguilod i Josep Torrent serán alguns dels participants més destacats.
Però encara n‘hi ha més: música amb concerts de petit i gran format. Cada semana hi haurà diversos espectacles dedicats al jazz, al blues i les seves relacions amb el món de la novel•la i el cinema negres, acompanyats, és clar, d’un còctel. Amb títols com Un saxo negre, Tiroteig en Blue Note i Remington Black es presentaran tots els dimecres d’abril.
Per la seva banda, també podrem veure activitats dirigides al públic infantil i juvenil, presentacions de llibres i diverses exposicions: des de la col•lecció Joan Proubasta, amb multitud d’objectes sobre Sherlock Holmes, al homenatge al setmanari El Caso, fins a “Negre sobre Negre” una exposició al voltant de les influències entre cinema i literatura negres.
Respecte a altres activitats del mes cal destacar que com cada dimarts es projectarà una pel•lícula de cinema negre i policíac organitzat per la Filmoteca de la mateixa ciutat fins a mitjans del mes de maig.
A part de les intervencions hi haurà sempre un col•loqui amb el públic.
Per a més informació podeu consultar la pàgina web: http://www.olotnegre.cat/
________________________
Jordi Canal
canalaj@gmail.com
dimarts, 30 de març del 2010
Una educació siberiana/ Nikolai Lilin
La primera navalla, la primera baralla, la primera estada a la presó: són alguns dels ritus de pas descrits en aquest estremidor relat autobiogràfic, d’un dels últims supervivents dels urkes. Integrants d’una antiga comunitat confinada a Sibèria, aquests descendents de criminals, aïllats per Stalin i deportats a l’enclavament rus del Transnièdster, a Moldàvia, es regien per un estricte codi de l’honor. Tot i la mirada crítica del narrador, el relat sovint és tenyit de la nostàlgia que inspiren els mites. Una educació siberiana, saludada amb grans elogis per Roberto Saviano, autor de Gomorra, és un llibre de gran valor literari i antropològic, que interessarà als lectors tant pel ritme narratiu com per la profunditat de l’experiència humana que s’hi descriu.
Una educació siberiana
Nikolai Lilin
Proa 2010
Una educació siberiana
Nikolai Lilin
Proa 2010
dilluns, 29 de març del 2010
divendres, 26 de març del 2010
Demà 27 de març, La Biblioteca fa 11 anys!
I EL RESPONSABLE :
Jordi Canal Artiga (11 de novembre de 1955, Berga, Catalunya) és un bibliotecari espanyol. S'encarrega a més de fomentar la lectura de novel•la negra i coordina els premis literaris en aquest gènere o clubs de lectura.
Va néixer a Berga, província de Barcelona, en 1955. Es va diplomar en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona i dirigeix des de 1999 la Biblioteca Bòbila, a L'Hospitalet de Llobregat, on s'alberga un fons especialment dedicat a la literatura negra i policíaca. Va ser creador i conductor del primer club de lectura a la novel•la negra a Espanya. Organitza nombroses activitats de difusió del gènere negre com el Club de lectura Guido Brunetti, el Club de lectura per al jove Flanagan, o l'Exposició Detectius para les xarxa de biblioteques de la província de Barcelona. També és responsable del fanzine La H'Confidencial. Jordi Canal coordina el Premi internacional de la novel•la negra La H'Confidencial. Organitza nombroses presentacions literàries, cicles de cinema negre i publica documents relacionats amb la novel•la negra. Ha estat membre de nombrosos jurats literaris i també ha estat requerit a nivell internacional. Va col•laborar en l'última edició del diccionari de Claude Mesplèdes: Dictionnaire donis littératures policières (2007).
Bibliografia
• CANAL, Jordi (1995): 150 Seleccions de la Cua de Palla: Catàleg. La novel•la negra i les seves adaptacions cinematogràfiques. Madrid: CERSA.
• CANAL, Jordi (2006): Detectius: els grans investigadors a la novel•la negra i policíaca. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Pròlegs:
• CANAL, Jordi (2005): Putas, diamantes y cante jondo de Lluís Gutiérrez, en Gutiérrez, Luis. Putas, diamantes y cante jondo. Maçaners: Abadía.
• CANAL, Jordi (2008): La consecuencia de un concepto equivocado de la vida, en Burnett, W.R. La jungla de asfalto. Barcelona: RBA.
Articles
• CANAL, Jordi: De La Cua de Palla a Seleccions de la Cua de Palla: normalització i mercat, En: Serra d'Or, 433, gener 1996
• CANAL, Jordi: La BILIPO, Bibliothèque des Littératures Policières (París), EN: Educación y Biblioteca, 126, noviembre-diciembre de 2001
• CANAL, Jordi: Detective Retro: el retorno al pasado de la novela policial norteamericana, En: Prótesis, 2, abril de 2003
• CANAL, Jordi. Los Clubs de Lectura Guido Brunetti: lee con nosotros las novelas de Donna Leon, En: Revista de Literatura, 214 (2005)
• CANAL, Jordi. Nuevos públicos para la novela policíaca: los clubs de lectura para jóvenes Flanagan, EN: CLIJ, 207, septiembre de 2007
Cadàvers ben triats/ Joaquim Carbó
La mort és un fet d’allò més natural que desespera, commou, afligeix, esglaia, sorprèn o, fins i tot, allibera els qui, de moment, tenen la sort de ser-ne testimonis, no pas protagonistes. El trànsit cap a l’altre barri —una millor vida, com diuen els optimistes— es repeteix en cada una de les dotze narracions que composen Cadàvers ben triats. D’una mort amb caràcter retroactiu fins a la de l’ingenu deixeble d’un mestre que, convertit en agent de viatges, li’n proposa un al més enllà perquè es cobreixi de glòria. En cada ocasió, però, i tal com ha de ser, al final sempre queden uns supervivents que podran continuar la història fins que els arribi l’hora. Un cas més aviat singular és el que explica la mort de la memòria d’un ordinador que hauria permès refer la vida i miracles de tota una generació literària. Tot i que pensem que a la seva edat ja s’hi hauria de començar a capficar, l’autor ha envernissat totes aquestes històries amb més humor que preocupació.
Joaquim Carbó. Nascut l’any 1932 a La Selva —una selva sense lleons, micos ni elefants—, l’autor d’aquestes narracions és més aviat conegut per la seva dedicació als llibres per a nois i noies a partir del llunyà naixement de Cavall Fort (1961). La casa sota la sorra (1966) és la seva novel·la juvenil de més llarg recorregut. Aquest 2010 ha arribat a l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya. L’autor, però, mai no ha deixat d’atacar el públic adult amb novel·les com Els orangutans (1967), S’ha acabat el bròquil (1987), Elogi de la formiga (1996) i, en aquesta mateixa col·lecció, El jardí de Lil·liput (1994) i L’Ofèlia i jo (2004). Encara que a Solucions provisionals (Premi Víctor Català, 1965) i a L’altre barri (1991) la mort hi faci acte de presència, mai no havia jugat un paper tan protagonista com en aquestes narracions, en què ens la pinta de tots colors.
Cadàvers ben triats
Joaquim Carbó
Pàges Editors 2010
dijous, 25 de març del 2010
Olot Negre (4)
BIBLIOTECA LA BÒBILA.
Fons especial de gènere negre i policíac
http://bobila.blogspot.com/
Olot Negre
LORENZO SILVA I RAÚL ARGEMÍ, PROTAGONISTES DE LA DARRERA SETMANA D’OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES
OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES, anuncia els noms i activitats que es desenvoluparan durant les quatre setmanes del mes d'abril a la ciutat d'Olot que acollirà a nombrosos escriptors, estudiosos i aficionats al gènere negre i policíac.
Fons especial de gènere negre i policíac
http://bobila.blogspot.com/
Olot Negre
LORENZO SILVA I RAÚL ARGEMÍ, PROTAGONISTES DE LA DARRERA SETMANA D’OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES
OLOT NEGRE: TEMPS DE PARAULES, anuncia els noms i activitats que es desenvoluparan durant les quatre setmanes del mes d'abril a la ciutat d'Olot que acollirà a nombrosos escriptors, estudiosos i aficionats al gènere negre i policíac.
Organitzat per l'Institut de Cultura de la ciutat d'Olot, la Biblioteca Marià Vayreda i coordinat per Àlex Martín Escribà, el Festival pretén abordar totes les disciplines del gènere i demostrar l'excel•lent estat de salut en què es troba actualment el gènere.
Si fa uns dies anunciàvem les activitats de les tres primeres setmanes del festival amb la presència d’escriptors com Leonardo Padura, Petros Márkaris, Donna Leon, Massimo Carlotto, Francisco González Ledesma, Andreu Martín, les xerrades teòriques a càrrec del llibreter i agitador cultural Paco Camarasa, l'especialista Jordi Canal i la presència de taules rodones i concerts al llarg de tot el mes, durant la darrera setmana comptarem amb la presència de l’escriptor argentí Raúl Argemí, que ens oferirà una xerrada sobre “Literatura i política”.
Per la seva banda, Lorenzo Silva, creador de la parella detectivesca formada pel sergent Bevilacqua i la caporal Chamorro, ens parlarà sobre l’origen de la policia benemèrita. A més, tancarà el festival l’escriptor i periodista Jordi Galves amb una intervenció titulada “Gènesi del gènere policíac: antecedents i precursors”.
L’activitat musical de la setmana serà Tiroteig en Blue Note, una conferència musical de Manuel López Poy i David Giorcelli sobre l’origen del jazz i el blues a la novel•la negra.
Respecte a altres activitats de la darrera setmana cal destacar que com cada dimarts es projectarà una pel•lícula de cinema negre i policíac organitzat per la Filmoteca de la mateixa ciutat.
A part de les intervencions hi haurà sempre un col•loqui amb el públic.
Respecte a altres activitats de la darrera setmana cal destacar que com cada dimarts es projectarà una pel•lícula de cinema negre i policíac organitzat per la Filmoteca de la mateixa ciutat.
A part de les intervencions hi haurà sempre un col•loqui amb el públic.
Per a més informació podeu consultar la pàgina web: http://www.olotnegre.cat/
Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
mailto:canalaj@diba.cat
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques
dimecres, 24 de març del 2010
Bufi, aquí!/ Santi Fornell
Bufi aquí és un llibre sobre Mossos d'Esquadra destinat a aquells que no ho són. El llibre es composa de diverses anècdotes més o menys gracioses o entranyables que m'he anat trobant al llarg dels nou anys que he format part de la Divisió de Trànsit dels Mossos d'Esquadra. Un llibre fresc i entretingut, sense cap altre pretensió que fer passar una bona estona a aquelles persones que volen aprofundir una mica en la tasca quotidiana de la policia del nostre país. Finalitza el llibre un diccionari bàsic Mosso-ciutadà i un apartat de frases cèlebres on hi ha les millors frases que els ciutadans ens han dirigit mentre treballem. Un llibre que demostra que, malgrat tot, el món encara és ple de bona gent. A Mossos i a fora.
Bufi, aquí!
Santi Fornell
Raima Edicions 2010
Bufi, aquí!
Santi Fornell
Raima Edicions 2010
dimarts, 23 de març del 2010
Primavera Negra
BIBLIOTECA LA BÒBILA.
Fons especial de gènere negre i policíac
http://bobila.blogspot.com/
http://bobila.blogspot.com/
Primavera negra
Passades les vacances de Pasqua, i ja amb Caminos cruzados d’Erlantz Gamboa a les mans, la novel•la guanyadora del Premi L’H Confidencial 2010, ens endinsem en el mes més trepidant del trimestre. A més de la tradicional diada del llibre de Sant Jordi, hi ha dues cites importantíssimes per als amants de la novel•la negra: Olot Negre
A la Bòbila el dimarts 20 d’abril, a les 19 h. presentarem la novel•la El vampiro de Cartagena, de Fernando Gómez, autor ja conegut per les anteriors novel•les Cero negativo i El misterio de la calle Poniente.
El dimarts 27 d’abril, a les 19 h. tindrem Jerónimo Tristante a la Bòbila, l’autor de El misterio de la casa Aranda i El caso de la Viuda Negra, porta ara el detectiu Víctor Ros a Barcelona i ens presenta El crimen de la calle Calabria.
Per al mes de maig hem preparat un Cicle de Cinema Negre poc habitual: Heredia & Asociados, per tal de difondre l’obra de l’escriptor xilè Ramón Díaz Eterovic. El cicle constarà d’un documental sobre l’autor, El rostro oculto de las palabras, i set capítols de la sèrie que sobre el personatge creat per Díaz Eterovic va produir la televisió xilena el 2005 Tots els dijous de maig a les 19 h. Un primer contacte amb el detectiu Heredia, que també trobareu a les prestatgeries del fons especial.
El Club de Lectura de Novel•la Negra del mes de maig es reunirà el darrer dimarts del mes, el dia 25 a les 19 h., per comentar El espía imperfecto, de José L. Caballero, una història sobre agents del CNI i dirigents d’ETA. El dia següent, el 26, també a les 19 h., el T3 Club de Lectura es trobarà per parlar de la novel•la Firmin, de Sam Savage. També el mes de maig té el seu festival, Maig Negre
El 2 de juny a les 19 h., tindrem un convidat d’excepció: l’escriptor veneçolà de novel•la negra Marcos Tarre per parlar-nos de Conflictos y novela negra en Latinoamérica, un recorregut per les diferents violències que pateix l’Amèrica Llatina i com es reflexen a la novel•la negra.
Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques
dilluns, 22 de març del 2010
Literata 26, la teva publicació gratuita en pdf
LITERATA és la primera agenda literària de la ciutat de Barcelona. Una revista de publicació mensual, en format paper i de distribució gratuïta pensada i dissenyada per a tots els que sentim passió pels llibres. És una aposta ambiciosa per la divulgació de la gran activitat literària de Barcelona que posem en marxa un col·lectiu independent.
Descarrega'tla revista!
LITERATA 26
Descarrega'tla revista!
LITERATA 26
divendres, 19 de març del 2010
Lliurament del Premi L´H Confidencial 2010. Dissabte 20 de Març
CAMINOS CRUZADOS, D'ERLANTZ GAMBOA,
PREMI L'H CONFIDENCIAL 2010
PREMI L'H CONFIDENCIAL 2010
La Biblioteca la Bòbila acollirà dissabte el lliurament del Premi.
Roca Criminal publica l'opera prima d'aquest escriptor basc afincat a Mèxic.
La novel•la Caminos cruzados, d'Erlantz Gamboa, rebrà el pròxim dissabte, 20 de març, el guardó L'H Confidencial 2010, Premi Internacional de Novel•la Negra, que convoquen l'Ajuntament de L'Hospitalet i Roca Editorial, i que aquest any arriba a la quarta edició. El tinent d'alcalde d'Educació i Cultura i president del Jurat del Premi, Mario Sanz; l'editora Blanca Rosa Roca, i l'autor guardonat, Erlantz Gamboa, han presentat avui la novel•la, que edita Roca Editorial, dins la col•lecció especialitzada Roca Criminal.
Caminos cruzados és ambientada en el Mèxic rural —on l'autor resideix des de fa trenta anys— i narra la història de dos grups de detectius que investiguen, cadascun, uns assassinats en sèrie. Sense voler-ho, les investigacions es creuen i els uns intervenen en el cas dels altres. Aquest creuament arriba també en la relació més personal.
Erlantz Gamboa (Basauri, 1946) va abandonar els estudis d'economia a la Universitat de Bilbao per dedicar-se al desenvolupament de sistemes informàtics. El 1980 es va instal•lar a Mèxic per treballar en el disseny per ordinador de diverses fàbriques en el complex petrolier de Coatzacalcos. Viu a Puebla i escriu des de 1985. Caminos cruzados és la seva primera novel•la editada, tot i que ha publicat contes i relats en revistes i reculls.
En el moment de decidir el premi, el Jurat va valorar "el bon ritme narratiu i la bona dosificació d'ingredients de la història, que fan de Caminos cruzados una novel•la àgil i amb uns fils argumentals ben travats, que asseguren l'interès de la història fins a l'última pàgina".
A aquesta quarta edició del premi internacional de novel•la negra L'H Confidencial, s'hi van presentar un total de 64 originals, 19 dels quals provenien de Catalunya i 28 de la resta de l'Estat espanyol; un d'Holanda, i un de Suïssa; 11 d'Amèrica Llatina, amb autors de Mèxic, Colòmbia, Cuba, Argentina, Xile i Puerto Rico, i 4 es van rebre des de diferents agències literàries. Dels 64 originals, 5 es van presentar en llengua catalana.
El premi consisteix en una dotació de 12.000 euros i la publicació de l'obra. El Jurat és presidit pel tinent d'alcalde de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament de L'Hospitalet, Mario Sanz, i està format per l'editora Blanca Rosa Roca, el director de la Biblioteca la Bòbila i dos lectors apassionats per la novel•la negra, Emma Infante, del club de lectura de novel•la negra, i Paco Camarsa, llibreter de Negra y Criminal.
En anterior edicions, el Premi L'H Confidencial ha estat per al mexicà Joaquín Guerrero-Casasola, amb Ley garrote (2007); l'argentí Raúl Argemí, amb Retrato de familia con muerta (2008), i el càntabre Julián Ibáñez, amb El baile ha terminado (2009).
Precisament la novel•la guardonada en la primera edició, Ley garrote de Guerrero-Casasola, serà portada al cinema pel director mexicà Héctor Bonilla.
En només quatre edicions, el Premi L'H Confidencial s'ha situat entre els premis de novel•la negra més prestigiosos i amb més credibilitat dels que es convoquen a Espanya.
Cerimònia de lliurament del Premi
El lliurament del premi L'H Confidencial 2010 a Erlantz Gamboa i la presentació pública de Caminos cruzados es faran el pròxim dissabte, 20 de març, a les 19 hores, a la Biblioteca la Bòbila (plaça de la Bòbila, 1 -- 08906 L'Hospitalet). Hi assistirà l'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín.
L'acte es desenvoluparà en una atmosfera pròpia dels escenaris de la novel•la negra, amb una il•luminació i una ambientació pròpies del gènere. Enguany, es dona protagonisme escènic a Mèxic, país de residència habitual de l'autor i escenari de la trama. Així, hi haurà l'actuació del grup Mariachi Semblanza, amb sis músics en escena, i la participació de l'actriu Mont Plans, que llegirà petits fragments de l'obra. En finalitzar l'acte se servirà als assistents el còctel mexicà per excel•lència, el margarita, acompanyat d'un tast de nachos i guacamole.
La Biblioteca la Bòbila
La Biblioteca la Bòbila manté —des de la seva inauguració el març de 1999— un fons especialitzat dedicat al gènere negre i policíac. L'equipament publica el fanzine L'H Confidencial, butlletí del Club de Lectura de Novel•la Negra, del qual el premi pren el nom. Aquesta biblioteca compta en el seu fons documental amb gairebé la meitat de la novel•la policíaca que es troba a les biblioteques públiques de la província de Barcelona.
La Biblioteca la Bòbila ha creat el primer club de lectura de novel•la negra a Espanya, i el fanzine L'H Confidencial que s'ha convertit en el degà de la difusió del gènere. També ha consolidat una programació estable dedicada al cinema de gènere negre, i ha impulsat la creació del Premi Internacional de Novel•la Negra L'H Confidencial .
Jordi Canal
Biblioteca la Bòbila
Pl. de la Bòbila, 1
08906 L'Hospitalet
Tel. 934 807 438
http://bobila.blogspot.com/
www.l-h.cat/biblioteques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)